Les cares de l’hivern

Tot un país cobert de neu

Als països mediterranis a l’hivern fa fred , però no és molt fort, qui realment vulgui comprovar l’autèntic significat de fred ha de mirar cap al nord .
Finlàndia per exemple, tot el que tenen a l’abast per il·luminar les seves cases amb colors , espelmes , llums i torxes.
A la capital Hèlsinki , el fred es combat fent més vida social .al desembre és quan els barcs i les cafeteries estan més plens , ja que familiars i amics s’hi reuneixen per prendre una xocolatada calenta o celebrar festes que s’allarguen durant tota la nit.

L’ultim oasi abans del desert

L’hivern pot ser un bon moment per visitar zones que a l’estiu són impracticables a causa de les elevades temperatures. També es molt bona època per enfrontar-se a un repte titànic: el desert del Sàhara , al sud de Tunísia.
Una porta blanca simbolitza l’inici de la travessia, a la vegada que rep els viatgers després del seu llarg recorregut entre dunes. A principis de desembre se celebra el festival del Sàhara , hi ha balla tradicionals, lluites i maratons sobre camells ,casaments tradicionals amb vestits berbers i carreres entre soldats d’origen beduí, i un concurs anual de poesia del desert.

Nadal en banyador

Aquí celebrem el Nadal tancats a casa amb la calefacció al màxim , i allà en banyador a la platja. A Sidney cada vegada guanya més adeptes l’opció de passar el dia 25 de desembre a Bondi Beach , on es reuneixen fins 40.000 persones, l’acte central de la ciutat és el children’s christmas concert que se celebra a la martin place . també són típics els carols by candlelight , nadales que es canten a la llum de els focs artificials es converteixen en els autèntics protagonistes de la festa.

Juan Sandoval 3rB

antonia-font-aquesta-pluja.MP3

Aquesta imatge és símbol de la germanor del món.

“Posem-nos dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible“.

Miquel Martí i Pol

Les professores d’aula d’acollida us donem la benvinguda al nostre bloc.

L’Aula d’Acollida és una eina de treball adreçada a l’atenció a la diversitat que s’ha creat a l’IES Joanot Martorell d’Esplugues de LLobregat, el curs 2004-2005 a l’ampar del Pla per la Llengua i la Cohesió Social posat en marxa pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.

L’objectiu principal de l’Aula és l’acollida de l’alumnat nouvingut, tant pel que fa a l’aprenentatge de la llengua vehicular, el català, com a aspectes de caràcter pedagògic i d’integració social i cultural.

Els objectius concrets de l’Aula d’Acollida són, els següents:

1.- L’aprenentatge de la Llengua Nivell Llindar. Es tracta que els alumnes que assisteixen a l’aula puguin assolir un nivell bàsic de comprensió i expressió en llengua catalana (Basic Interpersonal Comunicative Skill, BICS) per tal de poder seguir les classes amb normalitat.

2.- Reforç pedagògic. Es tracta que els alumnes desenvolupin capacitats cognitives que van més enllà de l’ús qüotidià de la llengua. Per tant un dels objectius de l’Aula és l’adquisició d’aquestes capacitats cognitives a través del reforç de matèries tals com socials, matemàtiques i naturals, amb l’objetctiu d’adquirir una competència cognitiva i acadèmica de la llengua (Cognitive Academic Language Proficiency, CALP).

3.- Cohesió social.  Un objectiu important de l’Aula és facilitar el coneixement de l’entorn social i educatiu en el que els alumnes s’integren. Aquesta tasca d’integració té tant un caràcter preventiu com positiu ja que els alumnes arriben a sentir-se part integrant de la comunitat educativa.

La metodologia a l’Aula és força activa. Es tracta d’evitar que les classes a l’Aula es converteixin en classes de gramàtica i vocabulari amb exercicis escrits. Ans el contrari, s’intenta que cada hora a l’aula desenvolupi les quatre competències de la llengua (comprensió oral, comprensió escrita, expressió oral i expressió escrita). Per tal que això sigui possible la classe s’organitza entorn una activitat, que pot durar una o més hores, que permeti exercir les quatre competències esmentades. Sovint les activitats es reforcen mitjançant jocs que permeten consolidar els coneixements adquirits d’una manera lúdica.