|
|||
Sant Jordi és una festa que se celebra el 23 d´Abril. És molt catalana perquè es festeja tots els anys i també en altres països d’arreu del món.La seva tradició és donar una rosa a una dona, i la dona que et regali un llibre.
La llegenda tracta d’un drac que era verd i volia menjar-se a tota la gent. Un dia va decidir emportar-se a la princesa per menjar-se-la. Un cavaller anomenat “Sant Jordi” volia derrotar al drac i salvar la princesa. Va lluitar molt amb el drac, amb un llança llarga, també utilitzava el seu escut i el seu cavall. Per fi li va clavar la llança al coll i va morir el drac. De dins del drac(de la seva sang) va sortir una rosa molt bonica i la hi va donar a la princesa. La princesa li va dir que volia casar-se amb ell … però Sant Jordi li va dir: “No puc perquè haig d’ajudar els més necessitats” I així Sant Jordi es marxà amb el seu cavall, cap a un altre rumb.
|
Sant Jordi és una festa típica de Catalunya i se celebra el dia 23 d’abril. La llegenda diu que hi havia un drac terrible i ferotge que podia volar, caminar i nedar. El seu alè era tan fort que qui ho respirava es moria .Quan se li va acabar el menjar va començar a menjar persones .La gent del poble va decidir fer un sorteig fins que un dia després de molt temps li va tocar a la filla del rei .La princesa era molt guapa i gentil i feia pena donar-la al drac, però al final van decidir fer-ho .Quan la princesa portava una bona estona caminant cap al cau del monstre, se li va presentar un jove cavaller amb un cavall blanc i una armadura lluent .El cavaller li va dir a la princesa que no tingués por, que no li passaria res ni a ella ni a ell. I el cavaller va matar al drac. El rei volia casar a la princesa amb el cavaller però Sant Jordi li va dir que no s’ho mereixia i es va anar amb el seu cavall blanc. Això és la llegenda de Sant Jordi i aquí a Catalunya se celebra molt i per això aquest dia els homes regalen a les dones una rosa i les dones als homes, un llibre .Aquest dia els carrers estan plens de parades de roses i llibres.
Andra G. 7 d’abril de 2008 |