La llimona és una fruita de color groc pàl·lid. És de forma ovoide amb un mugró a la punta, d’uns 10 cm de llargada, amb una polpa sucosa dividida en grills (de 8 a 14), de gust àcid.
La llimona té un alt contingut en vitamina C i àcid cítric.

Diuen que els primers llimoners van créixer a les valls del sud de l’Himàlaia, a l’Índia, la zona septentrional de Burma i Xina. Les llimones van entrar a Europa (a prop del sud d’Itàlia) pels volts del segle I a.C., durant l’època de l’antiga Roma. En els Països Catalans es cultiva sobretot al País Valencià, Xàtiva, València, Alacant, Castelló de la Plana i també a Sóller, a Mallorca. A Catalunya és un dels cítrics que menys es conrea.

Es fan tres collites a l’any de la llimona, durant la primavera, l’estiu i la tardor.

La llimona té vitamina C  i s’utilitza per prevenir l’acció de virus i bacteris i per augmentar les defenses de l’organisme. És a dir, activa els glòbuls blancs degut al seu alt contingut en vitamina C.

Hi ha moltes varietats, com: Bush, Eureka, Lisbon, Meyer, Ponderosa, Variegated Pink, Verna, Villafranca, Yen Ben i Yuzu.

Les llimones no se solen menjar en fresc perquè són molt àcides, encara que hi ha persones que la mengen com una fruita qualsevol. El seu suc el s’utilitza com a condiment en milers de plats i en l’elaboració de begudes, refrescos i batuts. També la seva pell té múltiples aplicacions en la cuina, sobretot en la pastisseria i rebosteria. La llimona es pot consumir a totes hores, excepte aquelles persones malaltes de l’aparell digestiu. La llimonada, preparada a base d’una llimona, 125 grams de sucre (o una cullerada de mel) i aigua és una excel·lent beguda refrescant, al mateix temps que aporta una gran quantitat de vitamines.