[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/XhKsgUtMCMg" width="425" height="350" wmode="transparent" /][kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/4DxXVzUf2vQ" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Gustav HolstGustav Holst va néixer a Cheltenham (al sud d’Anglaterra) l’any 1874 i va morir al 1943 a Londres als 59 anys. El seu pare era organista i la seva mare professora de piano.
Va estudiar al Royal College of Music de Londres i va aprendre composició i trombó. Als 19 anys ja tocava com a trombonista en una orquestra, però el seu desig de compondré era més gran i aviat va canviar l’orquestra per l’ensenyament i la composició.
Des dels 31 anys fins la seva mort va ser director musical d’una escola femenina de Londres.
Holst va aconseguir l’èxit popular amb la suite orquestral Els planetes i no tornaria a tenir èxit semblant fins a la composició de l’Himne de Jesús, considerada la seva obra mestra coral.
També va escriure òperes però no van tenir molt d’èxit.
L’obra: The planets.
Holst va compondre la suite per a orquestra The Planets entre els anys 1914 i 1917. És la seva obra Op.32 i està escrita per a una gran orquestra amb instruments que s’utilitzen poc, com la flauta travessera baix, l’oboè baix i la tuba tenor.
La suite d’ Els planetes està formada per set moviments. Cada moviment està dedicat a un dels set planetes (exceptuant la Terra) que es coneixen en l’època de Holst: Mart, Venus, Mercuri, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú.
La música de cada un dels planetes vol mostrar les característiques que els atribuïen els astròlegs. Els diferents quadres orquestrals que formen aquesta obra mostren el domini del compositor, que aconsegueix diferents climes orquestrals que van des d’un ritme marcial i trepidant de Mart, el portador de la guerra, fins a la serenor lenta i tranquil-la de Neptú, el místic.
La suite orquestral
En francès, la paraula suite vol dir seguit o sèrie. Musicalment, s’entén com a suite orquestral una composició instrumental per a orquestra que consisteix en un nombre de peces curtes.
Aquestes parts que formen la suite sempre són de caràcter contrastat; així, darrere d’un moviment ràpid hi anirà un altre de tempo més lent o encara més ràpid. En el cas de la suite que ens ocupa:
Mart, el portador de la guerra Allegro
Venus, el portador de la pau Adagio
Mercuri, el missatger alat vivace
Júpiter, el portador de l’alegria Allegro
Saturn, el portador de la vellesa Adagio
Urà, el màgic Allegro
Neptú, el místic Andante.
Júpiter
En la part dedicada al planeta Júpiter, el portador de l’alegria, Holst crea un himne central al qual més endavant s’afegiria una lletra i es convertiria en un himne patriòtic. Hi combina una melodia principal en el més pur estil tradicional, amb uns acompanyaments més atrevits que donen com a resultat una obra antiga i moderna a la vegada.
Mart
Encara que Holst va escriure aquesta obra durant els dos primers anys de la Primera Guerra Mundial, la música del primer moviment dedicada a Mart, el portador de la guerra, havia estat escrita abans d’iniciar-se la guerra i avançava d’una manera premonitòria les desgràcies que arribaria a produir la maquinària bèl.lica.
Quasi tot el moviment està acompanyat per un ostinato rítmic. Observa com aquest ostinato, junt amb el crescendo de l’orquestra, aconsegueix crear un clima de tensió que es correspon amb la característica atribuïda al planeta.
Fitxa’t que la música corresponent al planeta Mart està escrita en compàs 5 / 4 , un compàs d’amalgama.