Category Archives: General

ESTE ARTÍCULO NO TENDRÍA QUE HABER SIDO ESCRITO.

Hay una calle, y en esa calle un portal, y en ese portal una escalera angosta que lleva a un piso cuya puerta no se ha cerrado en los últimos días, y a través de esa puerta se entra en un recinto de apenas cuarenta metros cuadrados dividido en cuatro espacios, que aun siendo pequeños y a pesar de estar habitados por un buen grupo de grandes personas todavía dejan un vacío que no se volverá a llenar y que acaba con este bloc para siempre.

En ese piso minúsculo hay personas que preparan la comida, que cuidan a niños, que recuerdan, que lloran, que se mantienen serenos, que ofrecen una sonrisa indeleble al visitante que se sentirá el más desubicado del mundo para luego no desear otra cosa que quedarse bajo la protección  cálida de su hospitalidad sin condiciones, porque aquí reina la magia benigna de los cuentos de Pere Calders, dónde las cosas y las personas son más importantes por dentro que por fuera.

Y cuando estamos dentro no entendemos la realidad cruda de la calle, porque aunque Amara era un niño, era un compatriota nuestro y creíamos que su exilio económico iba a ser provisional, y  queríamos creer que cualquier día volveríamos a verlo cuando la crisis acabara y todo se recolocara en su sitio.

Pero no es así, ya no hay prórrogas para él, su tiempo ha acabado en un hospital de Gambia de la forma más absurda, por una enfermedad que aquí no hubiera contraído o que pudiera haber sido curada si tan sólo hubiera podido elegir quedarse con su vida, con sus amigos, con su casa y con sus padres.

¿Pueden elegir los pobres en este país?  ¿Pueden decidir conservar a sus hijos si son inmigrantes, si no pueden mantenerlos, pagar sus libros, su comida, su ropa?  ¿No tienen otra alternativa que irse o separarse de sus familias?

La pregunta es retórica, y demagógica.  Es evidente que no.  No han tenido elección.

Recordad a Amara y todo lo que ha significado para nosotros y luchad:   Sabemos que haréis del mundo un lugar mejor y más solidario.

EL PARLAMENT

10 Dani Lao1

 

Aquesta foto m’agrada perquè és quan anava a fer la piragua amb el Xavi.

 

 

10 Dani Lao2

Aquí estàvem al Parlament.  Ens vam explicar on seia Arthur Mas i els seus consellers/eres.

Després vam estudiar la història del Parc de la Ciutadella buscant els monuments de la guia d’estudi i ens vam divertir molt.

DL.6B

CARNAVAL,CARNAVAL…

Aquesta és la meva foto preferida perquè està tota la classe i també perquè m’ho vaig passar molt bé aquest dia.
02 Brittany
Per a mi són el meus amics preferits, els estimo molt perquè sempre m’han ajudat, i les aprecio molt.
No puc descriure aquesta classe perquè es molt divertida, graciosa i xerraire. Sobretot això. Sóc molt feliç en aquesta classe i no els podré oblidar.

J.S 6B

EL TALLER D’ESTAMPACIÓ

16 Gisela SaboritEn aquesta foto surto amb molts amics, encara que falten molts.
Aquesta és la imatge en el moment després d’ acabar el taller d’estampació.
Aquell dia no em va agradar molt, perquè era l’últim dia.
Vam estar parlant del temps que faltava per acabar el taller d’estampació.
L’ últim dia també va ser especial i bonic.
Serà el millor record de l´escola.

IR.6B

El DIA PERFECTE

02 BrittanyAquesta es la meva foto preferida. Estàvem a la festa de carnaval esperant a que ens toqués ballar la cançó que van escollir l’ Eduard i l’ Àlex. Va quedar molt bonica amb la coreografia.
Aquell dia va ser molt divertit, vam riure fins a rebentar i vam ballar molt.
La festa va ser molt divertida fins i tot ens vam tirar confeti els uns als altres; a més a més aquell mateix dia va arribar la nostra amiga de classe a Equador.

BCA.6B

BALL FINAL DE CURS.

Els alumnes de 6è A, tenim un mestre, l’Edu, que està obsessionat amb les mates.  Li encanten!  Un dia, mentre fèiem aquesta assignatura, li vam preguntar perquè no havíem preparat res per al dia de la família.  Després de passar un munt de dies dient-li, li vam convèncer.  Nosaltres li vam dir que volíem ballar la cançó del “Mundial de Futbol”, és a dir, la nova cançó de Shakira.  Ell com encara està pensant en el Mundial de “Naranjito”, es pensà que volíem la cançó “Waka Waka”, del Mundial de fa 4 anys.  És per això que els alumnes de 6è A, ballarem aquesta cançó de Shakira.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=sK_v5Tf1_hg[/youtube]

El viatge

Durant molt de temps una de les nostres feines com a mestres ha estat l’acollida de nens que arribaven a Catalunya.  Ara, molts d’aquests nens, moltes d’aquestes famílies estan tornant als seus llocs d’origen o  busquen feina en altres països del nord, més rics o més hospitalaris que el nostre.

Sí, van marxant poc a poc.  És un degoteig constant i, en el nostre cas, Amara i la seva família s’han anat a Gàmbia  durant tres mesos.

Els nens es van organitzar per acomiadar-se i per manifestar la voluntat de que aquesta separació fos temporal.

I nosaltres, els que ens quedem aquí, vam adquirir el compromís d’escriure cartes.    Que Amara no perdés el contacte amb nosaltres i que ell també ens pogués contestar quan volgués.

Per això començo aquest bloc, que és el primer per mi i potser per a la majoria dels nens.  Un bloc que és com una pregària laica.  Volem que en el segon trimestre Amara torni a estar amb nosaltres.