Monthly Archives: gener 2014

ELS AMICS FANTÁSTICS

 

El meu primer record va ser quan vaig començar P-3 i la meva professora va ser la Isabel. Primer vam jugar amb peces, després vam pintar i a l’hora del pati vam jugar amb les pilotes. L’any següent vam fer P-4, sabia alguna cosa més i em vaig fer amic d’alguns de la classe, també de l’altra. Vaig començar a llegir coses i a vegades ens posàvem a jugar tots amb les peces. A P-5 em va començar agradar el futbol i jugava més. De professora vam tenir a la Gemma. Alguns dies ens portàvem deures per llegir i aprendre. Cada divendres ens posaven un full més per llegir.A 1er vaig començar a escriure en els llibres i també a escriure una mica millor i també a pintar. Em va tocar a la Charo de professora.
Un dia vaig escriure amb la mà esquerra. També vaig conèixer a la Maria del Carmen que ens feia Castellà. Aquell any ja ens coneixíem millor, també fèiem partits contra l’altre classe i quasi sempre els guanyàvem. Fèiem exàmens d’ un tema, després aquell mateix dia ens donaven la nota i a vegades treia una de les millors notes. A 2n vam començar a fer llibretes, copiàvem en les llibretes les activitats, al dia següent o quan tocava aquella assignatura, els corregíem. Quan jugàvem a futbol, jugàvem a les porteries, els pals eren els troncs dels arbres. Sempre canviàvem els equips. Un dia el J. em va tirar una bola de neu a l’orella. Aquell any és va anar l’ A. i la V.

D.L 6 èB

EL MEU PRIMER DIA

 

El meu primer record de l’escola va ser quan tenia  tres anys.  En el primer dia de col·legi no volia anar  perquè no m’agradava.  Volia anar a la meva casa.
Un altre record és que amb quatre anys em vaig caure al terra i em vaig fer molt mal i la professora em va curar.  Primer vaig plorar perquè un nen em va pegar molt fort i va haver de  venir la meva mare i em vaig anar a l’hospital. Un altre record és que a segon em vaig anar de colònies i em va agradar molt perquè vam veure un lleó i un tigre. A tercer vaig conèixer un nen que es deia D. i es va fer el millor amic i ho vam passar molt bé però es va anar a el seu país. A quart vaig arribar al col.legi on vaig conèixer a molts amics. A cinquè em vaig donar un cop al cap amb una pedra molt gran. A sisè era els més gran del cole. Em anat a moltes excursions que m’han agradat molt, sobretot a les colònies.   Em vaig fer un trau al cap i em van posar dues grapes  però em va agradar molt.

D.A. 6 èB

SENTIMENTS PASSATS

El meu primer record de l’escola va ser el primer dia en el que vaig plorar molt perquè no volia entrar, hi havia vingut la televisió al col·legi. Quan estava a la classe vaig conèixer a molts nens i nenes i també vaig conèixer a la professora, la Isabel. Sempre estàvem jugant amb unes rodes i els cubs i les pales.

Un dia estava anant per les escales i anava a mirar per les baranes.  Llavors vaig posar el cap i me’l vaig atrapar.   Van haver d’avisar a moltes monitores perquè m’ajudessin a sortir d’allà.
El primer dia que vaig celebrar la castanyada amb tot el col·legi, em vaig disfressar de castanyera.
A P4 ens vam anar d’excursió a la granja i quan vam arribar vam donar de menjar a les gallines.  També vam treure la llet a la vaca.

A P5  estava nerviosa perquè era l’últim dia de cole i sabia que ja m’aniria a primària i estava molt contenta.

A.G. 6 èB

 

 

MAKING OFF D’UN CONCERT

Tots els anys es fa una cantada de Nadal a l’església de Sant Vicenç.

4making

Aquest any les cantades han estat una miqueta difícils per als nens de sisè ,  ja que no ens havíem après la cançó,  ni sabíem tocar la flauta.
Al final vam fer un esforç i es vam aprendre la cançó.  També vam aprendre  l’Himne de l’Alegria.
Francesca, la mestra de música,  Ens va felicitar perquè vam fer un gran canvi, en la nostra actitud i en la dedicació.  I també en el temps emprat per aprendre la cançó i l’himne.

Han passat de no saber-la a saber-la bé.

1making


 La professora també està contenta perquè  hem anat tots els patis a l’aula de música a repassar la cançó.

Amb el nostre tutor a l’aula també vam practicar l’himne un per un,  per estrofes… en gran grup….

Nens tocant “l’himne de l’alegria” amb la flauta.

Al principi se la sabien només uns quants,  però vam anar avançant fins que se la van saber gairebé tots.

5making

El concert va anar molt bé, desprès de molts dies d’assaig va quedar genial.
El que no va quedar tant bé va ser quant estàvem fent l’himne de l’alegria la A.Z va fer un xiulet amb la flauta, restant això ho vam fer genial.
La professora de música ens va felicitar a l’arribada de l’escola.

 

Declaracions de la professora:

– Va anar bé la cantada?
En general sí, van haver-hi coses que s’hauran de millorar.
– Va costar molt aprendre la cançó?
No, perquè comencem a assajar-les molt aviat, cap al mes d’octubre. Però hi ha cançons més difícils que han costat una miqueta més.
– Et va agradar com va quedar?
Sí, gairebé tots els alumnes ho van fer bé, cadascú amb les seves possibilitats i tenint en compte que la cançó era bastant difícil. Però hi ha coses molt importants per a mi,
com el silenci i la concentració a l’escenari, que no es van aconseguir.
-Va ser difícil agafar el ritme?
No, els nens tenen facilitat per a aprendre les coses.
– Es van esforçar?
Alguns més que altres, però en general sí.
– Van tenir que quedar-se molts dies a l’hora del pati?
Sí perquè la flauta i la cançó dels alumnes de sisè van portar força feina.
[youtube]http://youtu.be/foug94g5r6M[/youtube]
HEM INVESTIGAT
Hem investigat, que el compositor de “És un desig”, és Josep Thió.  Un cantant del crup “Sopa de Cabra”.  Aquí os deixem informació:
Josep Thió, és un músic i compositor català.  Era un membre del grup de música Sopa de Cabra, on hi feia de guitarrista, de corista i de compositor.
Va compondre moltes de les cançons més populars de Sopa de Cabra: L’Empordà, Podré tornar enrere, Mai trobaràs…
Des de la de-solució de Sopa de Cabra ha iniciat una carrera musical en solitari amb tres discos editats per Musica Global: Avui és demà, 5000 nits i Els teus cels.  També ha col·laborat en diverses ocasions amb el grup Mallorquí Fora des Sembrat.
Des del 2004 dirigeix un espectacle amb Berta, Laia Vaquè i Carol Duran.

P. T/G. Q/ A. V.  6A

QUÈ FAN ELS PETITS

Moltes mares que tenen nens petits es pregunten que fan els seus fills al llarg del dia.
Aquesta pregunta és molt senzilla de respondre: passar-s’ho bé mentre aprenen.

03 petits

Els nens petits de l’escola s’ho passen bé cada dia, gràcies a les mestres. Les mestres preparen moltes feines divertides per aconseguir que els nens estiguin contents d’estar tots els dies de la setmana fora de casa, sense els seus pares. Aquest és el gran mèrit de les professores.

L’etapa més bonica de l’any per a ells és el nadal (apart del seu aniversari). Perquè s’estan preparant per a la cantada i això els agrada molt.  També fan postals, pinten els Reis Mags, l’hi donen de menjar al caga-tió… S’ho passen tan bé que a moltes persones li agradaria tornar a la seva infància.

06 petits

Apart del nadal també estan els dies de plàstica quan pinten, dibuixen i fan figures amb plastilina o amb algun altre producte. Fan retrats d’ells mateixos, i ho fan molt bé. També decoren els passadissos amb adorns de la tardor, de nadal…

Com podeu observar, els nens fan activitats amenes. A més a més hem volgut entrevistar a la professora de P-5 A, la Pilar Sánchez.  La Pilar Sánchez és una professora amb molt anys d’experiència. Totes les mares parlen bé d’ella i no és cap casualitat…

Entrevistadors: – Per què algunes mares tenen por de que els seus fills comencin el col·legi?
Pilar: – Perquè no estan segures que les mestres cuidem bé als seus fills.

Entrevistadors: – És fàcil ser professora dels nens més petits de l’escola?
Pilar: – És fàcil, si t’agrada.

Entrevistadors: – En què consisteix l’horari dels nens?
Pilar: – A primera hora fan els hàbits. A segona fan una activitat i al finalitzar-la marxen tots plegats al pati. Al tornar del pati fan una altre feina i a la tarda fan una classe més relaxada.

Entrevistadors: – Quina és la part més divertida del dia? I la més avorrida?
Pilar: – Doncs, sense tenir en compte el pati, crec que l’activitat més divertida és plàstica i gimnàstica. A la segona pregunta, no sé que contestar perquè considero que totes són divertides.

Entrevistadors: – Són molt entremaliats?
Pilar: – No em fa falta pensar-ho: sí.

Entrevistadors: – T’agradaria ser mestre de nens més grans?
Pilar: – M’agradaria provar-ho, però m’encanten els nens petits.

Després d’aquesta entrevista cap mare tindrà por de deixar els seus fills a l’escola, perquè podran comprovar que les mestres cuiden als nens com si fossin els seus fills.

05 petits

A.S, A.Z, S.R  6A

LA MEVA CLASSE

El meu primer record de l’escola va ser quan vaig veure al D. L. al col·legi que em va donar molta alegria, perquè sabia que tenia un gran amic des dels tres mesos amb mi. Sobretot m’en recordo quan en va tocar la Isabel  a P3-B a la classe de les Llunes. Érem molts nens i nenes a la classe uns vint-i-cinc. El que més me’n recordo va ser quan vaig fer uns amics perfectes i meravellosos, els millors. Cada dia abans de marxar ens posaven colònia. Ens posaven gomets cada dia, uns de cara contenta que si veien les dents que era de color verd, després un altre que era groc amb un somriure, també un de color taronja amb una cara molt rara i un vermell amb la cara trista.
A Música ens dibuixaven una clau de sol a la ma molt bonica.
El primer dia de P3 vaig conèixer: a l’I, a la L., al J., a la N., a l’ À., a la S., al X.i  al C. A classe vaig córrer tant que em vaig caure de morros al terra. El meu primer pati va ser el millor que vaig tenir perquè, podia veure al meu germà, jugava amb el meus amics jugant amb les pilotes o les rodes, feia nous amics… Sempre veia al nens de la nostra classe contra els de l’altra. Sempre tenia unes amigues i uns amics molt bons i amables com: La L., la N., la S.a, l’ À., el J., el D., l’ I., el X. i el C.

A P5 recordo molt que teníem a la Gemma de professora, que m’agradava molt perquè era molt divertida. El primer o segon dia vam fer una rotllana i havíem de explicar-nos les coses que ens agradaven més. Una vegada va haver molt de silenci i de sobte es va escoltar un pet… Ens vam posar a riure tots.
A 1r vam tenir a la senyoreta Charo i, cada dia al pati, les meves millors amigues i jo ens enfadàvem amb la A.J. perquè ens molestava i no volíem jugar amb ella perquè ens queia malament. A finals de 1r s’en van anar moltes persones: l’ A. J., el C., la H., la F.i  la V. que se’n va anar a un altre col·legi. El S. no va marxar perque va repetir i l’ A. també.
En el pati alguns dies que havia plogut i no hi havia pilotes, els nens anaven a per les nenes i després  les nenes a pels nens. Quan plovia anaven al porxo però érem molts alumnes allà i s’hi estava una mica estret i no podiem jugar molt bé. Algunes vegades ens donàvem molt cops entre tots.
A  2n va nevar i estàvem tot el dia llençant-nos boles de neu per tot arreu. I m’ ho passava genial.

M.M.T 6 èB

VELLS RECORDS

El meu primer record de l’escola va ser al meu país, quan tenia quatre anys.
Me’n  recordo que m’aixecava a les set del mati per anar a l’escola perquè entrava a les vuit.
També me’n recordo que jo tenia una amiga que es deia Mariela. La Mariela i jo ens passàvem tot el dia jugant juntes.
Tots els dies ens anaven juntes a l’escola i quan arribaven tots els nens, ens posaven a cantar moltes cançons que a mi m’agradaven molt.
La meva mestra ens ensenyava a pintar dins dels dibuixos sense sortir-nos del dibuix, i també ens ensenyava moltes cançons.
A l’hora del pati, sempre jugàvem al costat d’un arbre gran que hi havia.
La meva amiga i jo sempre agafavem flors del terra, i jugàvem. Tots els dies jugàvem amb nines.
A l’hora del menjador jo sempre era l’ultima en menjar-me tot el dinar.
També me’n recordo que de vegades jugàvem al pati a perseguir-nos, a més a més, em recordo que quan sortia de l’escola de vegades la mare hem comprava unes galeta que a mi m’agradava molt.

M.N. 6 èB

ELS MEUS PRIMERS AMICS

El meu primer record va ser a p4 amb el meu amic D. El vaig conèixer quan es va posar a plorar per què era nou a l’escola Doctor Ferran i Clua. Després a l’hora del pati ens vam posar a jugar al toca i parar i quan van passar tres dies van arribar dos nens nous a l’escola, un es deia J. i l’ altre C. El J. també es es va posar a plorar .
Després a l’hora d’ educació física els quatres el D., el J., el C. i jo havíem de fer grups de quatre, així que ens vam posar junts, i després a l’hora del pati vam jugar a futbol.
Al dia següent jugant a fer carreres el D. es va caure i es va trencar un braç i va passar el temps i vam passar de curs i la nostra professora que es deia Maria del Mar era la millor professora del món però donava igual.
Després va ser el temps en el que m’agradava molt fer esport així que m’anava apuntar a un,  però no sabia a quin. Finalment vaig decidir-me pel beisbol. Després quan anava als partits em cansava molt perque eren sis hores de joc i havies d’ estar corrents i corrents per anar a cada base.
Quan anava a casa tenia molta son però no podia dormir perquè m’havia  de dutxar. Després el C. també es va apuntar i després a l’escola va venir un nen que es deia A. Però no parlava molt perquè no sabia català.

A.T.P 6 èB

LA MEVA VIDA A L’ESCOLA

Vaig arribar a l’escola C.E.I.P Col·legis Nous quan tenia nomes 3 anys. Vaig arribar després de la llar d’infants. El primer millor amic que vaig fer va ser un que es diu J.
A mesura  que anava passant el curs, estava fent molts amics. Els únics amics que tenia van ser el J., un que es diu A. i un altre que es deia C.
Un temps després de que començar l’escola, vam fer la festa de la castanyada, on hi ha una dona que es va disfressar de castanyera i ens donava castanyes.
Quan va passar poc temps després de la castanyada, vam anar a l’església a cantar nadales. Totes les famílies venien a veure com cantàvem, i després de la cantada, totes les famílies aplaudien perquè es sentien contentes. Després van arribar les vacances de Nadal, però després d’unes vacances de Nadal molt divertides, vam tornar a l’escola per fer un segon trimestre.
El segon trimestre, va ser un trimestre normal. Nomes treballar, les excursions, els deures per a casa, etc…
Després d’un segon trimestre ben llarg, van arribar les vacances de setmana santa, les segones vacances de totes. Peró poc després, vam tornar un altra vegada al cole per fer un tercer i últim trimestre que havíem de treballar molt més.
Després va arribar l’estiu, les ultimes vacances de totes, i les més llargues. Després vam tornar a un altre curs, i va ser igual.
A P5, havíem de  treballar més i treure mes bones notes que a  altres cursos anteriors, perquè després arribaven els cursos de primària.
No tots els cursos son iguals, ara estic en el curs més difícil de tots. 6èB per fi és l’ últim curs, després em graduaré amb un diploma.
L’any que ve aniré a l’institut (això si trec bones notes a les assignatures). Després de l’institut aniré a batxillerat, la fase per passar a la universitat. I després ja estaré a la universitat, on hed’ estudiar per la meva carrera.
Ara mateix estic escrivint “el meu primer record de l’escola”. El treball té nota, i espero aprovar-ho tot i treure bones notes.

I.G. 6èB

DE P3 A 6é

El meu primer record de l’escola va ser, quan  P3 vaig conèixer al J. Érem dos diables que sempre fèiem coses com ara, menjar guixos, empeitar-nos contra els armaris i coses així.
Éll i jo érem com els dos millors amics encara que ens empentaven contra els armaris o ens barallàvem de mentida però érem com dos germans.L’ Á. que ara és un dels meus millors amics, a  P4 no el coneixíem molt. A P5 ja anàvem parlant molt més amb éll i el vam conèixer més bé que abans, era un bon nen, no com el J.i i jo que érem uns diables.A primer de primària vam començar a conèixer a més gent però encara el J.,l’ Á., i jo seguíem sent els millors amics. També a primer vam començar a jugar a futbol i no vam parar fin a 6è.
A segon i tercer de primària van arribar nens nous com l’ A., la M.,el N., la R. i la M. A quart de primària es van marxar alguns nens de la classe com ara, el N. i la R. A cinquè de primària van arribar la M., la B. i l’E. A sisè de primària han arribat l’ A. i l’ S.

C.O.F 6 èB