El meu primer record a l’escola va ser quan estaven en P-3 en la classe del sol.
Aquella va ser la primera vegada que vaig veure al Carnestoltes. Tots els nens de la meva classe es van posar a plorar quan el van veure. Quan se’ns va passar l’espant van posar música, i llavors li vam poder ensenyar les nostres corbates amb la clau de sol dibuixada.
Després quan vam pujar a la nostre classe a la classe del Sol, vam plorar bastant perquè ens donava por el Carnestoltes. Me’n recordo que la Maria Rosa, la nostre professora, no ens va poder calmar.
Era de nit, estava al meu llit, no em podia pegar ull, de la por que tenia. Llavors vaig decidir anar-me a l’habitació dels meus pares, a dormir amb ells. Cada vegada que me’n recordava del Carnestoltes, mirava sota del llit i no veia res. Vaig tornar a mirar, i em vaig caure sobre el meu gat. Els meus pares es van despertar, jo estava plorant, es van riure tots dos. Al final jo també vaig riure. Estàvem tots rient, menys el gat. Al final vaig tornar al meu llit i se’m van passar tots les plors.
A. Z. 6A