Orientacions

Identificació dels nivells inicials d’aprenentatge d’una segona llengua (A1 i A2)

Durant les primeres etapes d’estada al centre educatiu, l’alumnat nouvingut desenvolupa la competència comunicativa conversacional (és a dir, les habilitats bàsiques de comunicació per a la interacció social informal) i el llenguatge acadèmic, sent aquest últim necessari per accedir als continguts curriculars i construir, així, els coneixements. Aquests dos aprenentatges es fan en paral·lel, però el procés per adquirir el domini en el llenguatge acadèmic és molt més llarg que el que es necessita per assolir una competència conversacional.

Si vinculem aquest plantejament amb el Marc Europeu Comú de Referència (MECR) i les mesures i suports d’atenció a l’alumnat d’origen estranger, es considera que l’alumne/a assoleix una primera competència comunicativa conversacional en sortir de l’aula d’acollida o un cop aplicades altres estratègies organitzatives i metodològiques que funcionin com a suport addicional.

El MECR descriu de manera entenedora allò que l’aprenent d’una llengua ha de poder fer quan es comunica en aquesta llengua, i quins coneixements i competències, lingüístiques i no lingüístiques, ha de desenvolupar per poder-ho fer. Estableix una escala de nivells de domini de la llengua que permet identificar les diferents etapes de l’aprenentatge d’una llengua, de menys (A1) a més (C2) dificultat:

També és una eina que pot facilitar al docent la planificació dels aprenentatges lingüístics en segones llengües des d’un enfocament comunicatiu. De fet, el Departament d’Educació, a més dels currículums vigents, el pren com a una de les referències a l’hora d’elaborar orientacions i materials per aplicar a l’aula, i també com a base per generar eines que els docents necessiten per observar i avaluar.

Podem determinar el grau de domini de la llengua de l’aprenent a partir de les Pautes d’observació. Nivells A1, A2 i B1. Es tracta d’uns descriptors adaptats a l’àmbit escolar, els quals ens poden ajudar a fer el seguiment de l’evolució del procés d’aprenentatge de la llengua i la valoració del nivell de competència lingüística de l’alumne/a pel que fa a les cinc habilitats comunicatives: la comprensió, l’expressió i la interacció orals, la comprensió lectora i l’expressió escrita. Per als àmbits no lingüístics, també són útils els Descriptors dels nivells A1, A2 i B1 per a la història, les matemàtiques i l’educació cívica, elaborats pel Consell d’Europa per situar l’alumnat d’entre 12 i 16 anys en el nivell de competència lingüística que té relació amb la dimensió lingüística d’aquestes matèries.

Si l’alumnat comença l’aprenentatge de la llengua catalana des del nivell A1 (usuari bàsic) en les cinc habilitats comunicatives, cal tenir present que hi ha molts continguts curriculars que, en un primer moment, no seran al seu abast. Per tant, és el moment de reforçar la competència comunicativa conversacional i ajudar-lo a interactuar en el context escolar i social.

Per tal de desenvolupar la programació dels diferents nivells de coneixement de la llengua, podeu prendre com a model les programacions que trobareu a l’apartat “Orientacions curriculars” de la XTEC.

L’avaluació de l’alumnat d’origen estranger

Per dur a terme l’avaluació dels alumnes d’origen estranger que tenim a l’aula ordinària hem de tenir en compte la seva situació pel que fa a la llengua d’aprenentatge.

El document en el qual es determinen els criteris d’avaluació que s’aplicaran a cada alumne d’origen estranger és el PI. Elizabeth Coelho et al.1) proposen una gradació en els objectius d’aprenentatge -que es poden tenir en compte per elaborar el PI-, d’acord amb el nivell de llengua de l’alumne.

Aquesta gradació determinarà els criteris d’avaluació que caldrà seguir:

 

Pel que fa als instruments d’avaluació, en les dues primeres fases de la gradació (A1-A2) caldrà tenir present que aquests alumnes segurament encara no són capaços d’expressar allò que han après. Caldrà, per tant, facilitar-los instruments alternatius o ajudes i diversificar els canals pels quals l’alumne pot comprendre què se li demana i demostrar què ha après.

Els documents per a l’organització i la gestió dels centres estableixen com s’ha de fer l’avaluació qualificadora en el cas dels alumnes amb PI. 

  • En els documents oficials d’avaluació s’han de fer constar les mesures d’atenció als alumnes adoptades i l’aplicació del pla de suport individualitzat (PI)

  • En finalitzar el curs, els professors que hagin impartit cadascuna de les matèries han d’atorgar a l’alumne la qualificació que correspongui, tenint en compte els plans de suport individualitzat i els criteris d’avaluació que s’estableixen per a cada matèria.

  • Correspon a l’equip docent decidir sobre el pas de curs de l’alumne en funció dels criteris acordats a l’inici de curs i explicitats en el pla de suport individualitzat.

  • Si s’assoleixen els objectius establerts al pla, a proposta del tutor o tutora i amb l’acord de l’equip docent i la família, es pot acordar la finalització del pla de suport individualitzat abans del termini previst inicialment.

  • Excepcionalment, el pla pot comportar que temporalment algunes matèries no s’avaluïn. En aquest cas, a les actes d’avaluació i a l’expedient de l’alumne hi consta que l’alumne segueix un PI i no hi ha cap qualificació per a aquestes matèries.

Estratègies per facilitar l’avaluació als alumnes d’origen estranger

L’alumnat d’origen estranger que encara no ha assolit el nivell necessari de competència comunicativa i, especialment, de llenguatge acadèmic, sol tenir dificultats per demostrar allò que ha après.

Podem ajudar-los aplicant un seguit d’estratègies, diversificant els canals d’expressió i adaptant els instruments d’avaluació.

A continuació veurem algunes fórmules per fer-ho que proposa Elizabeth Coelho1):

El suport lingüístic i social (SLS)

L’aula d’acollida és un recurs pensat per accelerar l’aprenentatge de la competència comunicativa bàsica (BICS) als alumnes d’origen estranger que fa menys de dos anys que s’han incorporat al sistema educatiu a Catalunya.

Passat aquest període, tot aquest alumnat cursa el currículum ordinari, igual que la resta de companys de curs, al llarg de tota la jornada lectiva. Tanmateix, en la major part de casos, aquests alumnes no tenen encara el nivell de competència en el llenguatge acadèmic (CALP) necessari per seguir el currículum escolar al mateix nivell que els companys autòctons.

En aquesta segona etapa, amb la finalitat d’ajudar l’alumnat d’origen estranger a avançar en el coneixement de les matèries ―incidint en el llenguatge acadèmic per tal que no sigui una barrera a l’aprenentatge―, el Departament d’Ensenyament proposa que se’ls proporcioni suport lingüístic i social (SLS) i ha posat a disposició del professorat que l’ha d’aplicar elements per a la reflexió, orientacions metodològiques, assessorament i formació.

El SLS ha de prioritzar:


Aplicar el SLS és responsabilitat de tot l’equip docent que atén l’alumne, a més d’altres professionals implicats. De manera especial, cal aplicar aquest suport en les àrees o matèries no lingüístiques.

Proporcionar bastides de suport

Si imaginem el procés d’aprenentatge que segueix l’alumne com la construcció d’un edifici, una de les tasques és posar les bastides que calguin fins que l’edifici es pugui sostenir i anar-les retirant a mesura que deixin de ser necessàries. La metàfora és clara: entenem per bastida el suport que el docent dóna als aprenents capaços d’aconseguir un nivell més alt de realització, que no podrien assolir sense ajut1).


L’ús de bastides sempre s’ha d’ajustar al nivell competencial de l’alumne pel que fa a la llengua i als continguts de l’àrea. Cal anar-les retirant progressivament: el suport ha de ser més intens en el moment en què el professor introdueix un nou contingut, sigui metodològic o conceptual. A mesura que l’alumne s’hi va familiaritzant, el docent l’ha d’anar retirant de forma progressiva. En el cas de l’alumnat de L2, la retirada de les bastides s’ha de fer a mesura que la seva competència lingüística augmenta
2).

En sentit ampli, qualsevol ajut que donem temporalment a un alumne es pot considerar bastida de suport.

Les bastides de suport es poden orientar a ajudar a la comprensió (una imatge que permet comprendre un text), a la resolució de la tasca (una base d’orientació per fer un gràfic) o a fomentar la reflexió de l’alumne (un comentari elogiós del docent, una pregunta perquè s’adoni del que ha après).

En el cas de l’alumnat d’origen estranger, moltes bastides s’orientaran a ajudar-los en aspectes comunicatius:

  • Adaptar el text escrit per fer-lo comprensible.

  • Parlar amb claredat, articulant i vocalitzant i evitant el sentit figurat.

  • Emprar vocabulari ja presentat a classe.

  • Facilitar la participació en la conversa.

La col·lecció de quaderns Suport Lingüístic i Social en aules multilingües

Per ajudar l’alumnat d’origen estranger a integrar-se plenament a l’aula ordinària, seguir els currículums escolars i, en definitiva, tenir expectatives d’èxit acadèmic similar a la resta de companys, cal aplicar estratègies de Suport Lingüístic i Social (SLS).

Correspon a tots els docents de l’aula ordinària preveure i aplicar aquestes estratègies. És una tasca necessària, però que pot resultar complexa. Una bona ajuda són els materials de la pàgina del SLS, d’entre els quals volem destacar en aquest article a col·lecció de quaderns Suport Lingüístic i Social en aules multilingües, que contenen orientacions, propostes didàctiques i elements de reflexió.

 

Cada quadern aborda un tema específic, però respectant una estructura comuna, per tal de facilitar-ne la consulta:

  • Una introducció que contextualitza i justifica el tema que es desenvoluparà
  • Una presentació que detalla els objectius i els continguts
  • Dins de la presentació, un subapartat especifica quin és l’alumnat destinatari del Suport Lingüístic i Social; a diferència de la resta d’informacions, que són diferents en cada quadern, aquest subapartat es repeteix en tots ells
  • Un decàleg de consideracions que cal tenir en compte per aplicar amb èxit les orientacions didàctiques
  • L’exposició de les prioritats educatives que cal tenir present
  • Una proposta d’aplicació pas a pas
  • Una pàgina d’elements per a la reflexió, organitzats en forma de preguntes freqüents (FAQS)
  • Un glossari de termes específics
  • La bibliografia consultada.

Actualment la col·lecció es compon de sis exemplars:

Admeten un ús individual per part d’aquells docents que necessiten orientacions per gestionar l’aula multilingüe i multicultural i, especialment, per ajudar l’alumnat que encara no té el nivell de llengua suficient per seguir el currículum ordinari al mateix ritme que els companys autòctons i també són un material idoni per a la reflexió compartida: en claustre, en cicle, en equip docent o -a secundària- en un departament didàctic…

Tant en la lectura individual com compartida, amb la mirada posada en la millora metodològica i el convenciment que, incorporant algunes de les propostes dels quaderns a la pràctica professional, estarem ajudant tot l’alumnat a assolir l’èxit acadèmic.

Us convidem a fullejar-los i aprofitar-ne les orientacions i suggeriments. I, si hi trobeu a faltar algun tema, feu-nos-ho saber amb un comentari en aquesta publicació!