ESTIC TRIST PER LA POBRESA

Estic cansat d’aquest dia a dia

Pensar és una trista agonia

El món sobre mi cau

En aquest món hi ha

més pobresa, que riquesa.

 

Ja no hi ha un plat de menjar

sobre la taula

Tots som pobres però

no tots som rics.

 

Ells, pobres, demanen almoina

i els rics, demanen més riquesa

Per cada cantonada

es troba patiment.

 

Però no tot es tristesa

també hi ha alegria

Som pobres, però feliços,

no rics, infeliços.

 

Tots col·laborem,

però ells són garrepes

Pobres, però honrats,

Pobres, amb dignitat.

 

NOM: Wilmer Àvila

CURS: 4t“C’’