CONTE: LA RÍNXOLS  D’OR

Hi havia una nena que tenia els cabells tan rossos i tan rinxolats que tothom li deia Rínxols d’Or.

Un dia que passejava pel bosc, camina que caminaràs, es va perdre.

Va veure una casa i sense pensar-s’ho dues vegades, hi va entrar. La taula era parada amb un plat, una cullera i un got gran; un plat, una cullera i un got mitjà; i un plat, una cullera i un got petit.

–         Quina oloreta!

Va pensar la nena. I va tastar la sopa del plat gran i va beure aigua del got gran i després dels altres :

–         1r.- Ai ! Aquesta sopa del plat gran crema ! Està massa calenta ! Beuré aigua d’aquest got!

2n. – Ecs ! Aquesta sopa del plat mitjà està massa freda ! Beuré aigua!

3. – Mmmm ! Aquesta sopa del plat petit què bona ! Quina gana ! Me la menjaré tota ! Quina set ! beuré aigua !

De puntetes, va pujar les escales i quan va ser a dalt, va entrar al dormitori i va veure tres llits : un de gran , un de mitjà i un de petit. I els va provar :

–         1r. – Oh no ! Aquest llit gran és massa dur!  No hi puc dormir bé !

2n. – Ai ! Què incòmode aquest llit mitjà! És massa tou ! M’enfonso ! No  puc dormir bé!

3r. – Què còmode aquest llit petit ! Quina son que tinc! M’hi estiraré una estona!

La Rínxols d’Or es va estirar al llit petit i s’hi estava tan bé que es va quedar dormida com un soc.

Mentrestant, els amos de la casa tornaven de fer una passejada. Eren tres óssos: un ós gran, un ós mitjà i un ós petit.

I l’ós gran va dir amb una veu gruixuda:

–         Qui ha tastat la meva sopa? i Qui ha begut aigua del meu got?

I l’ós mitjà va dir amb la seva veu mitjana:

–         Qui ha tastat la meva sopa? i Qui ha begut aigua del meu got?

I l’osset petit va ploriquejar amb la seva veueta tan fina:

–         Qui s’ha cruspit tot el menjar del meu plat? i s’ha begut aigua del meu got?

Els tres óssos van pujar les escales molt a poc a poc i sense fer soroll,

l’ós gran va dir:

–         Qui s’ha posat al meu llit i l’ha desfet?

I l’ós mitjà va dir:

–         Qui s’ha posat al meu llit i l’ha arruat?

I va exclamar l’ós petit:

–         Qui dorm al meu llit?

Amb l’aldarull, la nena es va despertar i ,quan va veure els tres óssos allà drets mirant-la, va arrencar a córrer deixant-los bocabadats.

Vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest conta ja s’ha fos;

Vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte ja s’ha acabat !