No a la guerra

Segle XX, Avantguardisme. Després d’uns períodes importants en guerra, l’ambició de trencar amb el passat, amb les formes més tradicionals, apassionà a la societat d’aleshores. Era l’època de les descomposicions geomètriques, l’època surrealista, l’època per transportar-se fins al futur, un futur cínic, fins i tot violent.

El cal·ligrama, símbol de l’abolició fronterera entre els gèneres literaris, fou un invent d’aquell nou corrent, el corrent amb desig de revolta.

Ara, cent anys després i utilitzant aquesta creació literària, volem dir “No a la guerra” tots junts. Obrim els ulls, què estem fent ? Potser necessitem ulleres per veure el que realment està passant en aquest món … 

—->Eva i Robert<—-

4 thoughts on “No a la guerra

  1. _____________-miQii*]]

    Hola companys,
    Trobo que aquest text fet per l’Eva i en Robert està molt bé i té molta raó. El cal•ligrama acaba de concretar el que es diu, no a la guerra i si a la pau, si obrim una mica els ulls ens podrem adonar de que la guerra l’únic que fa es destrossar vides, que sense ella també es podrien aconseguir els objectius.
    Un petó i bona retornada a les classes.
    Itàlia ’08 INOLVIDABLE

  2. mcp1506

    Hola 4t A!
    Soc la Marta Carbonell de l’altra classe, he decidit fer una visita per mirar que teniu penjat!
    m’agradat molt aqest text, i el cal·ligrama està molt be!
    teniu tota la raó: NO A LA GUERRA.
    que vagi bé!

    .Marta*

  3. sbs1099

    Heeey Gent!! Sóc la Siham de 4TB , passava per aquí
    per veure que hi ha de nou.
    I he vist aquest text escrit per l’Eva i en Robert m’ha agradat molt i està tope
    currat nois. Molt ben dit : NO A LA GUERRA!!! i sí a la PAU

  4. ttah]

    Eva i Robert.
    m’he quedat sense paraules, una cosa tan senzilla i tan complexa a la vegada pot dir moltes coses. Però el simple fet que hi posi NO A LA GUERRA l’emplena moltísiim. Crec que teniu tota la raó quan dieu que potser hauríem de portar ulleres per què no veiem la realitat. Potser ens volem enlairar en un món on tot sigui bunic i no voler veure el que em destrossat nosaltres mateixos.
    Un petó enorme per vosaltres.

    Marta Medii.

Leave a Reply