A l’escola Col·legis Nous n’hi ha una classe que fa molt de xivarri. Aquesta classe és la de 6èA . Un dia el professor va dir als seus alumnes: Sou uns “nanolescents”.
Però a nosaltres això, en compte de enfadar-nos, ens ha fet molta gràcia.
En totes les aules de cicle superior n’hi ha un silenci absolut, però en les classes de 6è sembla que sempre estigui passant un cicló.
Ara us ensenyarem alguns exemples de com aquesta classe ha arribat tant lluny:
Aquest és xx1.
Ell és un dels més nanolescents de la classe. És molt graciós, sempre esta fent moltes ximpleries i imita a personatges de televisió com a els de “La que se avecina”. Per cert, ho fa molt bé.
Aquest és el xx2
EEEEEEESSPAAAAAAARTACO! És la frase particular d’aquest personatge.
Sincerament és molt graciós i sempre imita a l’Amador de “ La que se avecina ”. És un nen molt simpàtic
Aquest és el xx3
Li agrada fer riure a la gent. Fa tantes ximpleries que al final, de vegades, fa gràcia . J. és un personatge molt nerviós. Els professors sempre li estan castigant. Però es normal que li castiguin perquè sempre que s’enfada llença les coses al terra.
De vegades és un nen molt pesat……..
Hem entrevistat a l’Edu, el profe que ens va començar a dir que érem uns “nanolescents”
Entrevistadors: ¿Com et vas inventar aquest nom o qui tu va dir?
Edu: Em vaig inventar aquest nom perquè em resultava sorprenent l’actitud de molts nens de la classe. Per una banda notava que es comportaven com a nens petits, però també volien imitar els comportaments de nens més grans i tenien una actitud molt rebel envers els adults.
Entrevistadors: ¿Com creus que aquests nens han arribat a ser nanolescents?
Edu: Crec que han oblidat algunes coses que han aprés, jugar a jocs senzills, gaudir de la companyia dels altres i en canvi volen aprendre a ser com els seus herois adolescents: Kate Perry, Justin Bieber. Així adopten comportaments estereotipats i no arriben a ser ells mateixos.
Entrevistadors: ¿Et sents bé sent tutor d’aquesta classe?
Edu: És una classe molt moguda i divertida. No t’avorreixes mai.
Entrevistadors: ¿Els altres mestres es queixen dels teus alumnes?
Edu: Crec que tenen la mateixa opinió que jo. De vegades opinen que aquesta actitud que tenen els nens, que pensen que ho saben tot, els afecta en els seus aprenentatges. Si penses que ho saps tot i no tens curiositat per aprendre als 11 anys, ho tindràs difícil a la vida.
Entrevistadors: ¿Creus que això pot afectar al futur d’aquests nens?
Edu: Si no deixen de culpar al món dels seus problemes i fan un esforç per millorar, crec que sí els pot afectar.
Entrevistadors: ¿Qui creus que són els nanolescents de la teva classe?
Edu: He vist els nens que heu definit com nanolescents i no estic d’acord en la tria que heu fet.
Entrevistadors: ¿Per què?
Edu:Perquè heu triat nens que són molt moguts però que no tenen les característiques que hem esmentat.
Entrevistadors: Quina característica falta?
Edu: L’adolescent és rebel·la contra l’adult i rebutja les normes que no són les de la seva colla. I aquests nens volen respectar les normes i els professors.
Entrevistadors: Doncs, segons la teva opinió, qui són els més nanolescents de la classe?
Edu: Jo crec que el més nanolescents sou vosaltres.
Entrevistadors: Doncs no estem d’acord.
Edu: Clar, per això sou nanolescents. Perquè rebutgeu les opinions dels adults.
I.S. G.S. 6A.