El President del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús Maria Barrientos, ha defensat la independència de la justícia en l’obertura del curs judicial on, previsiblement es jutjarà l’Expresident Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau pel 9-N: “És radicalment injust, a més de perillós socialment, difondre sospites sobre la independència dels jutges o emetre judicis interessats predictius de les seves resolucions”.

Barrientos ha recordat que, des del moment que presten jurament, els jutges es comprometen a actuar amb “independència, responsabilitat i sotmetent-se a la Llei” i ha assegurat que “la profunda crisi que viu la societat” i la situació política, tant a nivell nacional, com català, constitueixen “un camp abonat perquè els ciutadans acabin perdent laconfiança en les institucions”.

En canvi, el Fiscal en cap de Catalunya, José Maria Romero de Tejada, a diferència d’altres anys, no ha fet cap referència a la situació política de Catalunya en els tradicionals discursos de l’acte d’obertura de l’any judicial, on també ha acudit el conseller de Justícia, Carles Mundó, així com d’altres autoritats.

La Fiscalia està pendent de presentar el seu escrit d’acusació pel 9-N i previsiblement demanarà la inhabilitació de Mas Ortega i Rigau per desobeir el Constitucional i prevaricar organitzant la consulta.

Més agilitat en els casos de corrupció

Barrientos també s’ha referit als temps de resposta de la justícia. Ha reconegut que continuen sent “ una assignatura pendent”, especialment en els casos de corrupció. Ha assegurat que un dels objectius de la Sala de Govern és agilitzar aquest tipus de casos i ha explicat que ja s’estan reforçant els òrgans d’investigació, perquè “socialment no és comprensible el retard amb què s’estan tramitant alguns processos seguits per corrupció, per molt que es tracti de delictes complexos”.

El president del TSJC ha intercalat el català i el castellà en el seu discurs, on també ha fet referència a la necessitat de “fomentar els drets lingüístics” i una major presència del català en els processos, després de “l’afebliment que s’ha fet palès l’últim any”, ja que aquest 2015 les sentències en aquest idioma han caigut per sota del 10%.