És imporant que les persones que realitzin els pírcings i els tatuatges siguin professionals amb formació específica i que ho facin sempre en establiment autorizats. Cal evitar foradar les zones de major risc d’infeccions: els cartílags, el nas i el llavi. Els pírcings que provoquen més problemes són els que es realitzen al cartílag de l’orella. Hi ha casos de joves que han perdut part de l’orella a conseqüència d’una infecció provocada per un pírcing.
Sempre biodegradables
Tampoc és aconsellable realitzar tatuatges en zones on alguna vegada s’han d’introduir agulles o catèters ja que hi ha el risc que entrin a l’organisme pigments que poden ser nocius, per exemple a la zona lumbar, on s’administra anestèsia epidural o en zones del braç.
A més, els tatuatges poden comportar problemes psicosocials, ja que la gent canvia amb el temps. Per això, els tatuatges poden estigmatizar una persona.
En conseqüència, tal com marca la llei, els tatuatges han de ser biodegradables; les micropigmentacions que es realitzen per estètica, als llavis o als ulls han de desaparèixer al cap d’uns quants anys. La dignitat de la persona està abans que l’estètica, i sovint amb el pas dels anys, les coses es veuen de forma diferent.