ASPECTES QUE CAL TRACTAR SOBRE EL LLIBRE

_{1.Biografia i obra de Maria Aurèlia Capmany}

Documental sobre Capmany al programa “El meu avi”: Maria Aurèlia Capmany, una dona lliure:

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/el-meu-avi/maria-aurelia-capmany-una-dona-lliure/video/3463230/

Microreportatge sobre Capmany i la seva relació amb Barcelona, al programa “Va passar aquí”, de Betevé:

https://www.youtube.com/watch?v=FIgxubyHg9A

Biografia, bibliografia a LletrA de la UOC:

https://lletra.uoc.edu/ca/autora/maria-aurelia-capmany

2.Pensament i ideologia de Capmany

Llegiu l’estudi introductori d’Isabel Graña a Edicions 62.

Capmany fou pionera del feminisme dins de tot l’Estat espanyol.

Rep una educació progressista i liberal, d’esquerres i catalanista.

3.Els models literaris a Feliçment…

Al pròleg de la novel·la, la narradora-protagonista cita 4 referents que són models per a la novel·la:

Les memòries de Rigolboche (1915): dona avançada al seu temps, esperit lliure, model de feminisme per a l’escriptora; a més, el gènere que pren per a la novel·la és el de les memòries.

Moll Flanders, de Daniel Defoe (1722): novel·la d’aventures i del gènere de la picaresca que exemplifica una dona que des de molt avall arriba a l’ascens social i la independència econòmica. A Moll Flanders la protagonista també passa per la prostitució i s’ha de rebaixar moralment però acaba sent una dona rica i lliure.

Vegeu tràiler de la pel·lícula de 1995 sobre Moll Flanders:

https://www.youtube.com/watch?v=MRzcKOTnrrs

Novel·la picaresca: com El lazarillo de Tormes (anònima, segle XVI), aquesta novel·la comença els capítols amb una introducció-resum i presenta la narració en primera persona.

Quaranta anys d’advocat, Història del meu temps 1894-1936, d’Amadeu Hurtado: memòries en clau històrica, també són un referent per a aquest llibre, ja que té punts en contacte amb la novel·la històrica a causa del rerefons que va retratant.

4.Els gèneres en què s’insereix Feliçment…

Cal aclarir que el gènere dominant és el de les falses memòries: l’autora crea una ficció en què en aparença una dona escriu les seves memòries, però la narradora és també un personatge fictici.

També cal dir que la història de tot el llibre és un model prototípic de novel·la de construcció, iniciàtica o d’aprenentatge (bildungsroman), com ho és Solitud (o altres grans obres universals com L’illa del tresor, Jane Eyre, etc.), perquè un personatge protagonista evoluciona i es va fent a si mateix fins que se sent en pau interior i lliure. Cal veure una ironia de fons sobre el “self-made man”, que aquí, com també a Moll Flanders, acaba sent una “self-made woman”.

Els altres gèneres que es barregen dins la novel·la són els citats al pròleg per la mateixa narradora (a part de les memòries: novel·la d’aventures, novel·la picaresca, novel·la històrica)

5.Recursos narratius de la novel·la

Veu narrativa: barreja primera i tercera persona (i ho fa explícit en algun capítol) tot i que predomina la primera (pròpia de la literatura memorialística). Alterna també diàleg amb narració. En els diàlegs, cal fer notar una gran riquesa de registres: col·loquial i vulgar o culte i ric en vocabulari, marcant molt clarament l’extracció social o l’erudició dels personatges.

Voluntat d’experimentació: en la barreja de diferents gèneres, també en el tractament del temps (incomptables salts temporals, especialment anticipacions) i en els canvis de veu narrativa.

Distanciament a través de la ironia, el to és antilacrimogen (antisentimental).

Tractament del temps: té una estructura no lineal, l’autora complica la trama desordenant els fets, sobretot fent flash forwards. L’argument (que seria com el resum de la història) queda desordenat, l’hem d’anar lligant els lectors. Temps extern (és a dir, l’hitòric) és molt important en el relat, però sempre els fets històrics fan de marc i la història principal és el periple vital de la protagonista. El temps intern seria el recompte dels anys que passen dins la història, és a dir des del naixement de la protagonista (1899) fins que ja és vella i està escrivint les memòries a Mal Pas.

El tractament de l’espai és també representatiu de les novel·les d’aventures: així com veiem la protagonista canviant de nom, la veiem també movent-se per molts llocs diferents, canviant de residència i fins i tot de país.

6.Estructura de la novel·la per progressió de la història i capítols:

· Pròleg: Cosme Tudurí li farà d’editor de les seves memòries.

· capítols 1-5: Infantesa i preparació per a la vida adulta, adolescència.

· capítols 6-11: Passos endavant socioeconòmicament gràcies a l’astúcia:

-capítols 6-7: A casa dels Reinal, acollida dins societat benestant, fins trencament de la relació amb la Paquita Reinal. S’autoanomena Carmina Torres.

-capítols 8-11: Prostitució fins ascens a través del matrimoni (partint de la feina com a criada, passa a un prostíbul, després a mantinguda, fins que l’Esteve Plans li proposa casar-se amb ella al final del capítol 10). S’autoanomena Llorença Torres; en casar-se, reprèn el seu nom originari, Carola.

· capítol 12: Inflexió dins la trajectòria vital a causa de la Guerra Civil: oportunitat amor veritable. Intent de fugida.

· capítols 13-14: Autonegació: Intent de fugida fracassat, vida engabiada, de burgesa adepta al règim franquista, sense llibertat personal.

· capítol 15: Renaixement, llibertat (simbolitzada pel París dels anys 60) + vellesa tranquil·la i acomodada escrivint. S’autoanomena Judith Nagy.

7.Personatges

· Protagonistes:

Carola Milà (també: Carmina Torres, Llorença Torres, Judith Nagy):  narradora i protagonista de la història. Elegant, bella, intel·ligent i astuta, mentidera, impassible i distant a vegades (mostra sang freda en situacions molt dramàtiques), racional i pràctica. Molt forta i resistent.

Esteve Plans: gelós, possessiu, irascible, a vegades violent, inexpressiu, lleig.

· Altres personatges destacats:

Rossy (filla del matrimoni Carola-Esteve)

Avi Milà (pare de la mare de Carola)

Tobias (primer amor de Carola, anarquista revolucionari)

Paquita Reinal (burgesa que acull Carola durant un temps com a “secretària”)

Maria Albiol (amiga durant l’època a cas de la Reinal)

Agustí Turull (amor platònic durant època Reinal)

Doctor Subietas (amic durant l’època en què viu al pis que li paga l’Esteve Plans)

Benito Garrido (amor autèntic durant la Guerra Civil, líder del bàndol roig)

8.Temes destacats en la novel·la

El principal: el creixement i evolució del personatge, la construcció de la pròpia identitat (vegeu introducció capítol on diu “vaig fer pell nova”: com les serps, la protagonista va canviant de pell fins a ser qui realment vol ser).

En segon lloc, importància del feminisme:  autora fa un retrat i una denúncia sobre el tracte diferencial cap a les dones en diversos moments:

· en els comentaris dels nois i homes al barri de Santa Caterina

· en les dues úniques opcions de guanyar-se la vida per a una noia pobra (rebre abusos fent de minyona o bé fer de prostituta, abusada també per proxeneta o clients)

· en els comentaris del vell Bieló, “amic” d’Esteve, que veu les dones com objectes

· en les converses amb el doctor Subietas, que fa comentaris sexistes sobre el comportament sexual d’homes i dones…

· i SOBRETOT en el comportament possessiu, tòxic, violent, agressiu i materialista d’Esteve Plans (es reflecteix, per exemple, en com li fa posar perfum per obligació, perquè ell pensa que ella és una “cosa” seva, que li pertany)

En tercer lloc, també molt important, la diferència de classes, que es reflecteix i denuncia en moltes ocasions:

· a Can Pujades, on els pares del pare de la Carola tenen per exemple un “braser” (calefacció, que ella a la porteria de l’avi no pot ni somiar) o banyera…

· a l’escola de monges, on tenen separades les pobres de les riques

· en el feminisme paternalista de la Paquita Reinal: el que vol és “adoctrinar” les dones dels obrers perquè no deixin que els marits es revolucionin sinó que continuïn amb la seva submissió de classe, pacífiques

· amb la lluita de classes que representen els dos autèntics amors de Carola: Feliu Tobias i Benito Garrido (els dos són uns idealistes que volen lluitar per la igualtat social, i l’autora els presenta com a personatges positius, oposats a Esteve)

· en el retrat de la bombolla de benestar en què viu tota la família de l’Esteve: l’autora descriu i fa aparèixer els llocs típics de l’elit social: cases d’estiueig a Puigcerdà o Roses, una nova casa al barri de la Bonanova, el Club de Tennis, El Círculo Ecuestre…

Altres temes que afecten la vida de la Carola durant la història:

· el descobriment de l’amor i el desig sexual, en què s’inicia molt jove amb Tobias. Relacions tòxiques i relacions entre iguals (contrast entre Esteve i Benito Garrido)

· l’amistat i la pèrdua, que coneix a través de la Maria Albiol i també amb Subietas

· la rivalitat i gelosia entre dones, que es representa sobretot a través de la Laura, companya del prostíbul

Altres temes que es reflecteixen a través del background històric:

· la lluita obrera i el terrorisme anarquista de principis de segle

· la importància de la religió catòlica, la hipocresia i els privilegis de l’alta burgesia durant la Dictadura franquista