Category Archives: Petits sentiments

El primer record va lligat a l’emoció més intensa.

CAGA-TIÓ

El meu primer record de l’escola va ser quan jo sempre em posava a plorar perquè no volia anar-hi. També em recordo que sempre que ens portaven malament ens posava mirant cap a la paret amb les mans al cap.
Cada vegada que se acabava el curs ens donaven una caixa amb colonies i amb un ninot.
En P-3 P-4 i P-5 ens donaven unes rodes para jugar al pati. En nadal posaven un caga tió amb una manta i regals a sota.   Em va agradar molt P-3, P-4 i P-5.

G. Q. 6A

“HOTWEELS” PEL TOBOGAN

Érem a P-3, la classe dels Sols i la M ª Rosa, la nostre professora era molt bona amb tots els nens, i no érem pocs…

Vam baixar al pati i jo no sabia amb qui jugar.
Vaig conèixer a David. L i David. C, els meus millors amics.
També hi havia un nen que sempre portava cotxes de “hotwheels”, i els tiraven pel tobogan.
Però un dia, quan anaven a 3r o a 4rt, se’n va anar al Marroc, i no el vam tornar a veure’l mai més.

J. M. 6A

EXCURSIÒ ECOLÒGICA

La setmana passada, vam anar al museu d’Endesa.
Ens van explicar com es produïa la electricitat, ens van donar a tots un dossier de les fonts d’energia i el vam completar. Després ens van donar una armilla per a cadascú, a mi em va tocar la blava.
El dossier els teníem que fer en grup amb “tablets” per buscar informació.
En la segona activitat jugà a un lloc de l’electricitat, nosaltres érem el equip blau. En les caselles hi havia rodones i triangles, cadascuna amb la seva targeta corresponent.
Després vam esmorzar al museu. Després de menjar-me l’entrepà vam sortir al carrer, tot i que plovia. Vam menjar en deu minuts. No em va donar temps a acabar els meus macarrons!
Al arribar a l’escola vam veure una entretinguda pel·lícula i ens vam acomiadar del nostre amic, Amara, ja que s’anava al seu país.

A. R. 6A

LA NIT DIVERTIDA

El meu primer record a l’escola va ser quan estaven en P-3 en la classe del sol.

Aquella va ser la primera vegada que vaig veure al Carnestoltes. Tots els nens de la meva classe es van posar a plorar quan el van veure. Quan se’ns va passar l’espant van posar música, i llavors li vam poder ensenyar les nostres corbates amb la clau de sol dibuixada.
Després quan vam pujar a la nostre classe a la classe del Sol, vam plorar bastant perquè ens donava por el Carnestoltes. Me’n recordo que la Maria Rosa, la nostre professora, no ens va poder calmar.

Era de nit, estava al meu llit, no em podia pegar ull, de la por que tenia. Llavors vaig decidir anar-me a l’habitació dels meus pares, a dormir amb ells. Cada vegada que me’n recordava del Carnestoltes, mirava sota del llit i no veia res. Vaig tornar a mirar, i em vaig caure sobre el meu gat. Els meus pares es van despertar, jo estava plorant, es van riure tots dos. Al final jo també vaig riure. Estàvem tots rient, menys el gat. Al final vaig tornar al meu llit i se’m van passar tots les plors.

A. Z. 6A

 

EL PRIMER ANY DE L’ESCOLA

El meu primer record de l’escola va ser quan era l’aniversari d’algun nen i ens donaven un gomet.
També em recordo que l’A.S, el qual s’ha anat, em deia que li donés una mica del meu menjar i si no li donava no em deixava jugar a futbol.
A més a més, quan van fer figures amb fang i jo vaig fer una masia amb moltes finestres.
De petit no m’agradava el pernil dolç ni res de embotit, només portava pa amb oli. Abans era molt maldestre.

Quan ens castigaven, que no ens castigaven molt, ens feien estar drets amb les mans al cap. A mi no m’importava perquè no em cansava i si les baixaves, et deien :
-Les mans al cap!
Em posava a plorar perquè no m’agradava anar l’escola. De petit es donaven rodes per jugar al pati però ara ja no les deixen.

Al final de curs ens donaven una caixa amb colònies i ninots.
Quan era nadal el Para Noel venia al col·legi i ens donava llaminadures.
Per últim ens deixaven dormir en P-3 i el I.S es dormia molt ràpid.

S. R. 6A

UN COP DE PILOTA A TOTA LA CARA

El meu primer record de l’escola va ser quan la meva mare i el meu pare em vam dur al parvulari.
Em van dir que anàvem a menjar un gelat. Quan vaig entrar a l’escola vaig veure molts nens i nenes, i vaig començar a plorar. Quan els meus pares se’n van anar no podia parar de plorar.
Però el que més em va marcar, va ser quan estàvem jugant a futbol al pati i el J. em va donar un cop de pilota a tota la cara, jo li vaig donar un altre cop i tots dos vam començar a plorar.
També va ser quan vam jugar molts partits de futbol contra l’altre classe al pati; sempre els guanyàvem. I me’n recordo quan vaig ficar el meu primer gol, va ser així: el J. se la va passar a l’I., l’I. pel Y., en Y. pel C. i en C. per mi, vaig xutar i vaig ficar un gol.
A p4, vaig començar a conèixer molt millor als meus amics, al J. el vaig conèixer perquè sempre jugava a futbol al pati, en aquells temps jo era molt més alt que ell.
Al C. el vaig conèixer quan jo volia ficar un gol i ell em va fer una passada molt bona. I sempre tenia molt bones amigues com la M. i la L., que sempre m’ajudaven quan jo estava trist.
A P5 tenia moltes ganes de anar a l’escola perquè mai fèiem deures i perquè m’ho passava molt bé jugant a futbol amb els companys.
Aquests van ser un dels millors records que vaig tenir de la meva infantessa.

A.M. 6B

LA RODA QUE ENS VA FER INSEPARABLES

El meu primer record de l’escola és de P-3, érem la classe del Sol.
Era el primer dia que vaig anar a l’escola i ens vam presentar.  Quan va sonar la sirena, tenia tantes ganes de sortir de classe, que vaig sortir corrents.

Gracies a una roda vaig conèixer al meu millor amic. Amb el pneumàtic li vaig fer una esgarrapada i ell em va donar un cop de puny i així vaig conèixer al D.L.
Una vegada que ja érem boníssims amics, vam ficar al J.S a la roda que vam compartir, li vam fer una empenta a la roda i es va donar un cop a la paret i el J.S va caure, i ens vam petar a riure els tres.

J. P. 6A

EL CAGA-TIÓ

Me’n recordo de quan era petita. Al Nadal estàvem fen el caga-tió, a P-5, amb la MªRosa.
Anàvem de cinc en cinc per agafar els regals .
Va dir la professora que no els havíem d’obrir fins arribar a classe però jo el vaig obrir.
Me’l va treure però quan vam arribar a classe me’l va tornar.  Em vaig posar molt contenta amb el llapis de pallasso .
Després tota la classe l’havíem utilitzat per escriure , però a mi se’n va trencar la punta.  Li vaig tornar a fer punta, però em va quedar per la mitat.

I aquest es el meu record:  un llapis del pallasso .

A.V. 6A

EL MAL D’ESQUENA

El meu primer record va ser en P-3, la classe del Sol.
Va ser un dia que jo volia anar al lavabo.  La MªRosa no em va deixar anar-hi i em va dir:
– Naim no pots anar perquè has d’acabar el dibuix de Sant Jordi i és per demà.
I jo li vaig respondre:
– MªRosa, és que tinc tantes ganes d’anar-hi!
I al cap d’una estona estava tan enfadat que em vaig caure de la cadira. Em vaig fer molt de mal i em vaig a posar a plorar perquè em feia molt de mal l’esquena.
Al final la Mª Rosa em va deixar anar al lavabo per rentar-me la cara i beure aigua.
I aquest és el meu primer record de l’escola.  El curs de P-3 de la classe del Sol

N. A. 6A

EL RELLOTGE

El meu primer record va ser a 1r amb la senyoreta Mª Carmen. Tenia un rellotge que em van regalar amb unes sabates, de la marca “GEOX”.
Jo,  amb totes les ganes del món, vaig portar-lo a l’escola per ensenyar-lo als meus amics, però cada vegada que passava una hora  feia “pi-pi-pi”.
Quan va sonar a les 10:00 la Mª Carmen em va dir:
– Posa’l en silenci o si no te’l treure.
Peró com jo no sabia posar-lo en silenci a les 11:00 i va sonar un altre vegada.  Així que la Mª Carmen me’l va treure i em vaig posar molt trista. Quan vaig sortir de l’escola el meu pare no em va veure el rellotge i  em va preguntar:
– N,, on és el rellotge?
Al final s’ho vaig haver d’explicar. El meu pare va entrar a parlar amb la Mª Carmen que li va retornar el rellotge.
El meu pare el va agafar i em va dir:
– Anem a fer un pacte.
Jo li vaig respondre:
– D’acord!
Ell em va contestar:
– Escolta, el rellotge a l’escola no el podràs portar però te’l podràs posar els caps de setmana, et sembla bé?
Li vaig contestar:
– D’acord.
Estava desitjant que arribes el cap de setmana per posar-me’l.

                                                                                                                    N.D 6A