Arxiu mensual: gener de 2016

Fraccionar en hores els dies d’assumptes propis

La Fundació Joia es dedica a l’atenció de persones amb problemes de salut mental. Aquesta entitat és una de les empreses i organitzacions que més seriosament s’està prenent el tema de la reforma horària. Des de fa un any van decidir reduir la seva hora de dinar per poder sortir abans. El seu horari habitual era de 8.00 a 13.30h i de 15.00 a 18.00h, però ara han decidit adaptar-se al model europeu i, dinant amb menys temps, poder sortir abans. En concret, fa un servei de 8.00h a 13.00h i de 14.00h a 17.00h. D’aquesta mesura es beneficien 49 persones, de les quals les que havien tingut fills el 2015 cap no va demanar la reducció de jornada.

“El canvi a l’horari es va efectuar per lògica”, explica la responsable del departament de responsabilitat social empresarial, Beatriz Castillo. De fet, Castillo opina que, un cop es va analitzar la situació, des de l’empresa van veure com millorava la cohesió de les persones treballadores i de les persones usuàries. En aquest sentit, per exemple, un dels avantatges que ha obtingut la fundació és que, com que dinen a la 13.00h i fins a les 14.00h, moltes persones poden ser visitades en els descansos de dinar de la gran majoria d’empreses. Pel que fa a l’acceptació dels treballadors, Castillo assegura que tots se senten “molt satisfets”, ja que, entrant a la mateixa hora, han pogut aconseguir tota la tarda lliure.

Adaptar-se al model europeu no és l’única reforma horària que la fundació ha seguit. Destaca com a curiosa la seva distribució dels dies d’assumptes propis, ja que els converteixen en hores. D’aquesta manera, poden utilitzar-les en fracció d’hora en hora i fins a completar-ne la quantitat que pertoca a cada professional segons la seva jornada laboral. Els professionals poden decidir així si utilitzar hores o dies sencers. De fet, 61 treballadors s’han demanat al llarg d’aquest any hores i no dies d’assumptes propis. Tot i que, potser, una mica “complicat” de gestionar, com assegura Castillo, el model dóna bons fruits.

A més d’aquestes mesures, la Fundació Joia s’ha sumat a la prova pilot que realitza la Plataforma de la Reforma Horària. Ara per ara, està en fase de confecció per dur a terme el treball a distància. L’empresa aposta per la conciliació laboral i el màxim benestar de les famílies dels seus treballadors. Per això mateix, una de les altres opcions que es duen a terme és la tarda lliure a la setmana. Així, 67 treballadors es beneficien de la mesura i els divendres a la tarda no han d’anar a treballar.

També sorgeixen handicaps que han de superar. Per exemple, la fundació treballa amb equips multidisciplinararis, amb psicòlegs, tècnics d’intervenció directa i treballadors socials, de manera que cada professional tracta d’una manera diferent els usuaris. Així, és necessari que es quadrin els horaris perquè mai el servei no es quedi sense una persona. Malgrat tot, la fundació se’n surt i valora de manera molt positiva els canvis que s’han produït i els que estan per venir.

Ara. cat

“El moment més productiu és de les 9.00 h a les 13.00 h”

Ara.cat

ATBS Online ho tenen clar: “Em sembla una barbaritat que encara hi hagi tantes evidències que ho fem malament i tot i així continuem en la mateixa direcció”. Són paraules d’Òscar Saro, que té el càrrec d’administrador. TBS Online, que ofereix serveis a altres empreses, va començar incloent petits detalls en els seves tasques productives abans de fer un canvi més gran d’hàbits en els horaris. Van implantar la flexibilitat horària i el teletreball per anar evolucionant i testant les mesures.

Ara l’empresa està en fase de prova amb un canvi d’horaris que va començar aquest novembre i pel qual des de la Plataforma de la Reforma Horària es dóna suport i recomanacions per adaptar les mesures. La responsable d’administració de TBS Online, Iolanda Milán, explica que els treballadors entren a les 8.00h cada dia i surten a les 15.30h, amb mitja hora per dinar. Abans treballaven de 8.30h a 18.00h amb una hora per dinar i mitja per esmorzar. “Fem guàrdies cada tarda i un dels nostres treballadors es queda per donar suport als nostres clients i que no es vegi afectat el servei”, detalla Milán. Com que a l’empresa són pocs, tots coneixen els projectes de la resta, de manera que els petits obstacles que puguin sorgir en aquest sentit queden pal·liats de manera ràpida i de la millor manera possible.

“El nostre objectiu és ser més productius i més feliços amb la reforma horària. No és que no ho fóssim, però creiem que era un pas important per encara ser-ho més”, explica Saro, que clarifica que la felicitat sí que ha millorat i que, ara, encara queda per veure si la productivitat ha augmentat o no. “Tenim indicis que sí, però és una cosa que podrem mesurar al final”, assegura l’administrador.

Si s’ha de parlar d’alguna dificultat, però, és el canvi de costum que implica el canvi d’horari, com per exemple en les hores d’esmorzar o de dinar. “Fer el canvi individual no és complicat, però això ha de ser compatible amb la teva família”, explica Saro. També afegeix: “Quan surts d’aquí no serveix de res esmorzar a les set del matí i dinar a la una si has de sopar a les 22.00h en arribar a casa”. Adaptar-se a la resta del món és, potser, el més complicat a què s’han d’afrontar els treballadors. Per això han d’anar buscant mecanismes per convèncer el seu entorn. “A Espanya es fa tot dues hores més tard!”, lamenta Saro. L’administrador de l’empresa assegura que “està més que demostrat que el moment més productiu és de les 9 h a les 13 h, mentre que la gran majoria d’espanyols sembla que ho facin al contrari d’aquesta evidència: arriben tard i trenquen tasques a mig matí”.

Milán creu que la filosofia de l’empresa està directament relacionada amb la recerca de la millora horària. En aquesta direcció, destaca la importància de provar aquest nou sistema: “Si ningú no fa un pas endavant no veurem si això té resultats positius”. Tant Milán com Saro afirmen que aquesta reforma no s’ha realitzat sense motiu i, de moment, estan molt satisfets. “Estem convençuts que no tirarem enrere, tot i que estem en una fase pilot. L’anàlisi d’aquest període ens permetrà acabar d’ajustar l’horari, però no crec que tornem al que teníem abans”, destaquen.

Saro destaca que el principal benefici que s’estan trobant és poder tenir tota la tarda lliure, de manera que durant tot l’any hi hagi els mateixos beneficis que a l’estiu. “La sensació que cada dia és una mica més llarg o que fem moltes més coses és una evidència més gran. Pots fer més coses fora de la feina”, sentencia Saro.

Treballadors feliços, treballadors rendibles

La directora de les caves Mont Marçal fa vuit anys que aplica l’horari europeu amb bons resultats

Ara.cat – 02/01/2016La directora general de Mont Marçal, Blanca Sancho, parla amb la Sunsi Arnabat, responsable del magatzem, abans de descarregar un camió en plena temporada nadalenca. / CRISTINA CALDERERLa directora general de Mont Marçal, Blanca Sancho, parla amb la Sunsi Arnabat, responsable del magatzem, abans de descarregar un camió en plena temporada nadalenca. / CRISTINA CALDEREr

A les caves Mont Marçal hi ha 26 treballadors i la gran majoria fa més de 20 anys que hi són, una taxa de permanència molt per sobre de la mitjana. “Una de les poques coses que tinc clares és que si un empleat treballa a gust rendeix més”. Blanca Sancho és la directora general de les caves i filla del fundador. Ella va començar a aplicar la famosa reforma horària per facilitar la conciliació familiar dels seus empleats molt abans que Fabian Mohedano posés de moda el concepte.

Germán Esteban és el director de qualitat de Mont Marçal i té molt clar per què fa més de dues dècades que hi treballa: “Perquè jo m’adapto a l’empresa i l’empresa s’adapta a mi. Vaig tenir un mal any amb els meus pares i aquí no em van posar cap problema amb les visites constants als hospitals”. La Rosa Campos treballa al laboratori com a responsable del control de qualitat i fa un any que ha tornat a treballar a jornada completa després de deu anys de reducció per maternitat: “Recordo quan la meva mare va tenir un càncer greu i la Blanca em va dir: «Marxa sense excedència i torna quan vulguis». Li estaré sempre agraïda, això ho valores més que un salari”. “Si l’ajudes a conciliar, la gent és agraïda; els diners no ho són tot”, explica la directora general, que recorda que abans de la crisi molts dels seus treballadors haurien pogut marxar a altres feines a cobrar més però ningú ho va fer.

A les 6 de la tarda tothom a casa

Mont Marçal exporta un 80% de la seva producció a 30 països diferents, on, com recorda la Blanca, a les vuit del vespre no hi ha ningú treballant. Per aquest motiu ella permet que tothom es faci un horari que s’adapti a la seva realitat, però que a les sis de la tarda tothom pugui ser a casa “per tenir vida privada”. Sunsi Arnabat és la responsable del magatzem i fa 21 anys que treballa a Mont Marçal: “Jo entro a les 6.00 del matí i surto a les 2 del migdia, però és flexible, i si algun cop he de venir fora d’hores, com que visc a prop, puc fer-ho”.

En aquestes caves del Penedès fa vuit anys -des que la Blanca va agafar el relleu del seu pare- que s’hi treballa amb horari europeu: “Abans els treballadors tenien dues hores per dinar, però jo vaig decidir posar un menjador i una cuina perquè tothom pogués dinar aquí en vint minuts i plegar abans”. La Blanca, que és la primera que fa aquest horari, no amaga que aquesta decisió és empresarial: “Es produeix més, perquè en aquests 20 minuts se continua parlant de feina”.

Blanca Sancho recorda que el seu pare tota la vida va arribar molt tard a casa. Ella es va quedar vídua molt jove amb un fill petit, el Manel: “Volia plegar d’hora per poder passar la tarda amb ell, i si jo ho vull, ho vol tothom”. La tecnologia també ha facilitat molt més aquesta conciliació laboral, ja que “amb els telèfons intel·ligents es pot resoldre qualsevol problema a qualsevol hora però des de casa, amb la família”.

El Grup Bardinet de Gelida va comprar a principis d’aquest any un 90% de les accions de Mont Marçal a la família Sancho. “Malgrat la compra vaig negociar mantenir el mateix equip de treball, que continua intacte”, recorda la Blanca, orgullosa de la seva gent. Tot i que ha rebut diferents premis i reconeixements com a empresària assegura: “El millor reconeixement el tinc dels treballadors, que fa més de 20 anys que estan amb mi i quan els demano un esforç el fan, i això impressiona”.

Manuel Sancho, el pare de la Blanca, va fundar Mont Marçal fa 40 anys -el 1975-, tot i que venia del món discogràfic. Va començar venent discos per a EMI i va arribar a ser director de Movieplay, que va editar els discos de cantants d’esquerres com Lluís Llach, Raimon i Pau Riba. Ell era madrileny però la seva dona catalana, i a mitjans dels setanta van decidir comprar la masia Finca Manlleu i les vinyes que la rodejaven de Castellví de la Marca (Alt Penedès). Quan es va adonar dels pocs diners que pagaven pel raïm en comparació amb la feina que duia, va decidir començar a fer vi per vendre’l, i va crear la marca Mont Marçal, que ara factura 6 milions d’euros anuals. Tot i que fa temps que l’empresa dóna beneficis, arrossega un deute que no la deixava créixer. Però aquesta no és l’única raó per la qual la Blanca s’ha venut l’empresa familiar: “El meu fill estudia biologia i no vol les caves. He preferit vendre-la bé ara abans que malvendre-la més endavant”.

Un altre horari laboral és possible?

Una sèrie d’empreses duen a terme un pla pilot promogut per la Iniciativa de la Reforma Horària per adaptar els seus horaris de feina a la realitat europea. El Govern ha creat un consell assessor per impulsar el canvi

Conciliar la vida laboral amb la vida familiar, millorar la salut o incrementar el rendiment laboral i la productivitat de les empreses. Aquests són alguns del objectius que persegueix una plataforma de la societat civil, la Iniciativa per a la Reforma Horària, per reconvertir el sistema del temps que se segueix a Catalunya i acostar-lo a la realitat europea.

Una sèrie d’empreses, amb el suport d’aquesta iniciativa, estan fent una prova pilot i transformen els seus horaris cercant una millora anímica i laboral. Aquesta prova està començant a implementar accions concretes a partir dels diagnòstics fets a principis d’estiu. D’aquesta manera, la pròxima mesura és passar un qüestionari de percepció del temps als treballadors que practiquen aquesta reforma horària. Entre les empreses que participen en la prova pilot, s’observen les possibilitats que faran millorar els processos productius de les empreses i els seus treballadors.

“Les empreses que s’ho creuen ja comencen a notar la millora, la gent està molt contenta, com tot a la vida, hi ha qui s’ho ha pres més seriosament i han pogut implementar més mesures”, relata el consultor i psicòleg organitzacional Xavier Peralta, que treballa en aquesta experiència pilot. Però de dificultats sempre se’n troben. En aquest sentit, el que es fa més difícil és ser pioner d’aquest nou sistema, fer un pas endavant abans que la resta. “Si tot canviés per a tothom seria molt més fàcil. Però nosaltres anem a la inversa. Ser pioner és una qüestió complicada. Les empreses són valentes”, destaca Peralta.

La prova pilot no obliga les empreses a seguir uns principis clau i unes mesures bàsiques. “Aposta per la flexibilitat i que tothom s’ho pugui combinar”, assegura Peralta. Diferents empreses consultades corroboren aquest fet i saben que amb l’ajuda de la Iniciativa i formant part del programa pilot poden trobar el model òptim d’adaptació de la realitat de la seva empresa amb un sistema d’horari molt diferent de l’actual.

El govern de la Generalitat ha apostat durant tot aquest temps per dur a terme aquesta mesura. De fet, al juliol es va crear un consell assessor per a la reforma horària presidit per Fabian Mohedano, que assegura que hi ha un consens “molt ampli” en la necessitat de racionalitzar els horaris a Catalunya per guanyar qualitat de vida. Però ara cal acabar de perfilar com s’adoptarà i aplicarà la reforma: “Tothom està d’acord en el què i en el perquè i ara cal posar-nos d’acord en el com”, va explicar Mohedano després de la primera reunió del consell assessor al Palau de la Generalitat a l’octubre. A partir del gener, el consell iniciarà un seguit de reunions amb sindicats, patronals, administracions i grups d’experts per recollir les seves propostes d’aplicació.

Fraccionar en hores els  dies d’assumptes propis La plataforma per a la reforma horària ha alçat la veu diverses vegades, criticant els canvis horaris d’estiu i d’hivern i per canviar l’horari del prime time televisiu, una mesura en què, de fet, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) creu per racionalitzar aquests horaris.