ELS ANIMALS QUE PARLEN
Hi havia una vegada, en un bosc molt gran i verd, un castell molt bonic. En aquest castell hi vivia el príncep David, un jove de 18 anys, de cabells castanys i mitja melena. Els seus pares havien marxat en un altre poble, però ell estava tan enamorat d’aquell bosc que es va voler quedar. Sempre havia pensat que la seva princesa estaria allí.

En un bonic dia de primavera, el príncep David, passejava amb el seu cavall pel bosc. De sobte, una veu va captar la seva atenció. Una veueta molt dolça cantava una melodia molt suau. El príncep va buscar d’on venia aquella veu tan bonica i la va trobar. Era ella, una bonica donzella de cabells llargs i rossos.
El príncep es va acostar i li va preguntar:
– Com ets dius bonica?
– Antonella- respongué la jove amb un to tímid.
– On està el teu castell?- pregunta el príncep.
– Castell? Jo? Jo no en tinc de castell. Visc en una casa molt petita en un poble petit.
– Com es diu aquest poble?
– Constantí, i també hi ha un castell però hi viu una família molt rica.
– Tens animals?
– Sí, tinc un ànec que es diu Patito Feo. És el meu millor amic. Em sap greu, però he de marxar. Una bruixa malvada em busca perquè vol que li faci de minyona.
La princesa va marxar corrents direcció a la muntanya. Però per molt que corria es va fer fosc i es va quedar dormida sota d’un arbre.

La bruixa va aparèixer i es va emportar l’Antonella a la seva torre.
El príncep desesperat, va estar buscant dia i nit, però no la va trobar. Va caure plorant a llàgrimes grosses damunt d’una roca i va cridar:
– Vull trobar l’Antonella!! On deu estar el seu amic Patito Feo? Patito Feo on ets? La bruixa a reptat l’Antonella!!

No va passar mes d’un minut que va aparèixer l’ànec als peus del príncep.

– Què dius que ha passat?- Pregunta el Patito feo.
– La bruixa ha raptat a l’Antonella- respon el príncep.
– No pot ser!!!! Demanaré ajuda als amics del bosc!
L’ànec va cridar ben fort:
– CUAC, CUAC!
I va aparèixer un ós, un gos, un llop, una girafa, un tigre, un gat, una vaca, una serp i un ocell.
– Ohh! Tens molts amics! Segur que la trobarem- exclamar el príncep David eixugant-se les llàgrimes.

L’ànec va explicar als seus amics que l’Antonella estava passejant pel bosc i es va trobar amb el príncep, però va marxar corrents perquè deia que una bruixa la perseguia.
– Algú de vosaltres ha vist o ha sentit alguna cosa durant tot el dia? – pregunta l’ànec.
– Jo avui he trobat un cistell al costat del riu- va dir l’ós.
– Jo he vist unes petjades d’unes sabates petites a la part baixa del riu- va dir la serp.
– Sí? Doncs en aquella direcció del riu hi ha una torre damunt d’un turonet.- diu la girafa.
– Deu ser la casa de la bruixa, no?- exclamar el príncep.
– Anem doncs!!- digué l’ànec
Tots els animals corrents van anar seguint les pistes fins que van trobar la torre de la bruixa. El príncep va entrar a poc a poc i va trobar unes escales. Les va pujar i va trobar una porta. La va intentar obrir però no s’obria. Nerviós va cridar:- OPEN!
I la porta com per art de màgia es va obrir.
Estirada al llit es va trobar l’Antonella, es va acostar i va veure que estava dormida. Li va fer un petó als llavis i ella va obrir els ulls.
– Príncep David?- pregunta l’Antonella mig dormida.
– Sí. He vingut a buscar el meu amor.
L’Antonella se’l va mirar amb ulls de enamorada i va dir:
– Sembla que ja l’has trobat.

Vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest conte ja s’ha fos.

AUTORS: Mohamed, Nouhaila, Lorena i Amine
Aula d’Acollida
Escola Ciutat de Reus