La Molina és un dels llocs més turístics de Catalunya a l’hivern. L’esport que es practica en aquest lloc és un dels més bonics i interessants: “L’ESQUÍ”. Encara que no hagi nevat molt hi ha neu per esquiar perfectament.
Jo vaig anar per primera vegada dimecres al matí. Al principi ho vaig passar molt malament perquè no sabia res; el monitor em va dir que tingués confiança en mi mateixa.
Després vaig posar-me els esquís i el monitor em va ensenyar a fer la cunya, però estava tan nerviosa que vaig cridar que m’agafés perquè vaig pensar que cauria i em faria molt de mal. Quan vaig agafar confiança vam pujar més alt amb els esquís a l’espatlla i pesen molt.
Quan vam estar a dalt, el monitor va dir que baixéssim en cunya i va ser una de les tantes vegades que vaig caure perquè no podia controlar-me, em costava molt. Així vam baixar a poc a poc perquè tenia molta por de caure, pensava que em trencaria una cama.
Però no era l’única noia que va caure a terra, també els meus company van caure, una i una altra vegada tots tirats a terra.
Després el monitor va dir que podíem anar a menjar i que a tres quarts de dues ens esperaria en el mateix lloc que ens vam acomiadar.
Quan estava menjant tenia molta por perquè en acabar de menjar pujaríem més amunt que abans i em feia molta però molta por i no tenia ganes d’anar-hi. Les meves amigues i els meus amics van dir que no em passaria res, que tot aniria bé i que per aprendre havia de caure i que a més a més no havia caigut tantes vegades com jo pensava. Ells em van dir que només havia caigut tres vegades i que ho havia fet molt bé, perquè només portava unes hores esquiant.
Quan només faltaven deu minuts per tornar on es trobava el monitor, vaig anar al lavabo a rentar-me la cara i posar-me crema protectora perquè feia molta calor i un sol molt sufocant, em vaig treure la jaqueta i la bufanda.
Quan el monitor em va veure em va dir que em donaria fred, però es va equivocar perquè jo em trobava molt bé i no tenia tanta calor. Li vaig dir que no volia pujar que em feia molta por i que estava molt cansada com per a tornar a pujar amb els esquís a l’espatlla i em va dir que pujaríem amb el TELECADIRA. Em va obligar a pujar.
Quan vam arribar a dalt pensava que cauria, però no vaig caure ni una vegada més. Tot va anar perfectament i ara m’agrada molt esquiar i al principi no volia tornar mai més. Va ser una de les experiències més maques que he viscut.
(Mia G.)
A l’inici costa, fa por i respecte quan veus una baixada molt gran però si agafes confiança és molt més fàcil. El professor va fer bé d’obligar-te!
Salutacions,
Jana