A la platja mirem
a vegades ens capbussem
amb les onades juguem.
Petxines busquem
i peixos pesquem
i desprès ens els mengem.
També amb la canoa anem
i tots dos cridem.
J.M 6A
A la platja mirem
a vegades ens capbussem
amb les onades juguem.
Petxines busquem
i peixos pesquem
i desprès ens els mengem.
També amb la canoa anem
i tots dos cridem.
J.M 6A
Es de nit,
i ja n’hi han
camins vora la mar
Camins vora la mar,
camins vora la costa,
camins que s’enllacen,
camins que se separen.
Camins per a somiar,
camins per a descansar
vora la costa del mar.
Camins per a elegir,
però només un has de seguir.
G.M. 6À.
El sol està molt sol.Per què està molt sol?
No te lluna ni cap ni una,
ell sempre està sol perquè
no hi ha ningú més que el sol.
Ni les constel·lacions ni les
il·lusions, el sol busca la lluna
però com ella cap ni una, així
es la lluna.
On està la lluna?!
Els seus pares estan preocupats, està al costat del sol,
ara mai estarà sol.
D.L 6A
Les persones viuen unes millors que altres
amb dificultats
però vosaltres,
endavant.
La vida
aquesta paraula es lo més important
perquè tot passa I tot queda
perquè el passat trepitjat està
el present es viu
el futur es pensa
el futur està en el mar,
el futur està en la foscor.
N.D. 6A
El sol brillante alumbra a la escuela,
los niños jugando i saltando,
el viejo en el balcón mirando,
los profesores hablando,
y algunos niños pegando.
Los niños como los adultos,
deseando que acabe este día, trabajando.
Al llegar a casa, tele y deberes,
lo único que saben hacer algunos nenes.
F.D 6èA
Rima o no rima?
Aquesta és la qüestió.
Com viure?
o com morir,
cada dia
penso en tu.
Dia i nit
sense descans,
fins al dia en que
tindré que dir-te adéu.
Així podré anar-me’n d’aquest món,
sense animà i sense cor.
A.A 6èA
Després de llegir, comencem a crear: Aquests són els nostres poemes.
El girasol és el meu sol Els clavells són vells Els tulipans molen més que els clarinets. El camp molt colorit mola més que un dofí |
La rosella brilla com la teva filla La rosella canta com ella Els cactus Es fan “tatoos”. |
A.R. 6A
En este poema de Rafael Alberti podemos encontrar algunas de las figuras literàrias que estamos trabajando: La metáfora, la anáfora, la comparación y la personificación. Léelo con atención. Después, en clase, discutiremos su significado y encontraremos ejemplos de cada caso.
ELEGÍA:
La niña rosa, sentada.
Sobre su falda,
como una flor,
abierto, un atlas.
¡Cómo la miraba yo
viajar, desde mi balcón!
Su dedo, blanco velero,
desde las islas Canarias
iba a morir al mar Negro.
¡Cómo lo miraba yo morir,
desde mi balcón!
La niña, rosa sentada.
Sobre su falda,
como una flor,
cerrado, un atlas.
Por el mar de la tarde
van las nubes llorando
rojas islas de sangre.
Rafael Alberti
El dimecres, dia 4 de març, els alumnes regidors de Col·legis Nous presenten la valoració d’alguns serveis municipals de Mollet.
L’Ajuntament, a través del CIM ha volgut analitzar el nivell i la qualitat dels serveis que té Mollet. Per treballar sobre aquest tema, els nois i noies han rebut el suport de la Creu Roja. L’entitat desenvolupà el joc “Ciutat 10”. Aquest joc permet als nois i noies construir la seva ciutat deu, amb recursos i serveis, basats en la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans.
Els nens de 6è han analitzat serveis com la salvaguarda dels drets humans a la ciutat, el foment del civisme, la mediació social, la policia local, les polítiques d’igualtat, els punts de trobada familiar, el defensor de la ciutadania, les comissions ciutadanes, els serveis al consumidor i els programes de suport als centres educatius.
Podeu trobar el primer esborrany clicant aquí:
Podem trobar la poesia de Miquel Martí i Pol en alguns racons de Mollet:
Rotonda del Calderí.
Sóc quan en mires,
però el vaivé del viure
jo te’l compasso
Res no dura per sempre;
recorda-ho quan no em vegis.
Si em mires, pensa
que el temps tan sols és l’ombra
que t’acompanya;
jo només te’l recordo
tu fas la vida viscuda.
El temps que compto
tu l’emplenes de vida,
fes-la tan digna
com sàpigues i puguis
pel teu bé I el dels altres.
Qui és el personatge que parla en aquest poema? Quin consell et dóna?
Què entens per una vida digna?
Per què una vida digna ajuda a les altres persones?
Aquest poema té rima?
Tots els versos tenen el mateix número de síl·labes?
Creus que pot haver-hi poemes sense rima i sense ritme?
Llibre d’Honor de l’Ajuntament.
Cap temps imposa
neguit o bé silenci.
Estimar, sempre
és una opció de vida,
lliure, prudent i digna.