EL REBOST DE L’ESQUIROL

El dilluns l’esquirol surt del seu niu.

I paf! Una fulla groga li cau a sobre.

– Ui, quin mal! Ui quina gana! Em menjaria un bon munt de castanyes.

I tal dit, tal fet.

Fa tres bots per aquí, fa tres bots per allí i troba tot de castanyers plens de castanyes. En cull una, dues, tres… en cull set.

I es troba amb uns ulls que se’l miren ben de dret.

És un nen que ha anat d’excursió amb la classe. L’esquirol no sap què fer. Però darrera d’aquell nen n’hi ha un altre, i un altre, i un altre fins a trenta. I l’esquirol s’espanta tant que, arreplegant les set castanyes, fa un bot a la dreta, fa un bot a l’esquerra i s’amaga en el seu niu. Té tanta por, que ni esma no té de menjar.

Pensa: “Ja menjaré demà”

I amaga, ben amagades, les castanyes al rebost.

El dimarts, l’esquirol surt del seu niu. I paf! Li cauen a sobre dues fulles grogues.

– Ui, quin mal! Ui, quina gana! Em menjaria….em menjaria un bon munt d’avellanes.

I tal dit, tal fet.

Fa tres bots per aquí, fa tres bots per allà i troba un avellaner tot ple d’avellanes.

N’agafa una, dues, tres…n’agafa set.

I es troba amb uns ulls que se’l miren ben de dret.

És un home que ha anat a buscar bolets amb un cistell.

L’esquirol no sap què fer. Però darrera d’aquell boletaire n’hi ha un altre, i un altre, i un altre fins a deu.

I l’esquirol s’espanata tant que, arreplegant les set avellanes, fa un bot a la dreta, fa un bot a l’esquerra, i s’amaga en el seu niu. Té tanta por que ni esma no té de menjar.

Pensa:”Ja menjaré demà”

I amaga, ben amagades les avellanes en el rebost.

El dimecres, quan l’esquirol surt del seu niu li cauen a sobre tres fulles grogues.

. Ui, quin mal! Ui quina gana! Em menjaria…em menjaria un bon munt de nous.

I dit i fet. L’esquirol va amunt i avall fins que troba una noguera carregada de nous.

En pren set, i es troba amb uns ulls que se’l miren ben dret. És un home que ha anat a fer llenya amb la destral.

L’esquirol no sap què fer. Però el llenyataire comença a donar cops a la noguera amb la destral, i l’esquirol s’espanta tant, que arreplegant les set nous, fa un bot a la dreta, fa un bot a l’esquerra i s’amaga en el seu niu. Té tanta por que ni esma no té de menjar.

Pensa: “Ja menjaré demà”

I deixa, ben endreçades, les nous en el rebost.

El dijous, sortint del niu, li cauen quatre fulles grogues a sobre, i pensa:

“Ui quin mal! Ui quina gana! Em menjaria, i ben de gust, un bon munt d’ametlles.

I ja em teniu l’esquirol corrent i botant fins al peu d’un ametller. Fa un bot, s’hi enfila, i abasta set ametlles.”

I aleshores veu dos ulls que se’l miren ben de dret. És un home que ha sortit a caçar amb la seva escopeta. L’esquirol no sap què fer. Però quan el caçador veu l’esquirol, agafa l’escopeta i apunta, amb molta cura, cap a ell.

L’esquirol s’espanta tant, que arreplegant les set ametlles se’n va cuita corrents cap el niu.

Té tanta por que ni esma no té de menjar.

Pensa: “Ja menjaré demà”.

I deixa les ametlles en el rebost, ben guardades.

El divendres, quan surt del niu, li cauen a sobre cinc fulles grogues.

– Ui, quin mal! Ui, quina gana! Em menjaria, i ben de gust, un bon munt de pinyons.

L’esquirol se’n va corrents al mig del bosc, on hi ha una pineda i puja dalt d’un pi i es troba una pinya plena de pinyons.

. Però en aquell moment veu uns ulls que se’l miren ben dret. És un home que treballa al mig del bosc fent carbó amb tota la colla. És un carboner. L’esquirol no sap què fer. Es sent olor de fum que surt de la carbonera, i les veus ronques dels altres carboners i les cares i les mans negres.

I l’esquirol s’espanta tant, que arreplega els set pinyons, i fuig corrents fins al seu niu. Té tanta por que ni esma no té de menjar.

Pensa: “Ja menjaré demà”.

I cuita corrents a desar els set pinyons en el seu rebost.

El dissabte, tot just sortint del niu li cauen a sobre sis fulles grogues. I l’esquirol es grata la panxa i pensa: “Ui quin mal! Ui quina gana!. Em menjaria, i amb molt de gust, un bon munt de glans.”

Tot fent bots, l’esquirol s’enfila a un roure i a una alzina, i un per un, arrenca set glans. Quan ha arrencat el setè glà es troba amb dos ulls que se’l miren ben de fit a fit.

És un noi que ha anat amb la moto a passejar pel bosc, avui que és dissabte. I se sent el motor de la moto que fa -brooom!¡broooom! el soroll de la ràdio que fa -lalalalabuum xim xim!

L’esquirol no sap què fer. Però el motorista clava una embrantzida amb la moto i desapareix bosc enllà. L’esquirol s’espanta tant que, cametes ajudeu-me, cap al niu hi falta gent!

Té tanta por que ni esma no té de menjar.

Pensa: ”Ja menjaré demà”. I arrenglera, ben arrenglerades, les glans al rebost.

I avui és diumenge.L’esquirol surt del seu niu i li cauen a sobre:

Una, dues, tres, quatre, cinc, sis i set fulles grogues.

L’esquirol pensa: -Set fulles grogues, això és la tardor! Avui és diumenge i em menjaria…

–         Set castanyes

–         Set avellanes

–         Set nous

–         Set ametlles

–         Set pinyons

–         Set glans

–         I set….cacauets

Va al bosc a buscar set cacauets, però quan anava a menjar-se’ls diu: – Uaaah! Em comença a venir son. Prou menjaria, si no tingués tanta son, me’n torno al meu cau! Va al seu rebost i guarda els set cacauets i diu: -Com que ja ha arribat la tardor! Saps què? Ja menjaré a l’hivern! I es posa a dormir al seu niu sense ni mirar el seu rebost, tant ben proveit com el tenia.

Teresa Duran (adaptat)

COMPLETA LA TAULA

 FITXES

http://picasaweb.google.es/lh/photo/vkxSfVw3j0Xg1Z7YI59D5A?feat=directlink

http://picasaweb.google.es/lh/photo/ITOzJBPNrfNajiTW7SxUtQ?feat=directlink

http://picasaweb.google.es/lh/photo/a_yzUTZfc-M-RT6EtjEieQ?feat=directlink

http://picasaweb.google.es/lh/photo/Fq-0onf9wCeNkk1-LRfNjA?feat=directlink

CAUEN LES FULLES

-Són boniques, les fulles que cauen, oi centpeus? Són de tots els colors del foc!

–  I fan música quan les trepitges. No ho sents?

–  I si saltem-pregunta el cuc- farem més música?

–  Farem música i ballarem i ens farem passar el fred- respon el centpeus.

L’enrenou fa sortir del cau tots els veïns.

-Es pot saber què passa?- diu la formiga, malhumorada.

-Què feu?- demana l’escarabat.

-Juguem! què no ho veieu?- diu el centpeus.

Al cap d’un moment, ja juguem tots. I vinga saltar i fer música!

-Escolteu el meu timbal!- diu l’un.

-Jo toco la pandareta- diu l’altre.

-Doncs jo…jo no sé què toco però sona molt bé- fa un tercer.

-Ep! aquí falta algú…- diu la marieta, tot d’una.

-Vols dir?- se n’estranya el centpeus.

-I tant! Érem cinc, i ara som… Compta, centpeus, compta, tu que tens tants dits.

-Un, dos, tres…i quatre!

-Ho veus? Falta el cuc!

-Calleu! crida  la formiga-. I escolteu. No sentiu?

Del silenci en surt una veu que demana ajut.

I de sota les fulles, que ara estan quietes, en surt el cuc.

-Fa estona que he caigut! I no em sentíeu…

-T’has fet mal?- li pregunten, compungits

-No…

-Doncs…vinga! Surt i celebrem-ho!

 PREGUNTES DE COMPRENSIÓ

1- Per què són boniques les fulles que cauen?…………………………….

…………………………………………………………………………………………………………………………

2- De quins colors són les fulles?…………………………………………………….

…………………………………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………………………………

3- Què passa quan les trepitges?……………………………………………………..

4- Per què ?……………………………………………………………………………………………….

5- En quina estació de l’any passa aquest conte?……………………

…………………………………………………………………………………………………………………………

6- Quins personatges surten al conte?………………………………………….

…………………………………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………………………………

7- Què fan amb les fulles?………………………………………………………………..

…………………………………………………………………………………………………………………………

8- Qui demana ajut?……………………………………………………………………………

9- On és?…………………………………………………………………………………………………..

10- Què li ha passat?…………………………………………………………………………

11- Què fan quan estan tots junts?………………………………………………

12- Dibuixa-ho

http://picasaweb.google.es/lh/photo/V7tNE5ry_-ShKH-aGNyY8g?feat=directlink

http://picasaweb.google.es/lh/photo/3eWaVoiBQQicpJmwt0ocYw?feat=directlink

http://picasaweb.google.es/lh/photo/nFlqIokqD9_0NM_74976lQ?feat=directlink

L’ESCOLA PETITA

Hi havia un poble que tenia una escola tan petita, tan petita, que només hi cabia la mestra i un nen no gaire gran. I, és clar, com que només n’hi podia anar un a la vegada, hi anaven mitja hora cada un, i els altres, mentre, jugaven a córrer, a empaitar-se pels camps i enfilar-se als arbres.

Però va venir un dia que el senyor alcalde va voler fer una escola gran perquè hi puguessin anar tots els nens alhora, com passa als altres pobles. Però tots els nens, que estaven enamorats de la seva escola tan petitona i de les llargues estones que passaven jugant al bosc li van demanar que no construís cap escola nova, que ells s’estimaven la petita,i que ja estudiarien més de pressa per compensar les estones que passaven jugant.

I l’alcalde, que també s’estimava l’escola del poble, va dir que d’acord, però va fer col·locar tot de taules i cadires escampades pel bosc perquè els nens hi puguessin fer els treballs que els encarregava la mestra.

I aquell poble va tenir, des de llavors, l’escola més petita i l’escola més gran del món.

L’ESCOLA  PETITA

PREGUNTES DE COMPRENSIÓ  LECTORA:

 1- A l’escola petita, quantes  persones  hi cabien?……………………………………

…………………………………………………………………………………………………………

2.- Quant de temps hi anava cada nen?…………………………………………………….

3- Què  feien els altres nens mentrestant?…………………………………………………..

…………………………………………………………………………………………………………

………………………………………………………………………………………………………….

4- Què  volia  fer el senyor alcalde?………………………………………………………….

…………………………………………………………………………………………………………

………………………………………………………………………………………………………..

……………………………………………………………………………………………………….

5- Què  van dir  els  nens?……………………………………………………………………

……………………………………………………………………………………………………..

6- Què va manar fer l’alcalde?……………………………………………………………

……………………………………………………………………………………………………

7- Per què?……………………………………………………………………………………

………………………………………………………………………………………………….

8- Si tu fossis l’alcalde, què haguessis fet?………………………………………….

…………………………………………………………………………………………………

9- Per què?……………………………………………………………………………….

…………………………………………………………………………………………….

10- Què creus que faran els nens els dies de pluja, vent o mal temps ?…………………………………………………………………………………..

…………………………………………………………………………………………….

 http://picasaweb.google.es/lh/photo/Adfx3vTgf9J_cKXuYbrLQA?feat=directlink

LA  CASTANYERA TANA

Aquesta és la història d’una castanyera . Es deia Tana i era molt bona dona. Els nens l’estimaven molt perquè, quan no tenien diners, els regalava castanyes. També l’estimaven per una cosa divertida. Sovint els convidava a casa seva i els explicava contes fantàstics. Ells tancaven els ulls i tot semblava de veritat.

La Tana esperava la tardor, quan les fulles dels arbres es tornen de color d’or, el vent bufa fort i les arremolina com si ballessin una sardana esbojarrada. Llavors sortia la castanyera. Amb faldilla ratllada, cosset fosc i al cap, manteleta vermella nuada sota la barba. S’asseia al seu lloc, com una figureta de roba.

Les castanyes es torraven deixant una oloreta deliciosa al seu voltant.

-Comprin, comprin castanyes torrades! Castanyes calentones!

–Cridava la Tana.

Cap al tard, quan el fred era més viu, la castanyera tornava a casa. Una caseta petita i polida com de fireta. I preparava les castanyes per l’endemà.

La Tana esperava el dia de Tots Sants perquè feia molts dinerons. A la nit, tothom celebrava la festa amb panellets i sobretot, amb castanyes torrades.

Però, uns dies abans de la festa, una dona estranya, com una mena de bruixa, entrà a ca la Tana i li robà les castanyes que tenia per torrar i després fugí corrents. Era una altra castanyera: una dona trista i rabiüda. Envejava la Tana perquè els nens l’estimaven tant i a ella mai no li compraven castanyes ni li feien cap rialla.

Com plorava, pobra Tana! Es va arraulir prop del foc i vinga resar fins que es quedà adormida com un nen petit. I veureu què va passar….

Els infants, com cada dia, tot anant a l’escola, compraven castanyes a la Tana, però aquell dia en veure que no era al seu racó, van córrer cap a casa seva. La trobaven plorant, morta de fred. Els ho explicà tot. Els nens, compadits i ben de cor, trencaren les guardioles i entre tots, li compraren un saquet de castanyes crues. Compteu l’alegria de la Tana en veure el bé de Déu de castanyes per coure! Els abraçava tots amb tendresa emocionada.

-Sou els nens més macos del món! –Els deia.

Entretant la castanyera rabiüda torrava les castanyes robades. De cop, començaren a saltar fent uns espetecs terribles, rodolant carrer avall. Tothom fugia cames ajudeu-me.

-Això és un càstig per haver robat i tingut enveja.-Pensà ella.

I decidida, anà a demanar perdó a la Tana. Ella la perdonà de bon cor i van ser bones amigues.

Llavors passà que els nens decidiren comprar-li castanyes i s’hi van acostar amb un somriure. Ella tancà els ulls per no plorar i mai més no va estar trista.

COMPRENSIÓ LECTORA: La Castanyera Tana

1-                        Com es deia la castanyera bona?………………………………………………………..

2-             Com anava vestida?…………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………….

3-Per què els nens l’estimaven molt? ……………………………………………………. ……………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………..

4-Com celebraben tothom la festa de la nit abans de Tots Sants ( la castanyada)? ……………………………………………………………………………. ………………………………………………………………………………………………………………………………….

5- Què li va passar a la Tana uns dies abans d’aquesta festa? ………………………………………………………………………………………………………………………………….

……………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………..

6- Qui li va robar les castanyes a la Tana? …………………………………..

………………………………………………………………………………………………………………………………….

7- Per què? ……………………………………………………………………………………………………….. ………………………………………………………………………………………………………………………………….

8- Què van fer els nens quan van saber que li havia passat a la Tana?………………………………………………………………………………………………………………

………………………………………………………………………………………………………………………………….

………………………………………………………………………………………………………………………………….

9-Què va fer la Tana als nens?……………………………………………………………… ………………………………………………………………………………………………………………………………….

10- Què li va passar a la castanyera rabiüda?………………………………

………………………………………………………………………………………………………………………………….

………………………………………………………………………………………………………………………………….

11-Per què li va passar això?…………………………………………………………………..

………………………………………………………………………………………………………………………………….

12- Què van fer les dues castanyeres?…………………………………………………..

………………………………………………………………………………………………………………………………….

13-Què van fer els nens?……………………………………………………………………………

………………………………………………………………………………………………………………………………….

 http://picasaweb.google.es/lh/photo/U8xTO-zefT9Z5n4Fpg3E9w?feat=directlink

http://picasaweb.google.es/lh/photo/qNAhJbtV_hgLM8BHZbk5FA?feat=directlink