Jo tinc un pis a Romania, a un poble que es diu Pleasa.
Té un rebedor, una cuina molt gran, un bany i dos dormitoris. El rebedor és petit.
La cuina és molt gran i té una taula amb tres cadires i els mobles són molt grans.
Al meu dormitori hi ha un llit i una tauleta de nit, no té televisió.
El bany no té dutxa, té banyera.
Per anar a les habitacions hi ha un passadís petit.
El que més m’agrada no és el pis, sinò el poble on està situat.
El meu pis és el quart, l’útim i no hi ha ascensor.
Al costat del pis hi ha molts altres pisos més vells o més nous que el meu pis.
El poble no és molt gran, però té molts llocs on hi ha només camp i el camp era el primer lloc on anava quan m’enfadava amb algú i per això sempre, sempre em trobaven.
El lloc on està situat el pis, per mi és preciós, però hi ha gent que no li agrada.
A un kilòmetre de l’escola, hi ha un camp amb molts arbres, però hi havia un que era el nostre arbre, l’arbre de la meva classe.
Quan jo era a punt d’anar-me’n a Catalunya, un dels meus amics ens va dir que seria molt bo si a sota del nostre arbre posem una capsa amb cabells tallats de cadascun de nosaltres. La idea del meu amic Ovidiu va ser la millor de totes, i al segon dia vam anar a l’arbre i vam posar sota terra la capsa amb els nostre cabells i noms.
Fer aqesta cosa em va agradar molt perquè potser quan es recordin de mi aniran a l’arbre i se’n recordaran dels moments bonics que hem viscut junts.
