Avui ha vingut a la nostra escola el senyor alcalde Josep Monràs. La última vegada que vam anar a l’Ajuntament no el vam poder conèixer perquè tenia un reunió molt important a Barcelona, però avui l’hem pogut veure i li hem fet moltes preguntes.

Encara que s’ha quedat amb nosaltres una bona estona, no hem tingut de preguntar-li tot el que volíem. Tot i així, hem pogut aprendre moltes coses sobre l’Ajuntament i sobre la seva manera de pensar.

Per què no es canvia el radar dels pinetons? Tota la gent que justifica que ha anat a l’hospital, amb un informe, se li treu la multa.

Per què la gent ha de saltar les tanques per jugar a futbol? Vam fer que algunes escoles tinguessin una persona vigilant perquè no fessin bretolades, però per falta de diners, no es pot seguir fent.

Per què no arreglen els carrers del poble que estan malament? Perquè ho anem fent a poc a poc. Amb això de la crisis es van fent les coses a poc a poc i primer les més importants.

Perquè no hi ha cine a Mollet o Centres d’oci (amb boleres…)? Perquè la gent que té un cinema no guanya prou diners per mantenir-ho. A més a més ara la gent es baixa moltes pel•lícules per Internet o les lloga en els videoclubs.

Perquè no totes les persones tenen el dret de l’habitatge que reconeix la nostra constitució? I el dret de tenir feina? L’Ajuntament fa 6 anys van fomentar la construcció de vivendes de protecció oficial. També ajuda a buscar feina a les persones que no en tenen. L’any passat van trobar per 800 persones aturades. Però encara queden més de 5000 persones en aquesta situació a Mollet del Vallès i em sap molt greu la situació de les famílies sense recursos que es queden sense casa, especialment quan tenen fills.

Amb qui governa el PSC? Amb els regidors de Convergència i Unió.

Perquè en el quadern no parla dels deures que reconeix la nostra constitució i només es parla dels drets humans? Quan es torni a constituir el proper Consell dels Infants inclourem aquesta proposta.

Perquè la neteja treballen quan els nens van a l’escola? Perquè ells comencen a treballar a les 8:00 del matí. I les escombraries passen de matinada perquè la gent llença les escombraries per la nit. Hi ha horaris que són més complicat perquè coincideixen amb nens anant amb cotxe a l’escola.

Perquè als instituts no li donen tantes ajudes com li donem a una escola? Perquè els Ajuntaments només poden ajudar a l’escoles. Abans existien acords amb la Generalitat (RAM) i podíem invertir més diners, però ara això ja funciona de la mateixa manera i amb la crisis que hi ha gastem, però menys que abans. Tot i això estic d’acord en que hi ha una manca d’inversió en els Instituts de Mollet.

També li volíem preguntar sobre les beques de llibres i de menjador, però no hem tingut temps. Ha estat una visita molt alliçonadora, no només pel que hem aprés de les seves respostes, sinó per les ganes de saber més que aquesta xerrada ha provocat.

N.D. 6A

Aquest és l’últim curs a l’escola.  L’any vinent farem secundària obligatòria.  Per això hem anat a veure l’Institut Vicenç Plantada.  Els professors i els alumnes ens han acollit molt amablement, ens han ensenyat el centre i ens han explicat les diferències més importants entre la primària i la secundària.

El dijous, dia 13 de febrer, els nens de cicle superior vam anar a veure l’obra de teatre “Somnis de Sorra” representada per la companyia “Ytuquepintes”.

[youtube]http://youtu.be/PIAGvWhS5-Q[/youtube]

Borja “Ytuquepintas” González descriu la seva creació:

“Hace muchos años, un pequeño poblado se asentó en una hermosa plataforma de arena en el valle de los siete ríos. De una cercana cordillera bajaban rápidas las aguas hacia la aldea, perfilando la arena y las márgenes donde habitaron muy diferentes pueblos. Desde entonces los vientos guardaron un diminuto fragmento de cada uno, para volar más tarde por el tiempo. Supongo que las cosas adquieren una forma porque algo las empuja. Y así, cada dibujo es el viaje de una idea, testigo de que algo se mueve, sin conocer a veces su origen ni el cielo que lo cubre, pero consciente de que no durará eternamente.
Desde aquel lugar de arena (Arenetum), hoy Arnedo (La Rioja), he ido tratando de crear un mundo artístico en continua transformación”.

CRÍTICA:

El dia 13-02-2014 vam anar a veure una obra de teatre que es titulava “Somnis de sorra”.

Em va agradat molt perquè hi havia un home que dibuixava una història d’amor entre un noi i una noia. Aquesta història succeïa en unes quantes ciutats, ja que anava viatjant de un lloc cap a un altre en tren, va anar a Paris, va anar a Xina…

Aquell noi al final es va quedar amb la noia, i la història va acabar al mateix lloc que va començar, a un parc amb un gronxador penjat d’un arbre.

Tota l’estona hi havia uns nois que estaven tocant música lenta com si fos una antiga pel•lícula de cinema mut. La música casava perfectament en cada ambient: Tensió, tranquil·litat, amor, nostàlgia…..

P.T. 6A

Em va agradar molt.  És una obra espectacular.  Va ser molt maco tot el que va fer amb sorra.    El que més em va agradar va ser quan va dibuixar els nens, els arbres i quan estava viatjant a Paris, a Roma i a Itàlia.G.S. 6A

Per a mi ha sigut una sensació inoblidable perquè cada dibuix que feia em preguntava com ho podia fer.  Pensava que segurament havia estudiat moltíssims anys,   L’únic problema era que hi havia dos nens que molestaven molt.

A.A. 6A