LA LLEGENDA DE SANT JORDI
Narrador (1)
Vet aquí que una vegada, en un país molt luny d’aquí, hi vivia un rei.
El rei tenia una filla, que era la princesa i tots dos vivien al castell.
La princesa se sentia molt sola i s’avorria molt en el castell. De vegades deia:
Princesa: -Ai que trista que estic!
Narrador (2)
Pels voltants del castell hi havia un poble on vivia molta gent.
Molt lluny d’aquell país, hi havia un cavaller que es deia Jordi i tenia un cavall blanc.
Cavaller Jordi: -Corre, corre cavall!
Cavall: – Catacric, catacroc.
Narrador (3)
Un drac molt gros que vivia a prop del poble, en una cova, sempre tenia molta gana. I sabeu que deia?
Drac: -Ui, quina gana que tinc!
Narrador (4)
Aquell dia, al drac se li va acabar tot el menjar: vaques, porcs, gallines… Va baixar al poble a buscar-ne i va dir:
Drac: -Cada dia em menjaré dues persones!
Narrador (5)
La gent del poble tenia molta por i no sabia com defensar-se del drac, i li deien:
Gent: -Veste’n, veste’n, drac dolent, que fas por a tota la gent!
Narrador(6)
Però el drac repetia:
Drac: -Cada dia em menjaré dues persones!
Narrador(7)
Aleshores la gent del poble van decidir fer cada dia una rifa per veure a qui li tocava d’anar a la cova del drac.
La gent deia:
Gent: -A qui li toca avui?
Narrador (8)
El primer dia van fer la rifa i el rei va dir:
Rei:- Avui els ha tocat a ….. i a……
Narrador (9)
Eren unes persones molt valentes i no tenien gens de por. Tot anat cap a la cova cantaven:
Primeres persones: cançó:
-Aquest drac
no em fa por
pam i pipa
pam i pipa.
Aquest drac
no em fa por
perquè sóc bon lluitador.
Primeres persones: trucs a la porta: – Pam , pam !
Drac:- Qui hi ha?
Primeres persones: _ Som …… i …………
Drac:- Entreu, entreu !
Hamm!
Mmm ! Què bons!
Narrador (10)
Les persones quan eren a dins de la panxa del drac, sabeu que li feien?- pessigolles. I el drac es moria de riure.
Va arribar el segon dia i la gent deia:
Gent: -Aqui li tocarà avui?
Narrador (11)
Van fer la rifa, i el rei va dir:
Rei: -Avui els ha tocat a….
Narrador (12)
Aquestes eren dues persones que tenien molta por i pel camí cantaven:
Segones persones: Cançó:
-Ai el drac,
quina por,
si se’m menja,
si se’m menja;
Ai el drac,
quina por,
si se’m menja de debò!
Segones persones: trucs a la porta: – Pam , pam !
Drac:- Qui hi ha?
Segones persones: _ Som …… i …………
Drac:- Entreu, entreu !
Hamm!
Mmm ! Què bons!
Narrador (13)
Aquestes persones eren a dins de la panxa del drac, sabeu que li feien? Pessigolles!
Al cap d’uns quants dies, al poble ja no hi quedava ningú.
Llavors va arribar el drac al castell i va dir:
Drac: -Ara vull menjar-me la princesa!
Rei:- No, la meva filla,no!
Narrador (14)
Però el drac se la va emportar.
Princesa:-Ai, quina por!
Narrador (15)
Quan ja eren a la cova, el drac deia a la princesa.
Drac: -Ara et menjaré!
Narrador(16)
Però, escolteu, algú s’acosta. Qui deu ser?
Cavall: -Catacric, catacroc…
Narrador(17)
És el cavaller Jordi que entra a la cova.
Cavaller Jordi: -Drac, prepara’t per a lluitar!
Narrador(18)
El cavaller Jordi lluita amb el drac.
Cavaller Jordi: Cantarella i lluita :
-Drac, dragó,
no em fas gens de por!
Drac, dragó,
no em fas gens de por!
Zim, zam!
Plif, plof!
Zim, zam, pataplam!
Narrador(19)
I deixa el drac estès a terra.
La princesa estava molt contenta i va dir:
Princesa:- Ets molt valent, cavaller!
Narrador(20)
A terra, allà on va caure el drac, hi va néixer una rosa. El cavaller la va collir i la va donar a la princesa.
Cavaller Jordi: -Té princesa, aq¡uesta rosa és per a tu.
Narrador(21)
Llavors en Jordi i la princesa van començar a buscar la gent del poble.
Cavaller Jordi i la princesa:
-Ei, amics, on sou?
Totes les persones: -Som a la panxa del drac que se’ns ha empassat!
Narrador(22)
Amb la rosa, en Jordi i la princesa van tocar la panxa del drac i, a l’acte, en va sortir tota la gent del poble.
Totes les persones: -Visca, visca el cavaller! Hem guanyat!
Narrador (23)
Llavors tots junts , van fer una gran festa, van ser feliços i van menjar anissos. I cantaven la cançó.
Totes les persones: Cançó:
-Aquest drac
no em fa por.
pam i pipa
pam i pipa.
Aquest drac
no em fa por
perquè ja és mort de debò.