Rajoy, junto a sus ministros: Soraya Sáenz de Santamaría (vicepresidenta), Alfonso Dastis (Exteriores), Rafael Catalá (usticia), María Dolores de Cospedal (Defensa), Cristóbal Montoro (Hacienda), Juan Ignacio Zoido (Interior); Íñigo de la Serna (Fomento), Íñigo Méndez de Vigo (Educación, Cultura y portavoz), Fátima Báñez (Empleo), Álvaro Nadal (Energía, Turismo y Agenda Digital),Isabel García Tejerina (Agricultura), Luis de Guindos (Economía) y Dolors Montserrat (Sanidad) (EFE)
Els populars controlen fins a 7 dels 11 magistrats, i el PSOE, només 3. Encarna Roca, proposada per CiU el 2010, ha votat sempre en contra del procés
Ara.cat -MARIONA FERRER I FORNELLS 
El Tribunal Constitucional ha resolt aquest dijous totalment dividit avalar la reforma exprés del PP que li permet inhabilitar càrrecs públics. Fins ara, el ple havia intentat aprovar totes les sentències relacionades amb el procés per unanimitat des de la de l’Estatut del 2012 perquè no s’interpretés que hi havia esquerdes en l’estratègia del govern de Mariano Rajoyde judicialitzar el procés.
Però el seu president, Francisco Pérez de los Cobos, no ha aconseguit avui el seu propòsit. Més que mai s’han vist les esquerdes ideològiques dins el tribunal i que els PP estan en gran majoria. Els 7 magistrats vinculats, d’alguna manera, amb els populars han votat a favor de desestimar el recurs d’inconstitucionalitat presentat pel govern basc. S’hi ha sumat també la catedràtica catalana Encarnación Roca, designada el 2012 amb l’aval de CiU, que fins ara ha votat sempre en contra del procés.
Els 3 magistrats designats pel PSOE han emès un vot particular. Són Adela Asúa, vicepresidenta del TC; Juan Antonio Xial Ríos, vinculat als governs de Felipe González, i Fernando Valdés Del-Ré, que va participar en la redacció del programa de Zapatero el 2004. Des del juliol del 2015 que compten amb un magistrat menys, ja que va morir Luis Ignacio Ortega, que no ha estat substituït.
Repassem qui és qui al TC i les seves afinitats polítiques:
El 2012 el PP va culminar la reforma de càrrecs del TC posant un militant del partit a la seva cúspide. Al seu llibre d’aforismes ‘Parva memória’, Pérez de los Cobos assegura que “l’única ideologia capaç de seguir produint malsons és el nacionalisme”. Va ser un habitual de les jornades de la FAES del 2000 al 2009.
Aquest cop Adela Asúa no ha combregat amb rodes de molí. Va ser designada vicepresidenta del Tribunal a instàncies del govern basc quan governava el socialista Patxi López. Asúa va redactar la ponència que declarava inconstitucional la reforma exprés del PP, que va ser tombada per la resta de magistrats. Ara ha emès un vot particular.
Ha estat l’encarregat de redactar la ponència a favor de la reforma del TC. Durant la seva etapa com a rector de la Universitat Rey Juan Carlos de Madrid va nomenar l’exministre i expresident de Bankia Rodrigo Rato, imputat per la sortida a borsa de l’entitat i l’escàndol de les targetes ‘black’, com a doctor ‘honoris causa’ el 2009. Va assistir a l’acte tota la cúpula del PP. El juliol del 2012, en una conferència durant els cursos d’estiu de la FAES, el ‘think tank’ de José María Aznar, va considerar Javier Zarzalejos, secretari general de la FAES, “el meu bon amic”.
És el magistrat que té més vincles amb el PP. No en va, va ser diputat al Congrés dels populars durant 17 anys, ocupant fins i tot el lloc de portaveu d’Educació i Justícia.
És l’únic fiscal entre els magistrats i va arribar al TC després que dimitís Enrique López, també procliu a escriure per a la FAES, per haver estat enganxat ebri en moto i sense casc. Al seu currículum Narváez reivindica el seu intent d’il·legalitzar Sortu.
La catedràtica de la UB Encarnación Roca es va convertir el 2012 en la magistrada per quota catalana al Tribunal Constitucional, amb l’aval de CiU, però ha votat sempre en contra de les lleis catalanes. Va ser qui va escriure la ponència per fer tornar els toros a Catalunya.
Forma part del sector progressista i apareix vinculat als governs del PSOE de Felipe González. Va ser director general de Justícia als anys 80 i nomenat després, el 1990, vocal del CGPJ, proposat pels socialistes.
També forma part del sector progressista. Va participar en la coordinació del programa electoral del PSOE de José Luis Rodríguez Zapatero el 2004. Va ser també una de les veus més crítiques en contra de la reforma laboral del PP fins al punt de participar en un acte convocat per UGT i CCOO. Ha escrit molts articles en contra d’aquesta reforma i han estat publicats a ‘El País’.
També apareixen vinculats al PP. Rivas va ser nomenat pel Congrés el 2012 i proposat pel PP. Vares va ser escollit pel Consell General del Poder Judicial. I Enríquez, avalat pel Senat el 2013, amb majoria absoluta del PP.
El ple declara constitucional, sense unanimitat, la reforma exprés del PP que li permet sancionar els càrrecs públics que n’incompleixin les sentències
Ara.cat – MARIONA FERRER I FORNELLS 
La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i l’expresident de la Generalitat, Artur Mas, els dos imputats pel procés, en una imatge d’arxiu. / PERE VIRGILI
El Tribunal Constitucional (TC) accepta convertir-se en una sala penal per frenar el procés. Un any després que s’aprovés la reforma exprés del PP, una majoria dels magistrats de l’alt tribunal – no hi ha hagut unanimitat– han declarat plenament ajustada a la Constitució la reforma que els habilita per sancionar els càrrecs públics que n’incompleixin les sentències. D’aquesta manera, el TC acata dividit el mandat de Mariano Rajoy, que el capacita per inhabilitar polítics. La reforma ha estat aprovada per 8 vots a favor i 3 en contra. Els vots particulars han estat dels tres magistrats designats pel PSOE: la vicepresidenta del TC, la basca Adela Arsúa; Juan Antonio Xial Ríos i Fernando Valdés. La que en el seu dia va ser designada amb l’aval de CiU, la catedràtica de dret constitucional Encarnación Roca, ha avalat la reforma.
Aquesta reforma va generar malestar entre els magistrats des d’un inici perquè aprofundeix el camí emprès pel govern de Rajoy de judicialitzar el procés. De fet, es va anunciar el setembre del 2015, poc abans de les eleccions catalanes del 27-S, i es va aprovar a corre-cuita abans que el dissolguessin les Corts i es convoquessin les eleccions espanyoles del 20-D. La reforma estava enfocada, precisament, a combatre el procés sobiranista, atorgant-li poder coercitiu per poder inhabilitar directament l’expresident Artur Mas, entre altres, o els actuals polítics del procés que desobeeixin.
Tant la Generalitat com el govern basc van presentar recursos d’inconstitucionalitat a finals del 2015. Criticaven que el TC pogués comptar amb competències que la Constitució reserva per a l’executiu espanyol, com per exemple la suspensió de l’autonomia que preveu l’article 155 de la Constitució. A diferència de la resposta a qualsevol recurs de la Moncloa en contra de lleis catalanes, el TC s’ha pres gairebé un any per avaluar la seva reforma i ha rebutjat el recurs del govern basc.
Divisions entre els magistrats
La gestació de la sentència no ha estat fàcil. Segons va avançar ‘La Vanguardia’, la vicepresidenta del TC, la magistrada basca Adela Asúa, hauria renunciat a seguir endavant amb el text que preparava en què pretenia declarar inconstitucionals els articles de la reforma exprés que donaven competències sancionadores al tribunal. Però la seva posició s’hauria quedat en minoria en el plenari del 5 d’octubre, fet pel qual hauria renunciat a seguir endavant. El nou ponent ha estat Pedro González Trevijano, membre del sector conservador.
Quin canvi pot suposar per al procés?
La primera persona que es podia veure afectada per aquesta reforma era Carme Forcadell. De fet, el TC va avançar que no resoldria sobre el recurs per desobediència contra la presidenta del Parlament fins que no resolgués sobre la seva reforma. Finalment, però, els magistrats van decidir no fer servir per primer cop la reforma exprés del PP i utilitzar un altre mecanisme per suspendre Forcadell: van demanar a la Fiscalia que la imputés si veia indicis de delicte. El ministeri públic va tardar pocs dies a tirar-ho endavant, i així el TC no es va haver de mullar. Però ja hi ha sobre la taula un nou recurs del govern espanyol en contra de les resolucions aprovades en l’últim debat de política general. El “referèndum o referèndum” serà qüestió de debat al TC, que podria posar sobre la taula les primeres inhabilitacions i activar-ne la reforma.
Efecte bumerang
Però la reforma del TC se li pot acabar girant en contra al govern de Mariano Rajoy, tal com va advertir el PSOE al seu dia, en què va prometre derogar la reforma. La modificació també obliga el tribunal a actuar contra la Moncloa si no compleix les seves sentències. És el cas de la territorialització del 0,7% de l’IRPF destinat a finalitats socials o de la gestió i la concessió de les beques i ajuts universitaris. Si són ministres els que incompleixen les sentències, també estan exposats als càstigs que pot imposar el TC: sancions econòmiques o la suspensió.
A tot Espanya el nombre d’aturats va augmentar en 44.685 persones
ARA.cat
L’ atur registrat a Catalunya va augmentar en 7.325 persones a l’octubre, amb la qual cosa el nombre total dels inscrits al Servei d’Ocupació puja a 458.406 persones, un 1,62% més que al setembre, segons les dades publicades aquest dijous pel ministeri d’Ocupació i Afers Socials.
Malgrat el repunt de l’octubre, respecte a fa un any hi ha 65.122 aturats menys, fet que significa un descens del 12,44%. Fa 40 mesos seguits que l’atur registrat baixa respecte al mateix mes de l’any anterior.
Per províncies, a Barcelona el mes d’octubre es van registrar 1.375 nous parats, que suposen un 0,41% més que al setembre, però 49.741 menys que l’octubre de l’any passat (-12,86%). El nombre total d’aturats registrats a la demarcació puja a 336.908 persones.
En el cas de Girona hi ha 43.509 aturats en total, 2.398 més que al setembre (5,83% més), però hi ha 5.159 aturats menys que a l’octubre de l’any passat, el 10,60% de descens. En el cas de Lleida el nombre total d’aturats és de 23.496, amb un augment de 1.704 (7,82%) respecte al setembre, però un descens de 3.226 (-12,07%) respecte al mateix mes de l’any passat.
A Tarragona a l’octubre s’han registrat 1.848 nous aturats (3,51% més), i el nombre total puja a 54.493, malgrat que n’hi ha 6.996 menys que a l’octubre de l’any passat, cosa que comporta un descens de l’11,38%.
Per sectors, a Catalunya l’atur només va baixar a l’octubre a la construcció, amb 614 aturats menys, mentre que va augmentar en 1.293 persones a l’agricultura, 62 a la indústria, es van registrar 102 nous aturats que no tenien una ocupació anterior i es va disparar al sector serveis, amb 6.412 nous aturats.
Contractació temporal
Al mes d’octubre a Catalunya es van registrar 267.442 nous contractes laborals, una xifra que comporta un descens de 14.490 (-5,14%) respecte del mes de setembre, però un augment de 10.091 respecte a fa un any, amb un increment del 3,92%.
Del total de contractes registrats a Catalunya, només 36.152 van ser indefinits, mentre que els temporals va sumar 231.290 nous contractes.
Un 1,2% més a Espanya
Al conjunt de l’Estat el nombre d’aturats registrats als serveis públics d’ocupació va augmentar en 44.685 persones, un 1,2% més que al setembre. És l’augment més baix de l’atur en un mes d’octubre des del 2007. El total d’aturats a Espanya puja a 3.764.982 persones.
L’octubre és un mes en el qual la desocupació sempre s’ha comportat de manera desfavorable. Des del començament de la sèrie històrica, l’atur ha pujat sempre els mesos d’octubre. El repunt de la desocupació registrada a l’octubre d’aquest any, el tercer consecutiu després del d’agost i setembre al conjunt de l’Estat, és el menys pronunciat des d’octubre del 2007, quan l’atur va pujar en 31.214 persones.
L’atur només va baixar a l’octubre en la construcció (-6.355 desocupats, un 1,7% menys) i va pujar a la resta de sectors, especialment en els serveis, que van sumar 34.763 desocupats més (1,4% més). La segueixen l’agricultura, amb 13.413 aturats més (8% més); el col·lectiu sense ocupació anterior (1.828 aturats, un 0,5% més), i la indústria, on la desocupació va repuntar en 1.036 persones (0,3% més).
A l’octubre es van registrar 1.867.360 contractes a Espanya, xifra rècord en aquest mes en els últims 9 anys i un 6% superior a la del mateix mes del 2015. D’aquesta quantitat, només 166.830 contractes, l’equivalent al 8,93% del total, van ser de caràcter indefinit, un 10% més que a octubre de l’any passat.
El Periodico, 3 DE NOVIEMBRE DEL 2016 – 13:19 CET
El Tribunal Constitucional ha dado este jueves vía libre a la reforma de su ley reguladora que prevé la suspensión temporal de políticos y cargos públicos que desoigan sus resoluciones, mientras estas se cumplen, y le da la opción de acordar su ejecución por otra administración. La decisión del pleno, que se ha adoptado por ocho votos a tres, avala la constitucionalidad de la reforma aprobada en octubre de 2015 por el Gobierno del PP, con toda la oposición en contra, al rechazar el recurso presentado por el Gobierno vasco.
La sentencia de la que ha sido ponente Pedro González-Trevijanocontará con el voto discrepante de la vicepresidenta, Adela Asua, y los magistrados Juan Antonio Xiol y Fernando Valdés. Los tres consideran inconstitucional tanto la suspensión temporal de cargos públicos como la ejecución sustitutoria y ni siquiera comparten el criterio de la mayoría para enjuiciar la norma impugnada. El recurso de la Generalitat aún no se ha resuelto, pero correrá la misma suerte que el del Ejecutivo vasco.
La mayoría del alto tribunal declara que la Constitución lo configuró como “un verdadero órgano jurisdiccional” y, como tal, tiene potestad para ejecutar sus resoluciones. Aunque el texto no incluyera un mecanismo como el ahora avalado, su introducción no es inconstitucional, gracias a la posibilidad de regular su funcionamiento mediante su ley orgánica prevista en el artículo 165.
Insiste en que la suspensión cautelar en sus funciones de un cargo público “no tiene carácter punitivo” y “no supone inhabilitación alguna”, pues su última finalidad es “garantizar el cumplimiento de sus resoluciones”. De ahí, que la mayoría del Constitucional descarte que esas medidas “desnaturalicen la jurisdicción constitucional, modifiquen el sistema de controles de las comunidades autónomas por el Estado y vulneren los principios de la separación de poderes y de legalidad penal”.
Para tratar de evitar cualquier interpretación que vincule sus nuevas herramientas con el debate soberanista, la sentencia recuerda que el control de constitucionalidad de las leyes tiene “carácter jurídico, no político” y que es independiente de “las intenciones del legislador”. Y hace hincapié en que se hace en “abstracto”, desvinculado de cualquier “específico supuesto de hecho”. Pero está claro que tras el aval de la reforma, el alto tribunal dispondrá de unas medidas que le permiten acelerar su respuesta frente a la desobediencia de sus resoluciones, como las que se pueden producir en futuras votaciones del Parlament.
En el caso de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, no es probable que lo haga, porque ya optó por remitir la causa a la Fiscalía, que se querelló contra ella por desobediencia y prevaricación por facilitar el pasado 27 de julio la votación de las conclusiones de la comisión de estudio del proceso constituyente.Ella inauguró la deducción de testimonio, aunque ya figuraba entre las competencias del Constitucional.
La reforma de la ley reguladora del Tribunal Constitucional introdujo dos novedades fundamentales en las facultades del alto tribunal para hacer cumplir sus resoluciones, que fueron recurridas por el Gobierno vasco y la Generalitat.
Una es “acordar la suspensión en sus funciones de las autoridades o empleados públicos de la administración responsable del incumplimiento, durante el tiempo preciso para asegurar la observancia de los pronunciamientos del tribunal”. La otra consiste en “la ejecución sustitutoria de las resoluciones recaídas en los procesos constitucionales”.
Las multas coercitivas ya estaban incluidas en la Ley Orgánica del Tribunal Constitucional pero se incrementaron con la reforma hasta los 30.000 euros para “las autoridades, empleados públicos o particulares que incumplieren las resoluciones del tribunal, pudiendo reiterar la multa hasta el cumplimiento íntegro de lo mandado”.
Mentre els salaris més petits cauen un 28% des del 2008, els més elevats es mantenen
Des que va començar la crisi els que menys ingressen són els que més han deixat d’ingressar. Aquesta és la conclusió de l’informe ‘Cauen els salaris, creix la desigualtat’, que ha presentat aquest dijous l’organització Oxfam Intermón.
Per elaborar l’informe, Intermón pren les dades del ministeri d’Ocupació i Seguretat Social i divideix el conjunt de la població en deu grups en funció del salari mitjà. D’aquesta manera s’extreu la conclusió que el 10% de la població que menys cobra (amb un sou mitjà de 375 euros al mes) és la que més ingressos ha perdut entre el 2008 i el 2014. Concretament, aquest grup de població va veure com el seu salari perdia un 28%, si el 2008 aquest grup de població cobrava 519 euros de mitjana, el 2014 el seu salari havia caigut fins als 375 euros.
Els salaris més baixos han caigut un 28% durant la crisi mentre que els més elevats s’han mantingut / ARA
D’altra banda, la baixada també és molt més accentuada en la resta de decils més baixos, és a dir, les persones que cobren entre aquests 365 i 960 euros al mes, amb una caiguda mitjana del 21% dels sous. D’altra banda, els salaris intermedis (corresponents als grups 4, 5 i 6) també van caure, però amb menys força. Per exemple, la població que correspon al grup 4, amb un sou de 1.299 euros mensuals l’any 2008, va passar a cobrar 1.164 euros el 2014, una caiguda del 10,5%
En els grups centrals, amb un salari mitjà entre 1.300 i 1.500 euros, la caiguda es modera lleugerament amb a davallades d’entre el 7% i el 5% si es compara el 2008 amb el 2014.
62 persones acumulen la mateixa riquesa que la meitat de la població
Però, com alerta aquesta organització, la desigualtat salarial a Espanya és “contracíclica” i quan hi ha recessió és quan més s’eixampla la bretxa salarial. Per això, els grups de població que menys perden són els que cobren salaris superiors als 1.770 euros(a partir del grup 7), que perden poc més d’un 4% des del 2008 i es mantenen gairebé estables si es compara amb el 2005. A més, l’últim grup, amb sous a partir de 5.664 euros, només va reduir un 0,6% els salaris en el període considerat ‘estrictament’ de crisi, entre el 2008 i el 2014. En conjunt, el salari mitjà a Espanya s’ha desplomat un 6,1% des que va esclatar la crisi.
Encara més diferència entre joves i dones
Aquest informe revela com el grup de població econòmicament més vulnerable és el que més ha patit des dels últims nou anys, però també aprofundeix en les conseqüències que la pèrdua de poder adquisitiu ha tingut en dos col·lectius estructuralment més dèbils: les dones i els joves. En aquest sentit, Oxfam Intermón assenyala que malgrat que s’ha anat reduint, la bretxa salarial entre homes i dones continua sent de les més accentuades d’Europa, una diferència causada per factors com ara els tipus de contracte. Aquesta organització recorda que el 2015 de tots els treballadors a temps parcial el 74,1% dels contractes eren per a dones.
Les dades recollides per aquesta organització sense ànim de lucre, a més, posen de manifest que la devaluació dels salaris és especialment intensa amb els més joves. Els empleats que tenen entre 16 i 24 anys han passat de cobrar una mitjana de 1.260 euros bruts mensuals el 2008 a 1.050 el 2014, menys de la meitat del que cobren els treballadors amb més experiència, els que tenen entre 55 i 64 anys que, segons assegura l’informe basant-se en dades públiques del Ministeri d’Ocupació, han mantingut un sou mitjà que volta els 2.350 euros bruts mensuals durant aquest període de temps.