Category Archives: Coses que hem après

Treballs que publiquem al web

LA PLATJA

A la platja mirem
a vegades ens capbussem
amb les onades juguem.

Petxines busquem
i peixos pesquem
i desprès ens els mengem.

També amb la canoa anem
i tots dos cridem.

                            J.M 6A

CAMINS DE LA VIDA

Es de nit,
i ja n’hi han
camins vora la mar

Camins vora la mar,
camins vora la costa,
camins que s’enllacen,
camins que se separen.

Camins per a somiar,
camins per a descansar
vora la costa del mar.

Camins per a elegir,
però només un has de seguir.

                                            G.M. 6À.

EL SOL

El sol està molt sol.Per què està molt sol?
No te lluna ni cap ni una,
ell sempre està sol perquè
no hi ha ningú més que el sol.

Ni les constel·lacions ni les
il·lusions, el sol busca la lluna
però com ella cap ni una, així
es la lluna.

On està la lluna?!

Els seus pares estan preocupats, està al costat del sol,
ara mai estarà sol.

 

D.L 6A

 

TOT PASSA I TOT QUEDA.

Les persones viuen unes millors que altres
amb dificultats
però vosaltres,
endavant.

La vida
aquesta paraula es lo més important
perquè tot passa I tot queda
perquè el passat trepitjat està
el present es viu
el futur es pensa
el futur està en el mar,
el futur està en la foscor.

N.D.       6A

UN DÍA DE TRABAJO

El sol brillante alumbra a la escuela,
los niños jugando i saltando,
el viejo en el balcón mirando,
los profesores hablando,
y algunos niños pegando.

Los niños como los adultos,
deseando que acabe este día, trabajando.
Al llegar a casa, tele y deberes,
lo único que saben hacer algunos nenes.

F.D 6èA

RIMA O NO RIMA?

Rima o no rima?
Aquesta és la qüestió.
Com viure?
o com morir,
cada dia
penso en tu.
Dia i nit
sense descans,
fins al dia en que
tindré que dir-te adéu.
Així podré anar-me’n d’aquest món,
sense animà i sense cor.

A.A 6èA

LES PLANTES

Després de llegir, comencem a crear:  Aquests són els nostres poemes.

El girasol
és el meu sol
Els clavells són vells
Els tulipans molen més
que els clarinets.
El camp molt colorit
mola més que un dofí
La rosella brilla com
la teva filla
La rosella
canta
com ella
Els cactus
Es fan “tatoos”.

A.R. 6A

ELEGÍA

En este poema de Rafael Alberti podemos encontrar algunas de las figuras literàrias que estamos trabajando:  La metáfora, la anáfora, la comparación y la personificación.  Léelo con atención.  Después, en clase, discutiremos su significado y encontraremos ejemplos de cada caso.

ELEGÍA:
La niña rosa, sentada.
Sobre su falda,elegía
como una flor,
abierto, un atlas.

¡Cómo la miraba yo
viajar, desde mi balcón!

Su dedo, blanco velero,
desde las islas Canarias
iba a morir al mar Negro.

¡Cómo lo miraba yo morir,
desde mi balcón!

La niña, rosa sentada.
Sobre su falda,
como una flor,
cerrado, un atlas.

Por el mar de la tarde
van las nubes llorando
rojas islas de sangre.

Rafael Alberti

EL CONSELL DELS INFANTS.

El dimecres, dia 4 de març, els alumnes regidors de Col·legis Nous presenten la valoració d’alguns serveis municipals de Mollet.

L’Ajuntament, a través del CIM ha volgut analitzar el nivell i la qualitat dels serveis que té Mollet. Per treballar sobre aquest tema, els nois i noies han rebut el suport de la Creu Roja. L’entitat desenvolupà el joc “Ciutat 10”. Aquest joc permet als nois i noies construir la seva ciutat deu, amb recursos i serveis, basats en la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans.

joc

 

Els nens de 6è han analitzat serveis com  la salvaguarda dels drets humans a la ciutat, el foment del civisme, la mediació social, la policia local, les polítiques d’igualtat, els punts de trobada familiar, el defensor de la ciutadania, les comissions ciutadanes, els serveis al consumidor i els programes de suport als centres educatius.

Podeu trobar el primer esborrany clicant aquí:

MOLLET, CIUTAT COMPROMESA.

POESIA DE MARTÍ I POL A MOLLET.

Podem trobar la poesia de Miquel Martí i Pol en alguns racons de Mollet:

Rotonda del Calderí.

Sóc quan en mires,1
però el vaivé del viure
jo te’l compasso
Res no dura per sempre;
recorda-ho quan no em vegis.

Si em mires, pensa
que el temps tan sols és l’ombra
que t’acompanya;
jo només te’l recordo
tu fas la vida viscuda.

2Rellotge plaça Major

El temps que compto
tu l’emplenes de vida,
fes-la tan digna
com sàpigues i puguis
pel teu bé I el dels altres.

 

 

Qui és el personatge que parla en aquest poema?  Quin consell et dóna?
Què entens per una vida digna?
Per què una vida digna ajuda a les altres persones?
Aquest poema té rima?
Tots els versos tenen el mateix número de síl·labes?
Creus que pot haver-hi poemes sense rima i sense ritme?

Llibre d’Honor de l’Ajuntament.

Cap temps imposa
neguit o bé silenci.
Estimar, sempre
és una opció de vida,
lliure, prudent i digna.