Per celebrar el dia mundial de la poesia us deixo un poema en armeni. També us parlaré d’un poeta armeni molt important i us escriuré una poesia seva traduïda al català. Espero que us agradi.

La muntanya ARARAT des de Yerevan, la capital d’Armènia

PARUYR SEVAK

Aquest poeta es deia Paruyr Sevak. Va ser molt important.

PARUYR SEVAK
“QUAN ES CONGELEN ELS ULLS…”

De la paraula soledat tremola l’aire de la meva cambra.
I comprenc

Que són els ulls la part més humida de l’home…

… Quan es congelen els ulls
Diuen que vindrà algú.
Si no és això fals,
És un bé que ha nascut
En la soledat de la misèria.
També es congelen els meus ulls,
Però tu no vindràs.
Tu no pots. Ho sé.
I l’aire de la meva cambra
Seguirà tremolant de la paraula soledat per sempre,
Despertant en mi aquest antic pensament
De que potser els abismes són només
Perquè l’home es llenci en ells.

Si els abismes serveixen nomes per a això,
Perquè l’home es llenci en ells,
En aquest cas jo
Què faig?
Si no sóc un càntir,
Sóc una flor:
No em trenco, em desplomo,
I ja estic cansat de tot,
Així com el paper dels meus ullals s’ha cansat,
Dir-te dues paraules des de lluny,
Que poden traduir-me tant,
Com l’avió, el pollastre…

Hi ha mentida que val veritat.
I jo crec en allò que inventem
Que no ens perderem.

Hi ha por que val mort.
I jo tinc por de que guanyi la vida,
Ser així només un pobre que escrigui el dolor.

Finalment, hi ha pas que val vol.
I jo m’arrenco els meus pensaments
Com s’arrenca de la boca una dent sana.

Però ja estic cansat,
I ho estic tant,
Que res sento, res,
Ni dolor tan sols.

Ah, i si hagués també forma de no sentir
Que són els ulls la part més humida de l’home…

Paruyr SEVAK