Podem trobar la poesia de Miquel Martí i Pol en alguns racons de Mollet:
Rotonda del Calderí.
Sóc quan en mires,
però el vaivé del viure
jo te’l compasso
Res no dura per sempre;
recorda-ho quan no em vegis.
Si em mires, pensa
que el temps tan sols és l’ombra
que t’acompanya;
jo només te’l recordo
tu fas la vida viscuda.
El temps que compto
tu l’emplenes de vida,
fes-la tan digna
com sàpigues i puguis
pel teu bé I el dels altres.
Qui és el personatge que parla en aquest poema? Quin consell et dóna?
Què entens per una vida digna?
Per què una vida digna ajuda a les altres persones?
Aquest poema té rima?
Tots els versos tenen el mateix número de síl·labes?
Creus que pot haver-hi poemes sense rima i sense ritme?
Llibre d’Honor de l’Ajuntament.
Cap temps imposa
neguit o bé silenci.
Estimar, sempre
és una opció de vida,
lliure, prudent i digna.