El meu primer record va ser que jo estava contenta i volia anar a aquell lloc. Però com la mare no em podia acompanyar, em va portar el Pedró i l’Aurora el que em cuidava. Jo estava una miqueta nerviosa perquè pensava que no m’aniria bé i no tindria cap amic.
Va arribar l’ hora d’anar a classe i em van portar a la porta petita i en van posar en una filera, ens van dir que agafés de la samarreta de la l’altre i vam pujar les escales. Vam arribar a classe i ens van presentar, quan en va tocar a mi dir el meu nom estava molt nerviosa i vaig dir:
-Hola em dic Judith.
Em vaig posar vermella com un tomàquet, després la professora que es deia Estrella ens va dir que agafés un animal per posar-hi nom a la classe, i vam elegir els dofins.
Hi havia arribat l’ hora del pati i jo estava en un espai separat dels altres. Vaig veure com una especie de mur d’herba i em vaig acostar a veure-la, cobria tot el pati dels petits, però havia un tros gran que comunicava el pati dels petits amb el dels grans. Jo vaig veure a la meva germana la Yanitza i la vaig cridar. Ella va venir, i em va preguntar perquè plorava, jo li vaig dir que volia anar a casa amb ella. Ella em va dir que no podia anar a casa fins que s’acabés l’escola, se’n va anar, i jo plorava.
Un amics el David, el Jordi, la Paula i en Pau em van dir perquè plorava i em van convidar a jugar. Aquell dia encara no se m’ha oblidat.

M. L 6 èB