Te’n recordes del poema que vam llegir el curs passat, a la classe de castellà?
Proverbios y cantares. Antonio Machado
Todo pasa y todo queda,
pero lo nuestro es pasar,
pasar haciendo caminos,
caminos sobre la mar.
Caminante, son tus huellas
el camino, y nada más;
caminante, no hay camino,
se hace camino al andar.
Al andar se hace camino,
y al volver la vista atrás
se ve la senda que nunca
se ha de volver a pisar.
Caminante, no hay camino,
sino estelas en la mar.
El compararem amb aquest altre:
Camins. Sopa de Cabra
Camins, que ara s’esvaeixen
Camins que hem de fer sols
Camins vora les estrelles
Camins que ara no hi son
Van deixar-ho tot el cor encès pel món
Per les parets de la mort sobre la pell
Eren dos ocells de foc sembrant tempestes
Ara som dos fills del Sol en aquest desert
Mai no es massa tard per tornar a començar,
per sortir a buscar el teu tresor
Camins, somnis i promeses
Camins que ja son nous
No es senzill saber cap on has de marxar,
pren la direcció del teu cor
Mai no es massa tard per tornar a començar,
per sortir a buscar el teu tresor
Estem treballant la poesia a l’aula i hem començat amb aquestes cançons:
Ja no hi ha trapezistes de Sau.
Lletra:
Divuit mesos i un dia més, es fa tan lent esperar, ja no passen els dies, no, ja no vaig ni a pescar. Ja no borden els gossos i han plegat els del circ, ja no hi ha trapezistes, no, i tu no véns mai per aquí.
S’ha parat el rellotge vell de la nostra estació i els ocells de la via tres s’han rebel·lat contra tot. I els diumenges a la tarda són encara tan avorrits; es que no canvien mai. Tu ja no véns mai per aquí.
Un avió creua un tros de cel i jo em sento morir, ara els núvols no marxaran fins que arribi l’abril
Tu ja no véns mai per aquí.
Ja no queden estrelles,no, Tal com passen els trens, desmuntaven la casa els dos després d’anar a trencar el gel. I ja res és com era abans, els avis diuen sovint, Xafarderes van preguntant: per què no véns mai per aquí.
I les nits, quan ja no fa fred, torno a pujar al meu terrat. Des d’aquí puc veure encara aquest cel ennuvolat.
Tu ja no véns mai per aquí.
Vinyes Verdes de Josep Maria Sagarra. Lluís Llach
Lletra:
Vinyes verdes vora el mar, ara que el vent no remuga, us feu més verdes i encar, teniu la fulla poruga, vinyes verdes vora el mar.
Vinyes verdes del coster, sou més fines que la userda. Verd vora el blau mariner, vinyes amb la fruita verda, vinyes verdes del coster.
Vinyes verdes, dolç repòs, vora la vela que passa; cap al mar vincleu el cos sense decantar-vos massa, vinyes verdes, dolç repòs.
Vinyes verdes, soledat del verd en l’hora calenta. Raïm i cep retallat damunt la terra lluenta; vinyes verdes, soledat.
Vinyes que dieu adéu al llagut i a la gavina, i al fi serrelllet de neu que ara neix i que ara fina… Vinyes que dieu adéu!
Vinyes verdes del meu cor… Dins del cep s’adorm la tarda, raïm negre, pàmpol d’or, aigua, penyal i basarda. Vinyes verdes del meu cor…
Vinyes verdes vora el mar, verdes a punta de dia, verd suau cap al tard… Feu-nos sempre companyia, vinyes verdes vora el mar!
