http://racoliterari.blogia.com/upload/20070226124402-espanya-75.jpg
Aquest dibuix d’en Joan Brossa es diu Espanya 75, representa el signe nazi amb dibuixos de la baralla espanyola (espases i bastos). Vol expressar l’època del franquisme que estava relacionat amb el nazisme d’Alemanya.
–> Àlex i Matias
“ENTONACIÓ”
Són tants els canvis que noto
quant al que sento i al que veig,
que si em recordo de tragèdies
personals encenc un cigarret
i surto del poema.
Joan Brossa en aquest poema expressa que en una obra literària podem sentir-nos identificats en ella de diferents maneres i sentir diferents sentiments i emocions al respecte. Si l’obra ens transmet sentiments que no són els desitjats el millor que podem fer es sortir del poema i deixar el món dels somnis. Aquest poema també té una altre sentit : podem veure que l’autor ens vol mostrar que durant els temps de guerra molta gent que no estava d’acord amb el que passava en aquells moments en el seu país es va exiliar en un altre per començar una nova vida o es van refugiar en el món literari a través els escrits.
“SILENCI”
Escolteu aquest silenci
Joan Brossa en aquest poema ens vol transmetre el silenci, aquell que en tots els temps ha sigut difícil d’obtenir. Al llegir-lo, ens quedem un moment pensant, en silenci, què vol dir i llavors ho entenem, aquesta es la poesia, una poesia a la qual no fa falta dir res.“La poesia és un joc on,
sota una realitat aparent,
hi apareix una altra d´insospitada”
–> Mireia Madern, Alba Burgos i Micaela Gómez.
Joan Brossa, gran defensor de la cultura catalana, anomena al poble “Saltamartí” tot relacionant-lo amb aquest concepte : el poble és fort ; per molt que l’intentin tombar, destruir o enfonsar, persistirà i sempre tornarà a posar-se dret.
–> Daniel López i Eva Bigas
http://www.joanbrossa.org/imatges/poemes/objectes/fe.jpg
Joan Brossa va ser republicà i un gran defensor de les seves idees (contra l’església, la dictadura…) a través de les seves obres. Com es pot veure a la foto, sembla que el llibre sigui una bíblia i li sobresurtin bitllets de dins. Per tant, creiem que el poema “ fe eclesiàstica” significa una crítica i a la vegada una burla cap a l’església; la manera en què enfoca la fe com si fos un negoci i que s’hagués de pagar a canvi dels seus serveis.
–> Pau Llosa i Nina Carbó
Segle XX, Avantguardisme. Després d’uns períodes importants en guerra, l’ambició de trencar amb el passat, amb les formes més tradicionals, apassionà a la societat d’aleshores. Era l’època de les descomposicions geomètriques, l’època surrealista, l’època per transportar-se fins al futur, un futur cínic, fins i tot violent.
El cal·ligrama, símbol de l’abolició fronterera entre els gèneres literaris, fou un invent d’aquell nou corrent, el corrent amb desig de revolta.
Ara, cent anys després i utilitzant aquesta creació literària, volem dir “No a la guerra” tots junts. Obrim els ulls, què estem fent ? Potser necessitem ulleres per veure el que realment està passant en aquest món …
—->Eva i Robert<—-
Absents, però hi sóm. Està bé aquest joc de paraules. De fet, tot va començar aquella tarda, quan ens van comunicar que havíem de buscar un nom pel nostre bloc.
Bé, si hem de ser sincers, ho serem! Absents va arribar a les nostres ments quan algú va proposar que ens anomenéssim absenta, com aquella beguda d’alt contingut alcohòlic ; la idea no ens va agradar gaire, però absenta va portar-nos fins a absents, un mot que indica que no hi sóm. No obstant això, sóm aquí, vetllant pel nostre bloc.
-Eva.