El meu record és de quan tenia 5 anys.

Jo, que sóc molt despistat, em vaig adormir al mig de la classe i tots els nens es van començar a riure.
Quan estava dormint vaig somiar que els professors eren monstres i conquistaven el col·legi, que és més o menys el que passa ara.

L’única cosa que em va poder despertar va ser la sirena, cap altre cosa em va despertar.

A l’hora de sortir, la nostre professora em va dir que no podia, perquè m’havia dormit.
Em vaig posar molt trist, veia que tots els nens sortien menys jo. Estava pensant en que la meva mare em podria castigar per això.

La meva mare va pujar, i la Maria Rosa li va explicar tot, però jo no vaig dir en que vaig somiar, perquè si obria la boca podria haver estat pitjor.

La veritat és que ara segueixo dormint a classe, però el somni no és tant profund.

Ara ja ha succeït el que vaig somiar aquell dia, però ja m’estic acostumant.

I. S. 6A

Quan anàvem a P-4 recordo que un dia de primavera, la Maria Rosa ens va dir que portéssim un davantal de casa.
La meva mare em va ensenyar tres un vermell, un altre negre i un que tenia dibuixos de fruites. El que més em va agradar, va ser el de fruites, i per això el vaig elegir.

Al dia següent, la professora, ens va dir, que d’un en un ens poséssim en la taula per ensenyar-ho a la classe, jo vaig ser la quarta en ensenyar-ho i em vaig posar una mica vermella, però se’m va passar al veure que als nens li havia encantat.

A. A. 6A

El meu primer record de l’ escola va ser a P-3, el dia que vaig trepitjar el col·legi per primera vegada.

Recordo que vaig anar entusiasmat a la classe ( cosa que ara no em passa ), la primera toma de contacte va ser molt bona, vaig veure a un nen que es deia I. S i després a un tal “ Naim ”, tot seguit vaig poder divisar a un grup de noies les quals ara no les hauria reconegut.

La senyoreta Mª Rosa ens va posar en rotllana i vam dir els nostres noms, com era de costum, els nens no paraven de jugar, però i havia un que hi destacava era jo, que l’ escola la trobava com un lloc on anar i passar el dia, però ara ho trobo com un lloc on anar a avorrir-me en lloc de estar jugant a la PlayStation 3.

I ja no me’n recordo de res més.

V. P. 6A

Un dia la Maria Rosa ens va cridar i ens va dir:
–  Demà pintarem la samarreta.
Al mati del dia següent vam portar la samarreta, i tot estava ple de pintures
de colors (groc, taronja, marró…), resulta que eren per fer un cangur a la
samarreta.
Ens van quedar preciosos, vaig gaudir molt fent l’animal.   Penso que eren
molt bonics.

Després els vam deixar assecar i ens els vam emportar a casa.

Ens vam divertir molt, va ser un dia molt especial!

G. M. 6A

El meu primer record va ser en P-5.
Quan ens anàvem a casa ens vam posar en fila i el D.C em va vomitar a la jaqueta i la MªRosa em va dir que anès al lavabo a netejar-la.

Després quan vaig entrar a classe se’n van riure de mi, i em vaig enfadar molt.

Quan vaig entrar a casa la meva mare em va preguntar, que m’havia passat. Li vaig dir que m’havien vomitat a sobre i se’n va enfadar molt.

J. S. 6A

Anàvem a P-4, a la classe de les girafes.
Estaven preparant l’escenari al pati.

Vam sortir de psicomotricitat, quan de cop i volta em vaig donar un cop al cap, amb l’escenari. M’han recordo que al dia següent em va sortir un nyanyo a la part de dalt de la nuca.

Aquell dia la professora, la Maria Rosa em va donar una planta que tindria que haver sortejat entre tots els nens.
Havia de tenir cura de la planta, regar-la, esporgar-li les fulles que estaven malament…
Vaig plorar molt, però quan em va donar la planta se’n van anar tots els mals.

Aquella nit ho vaig passar molt malament perquè com que jo dormia cap amunt, vaig tenir que dormir a boca terrosa.  A partir d’allà ja no vaig dormir mai més cap amunt.

Avui dia, la planta està “patxin-patxan”  però l’estic cuidant amb molt d’esforç.   Segur que és recupera.

P. T. 6A

Era una tarda d’hivern i m’han recordo de que ens tocava excursió, jo anava amb la Paula i l’ Anna.   Totes tres juntes.
Havíem anat a un parc molt bonic.  Era com una mena de bosc ple de fulles de molts colors.  Fins i  tot vam fer com una pila de fulles entre alguns nens i nenes de la classe.

Anàvem tots agafats de les mans com petits nans del bosc, estàvem tots molts contents fins que va començar una petita tragèdia per tots nosaltres: va començar a PLOURE.
Totes les professors no paraven de dir el mateix:
“Vinga nens, tots amb les seves parelles, vinga , vinga!”
Peró no tot va sortir malament, en arribar al cole les professores ens van deixar jugar amb les nines i totes les joguines que hi havia en la classe.

Va ser un dia fenomenal per a tothom.

A.P. 6A

El meu primer record de l’escola és de P-3, érem els Sols.
Jugàvem a mamàs i papàs en una caseta que teníem a classe, era molt bonica, hi havien neveres, aixetes, rentadores…
Ens barallàvem per les Barbie’s .
Al cap d’una estona, la senyoreta MªRosa, agafava la campaneta i la tocava, tots sabíem que era l’hora de recollir.
Llavors ens posàvem a cantar:
“A recollir, a recollir que les joguines volen dormir.”
Al V., li encantava recollir-les, en canvi al N., al D.L i al J., tot el contrari.
Fèiem un xivarri…

F.D. 6A

El meu primer record de l’escola va ser quan ens vam disfressar tots de pallassos en P-3.

Aquell dia va ser molt divertit.  Fèiem molta gràcia, tots vestits de pallassos i amb un xumet més grans que nosaltres.
Me’n recordo que el xumet que jo portava era el de meva mare quan ella mateixa es va disfressar de pallasso de petita.

Ens ho vam passar molt i molt bé, sobre tot quan va venir el Carnestoltes.   El primer cop ens vam posar a plorar, però desprès ens vam riure tots.

Estàvem tots els alumnes a P-3 menys la Andrea, que va venir a P-4.
Desprès van marxar la Lara i el Charaf.   Aquest any s’ha anat l’Amara i això ens ha donat més pena.   Esperem que torni!

G. S. 6A

EL MEU PRIMER RECORD DE L’ESCOLA

El meu primer record de l’escola va ser al Sant Jordi de P-3.
Havíem de fer un dibuix per la revista de Sant Jordi, jo feia un gos, que per mi era molt fàcil, però tot va canviar quan la MªRosa em va dir:
– Alejandro, l’Adrià s’ha posat malalt. Has de fer el gos i un camell, que era el dibuix del teu company!
Em vaig passar la tarda plorant perquè no sabia com es feia un camell.
La meva germana, que era molt entremaliada em va donar una impressió d’un camell.
Al matí següent, sense que la mestre s’adonés vaig ficar el dibuix de l’ordinador darrere la pàgina, per calcar-lo.

Totes les mestres em van felicitar. Això sí, ma mare castigà a la meva germana.

A. S. 6A