L’edifici ens explica la seva història.

L’escola es va construir en l’any 1925 a la dictadura de Primo de Ribera.

L’arquitecte municipal en aquella època era Domènec Sugrañes i Gras. Va néixer a Reus el 12 de Desembre de 1878 i va morir el 9 d’Agost de 1938 a Barcelona.

Fou un dels deixebles d’Antoní Gaudí.

Va construir la font modernista de la plaça Prat de la Riba.
L’estil modernista consisteix en una mescla d’estètiques posteriors al romanticisme europeu.

 

La nostra escola té una façana molt curiosa. A principi de curs, quan estàvem estudiant el numero π, vam veure que aquest està representat en tot l’edifici. Per exemple, a la façana, podem veure un hexagrama, que és una figura que relaciona la circumferència amb el seu diàmetre a través de dos triangles equilàters entrecreuats. Aquests triangles formen una estrella en el interior d’una circumferència.

Algunes persones pensen que l’ arquitecte Domènec Sugrañes era membre dels maçons, una societat secreta que es regia per uns principis humanistes que havien de respectar: la llibertat, igualtat, fraternitat i tolerància. Els seus símbols eren l’escaire i el cartabó.

L’edifici ha patit molts canvis al llarg d’aquests anys. S’ha afegit una nova planta, un pati xic, un sorral i un nou edifici pel parvulari.

Hem fet unes entrevistes a les mestres més veteranes de l’escola.

Isabel Padilla

Entrevistadora: Quants anys fa que estàs en l’escola?
I: Molts anys, 32 anys justos.

Entrevistadora:Te’n recordes d’alguns alumnes?
I:De molts, me’n recordo que es portaven molt bé, no parlaven tant que els d’ara.

Entrevistadora: Quines diferències hi han entre l’escola d’abans i la d’ara?
I:En l’escola d’abans no tenia dues plantes ni el parvulari, el pati xic ni el sorral.

Entrevistadora: Com era l’ igualtat entre els nens i les nenes?
I: Els nens es ajuntàvem amb els nens i les nenes amb les nenes.

 

Isabel Padilla 17-12-13

Charo Alfonso

Entrevistadora: Quants anys fa que estas en l’escola?
C: 28 anys.

Entrevistadora:Te’n recordes d’alguns alumnes?
C: M’ en recordo de molts alumnes, alguns bons i alguns no tant bons.

Entrevistadora: Quines diferències hi han entre l’escola d’abans i la d’ara?
C: Crec que abans, els nens es refiaven més dels professors i les professores, ara tots volen tenir raó.

Entrevistadora: Com era l’ igualtat entre els nens i les nenes?
C: Era com és ara.

                                                                                         Charo 17-12-13

Abans d’investigar sobre la moda, hem mirat fotografies antigues de l’escola i ens han sobtat algunes coses. A les més antigues els nens posaven com estaquirots i estaven molt seriosos. Ens hem preguntat quan van començar a somriure i hem decidit investigar el perquè.

Altra qüestió que ens ha cridat l’atenció és que en aquells temps separaven els nois de les noies.
Hem anat preguntant a altres companys de la classe i ens han dit que no era tan normal fer-se fotografies i per això els nois i les noies estaven tan serioses.
En els anys quaranta, la societat i l’escola eren més estrictes.  Per això els nois i les noies no anaven junts a classe.

Podem veure en la foto dels anys 70 que els nens ja vestien com volien, es col·locaven al costat dels seus amics, s’abraçaven, reien…..
També ens ha cridat l’atenció el nombre de nens que havia a les classes. A les fotos dels anys quaranta podem veure grups de 43 alumnes i als anys 70 podem veure un mestre amb una classe de 63 alumnes. En aquella època va venir molta gent immigrant a Catalunya. Provenien de totes les regions d’Espanya: Andalusia, Galícia, Aragó…. En aquells anys Mollet va créixer molt i les escoles estaven atapeïdes de nens.
Als anys 70 la forma de vestir dels nens no era molt diferent a l’actual.
Quan nosaltres vam començar p3 les nostres mares ens triaven la roba que era el xandall de l’escola per anar mes còmodes . Mica en mica ens vam fer grans i tenim el nostre propi estil.
Ara ens vestim amb texans cenyits, és menys còmode que el xandall però ens agrada més.
Hi ha un petit grup de companys i companyes que trien el xandall perquè els agrada per venir a l’ escola.

 

D.L.  J.P.  6A