Ho vaig fer sense pensar .
Tu, estirada al terra ,
tan bonica com eres ,
Els teus crits
em van fer pensar .
Per què ho he fet ?
Ho vaig fer sense pensar .
La sang , em cremava
les mans .
Era la teva sang .
Vermella com una
rosa al prat ,
lluïa la teva sang .
Sóc un covard,
ho vaig fer sense pensar.
A . S 6A