ELS PRIMERS POEMES

Estem treballant la poesia a l’aula i hem començat amb aquestes cançons:

Ja no hi ha trapezistes de Sau.

Lletra:

Divuit mesos i un dia més, es fa tan lent esperar,
ja no passen els dies, no, ja no vaig ni a pescar.
Ja no borden els gossos i han plegat els del circ,
ja no hi ha trapezistes, no, i tu no véns mai per aquí.

 S’ha parat el rellotge vell de la nostra estació
i els ocells de la via tres s’han rebel·lat contra tot.
I els diumenges a la tarda són encara tan avorrits;
es que no canvien mai.   Tu ja no véns mai per aquí.

Un avió creua un tros de cel i jo em sento morir,
ara els núvols no marxaran fins que arribi l’abril

Tu ja no véns mai per aquí.

Ja no queden estrelles,no, Tal com passen els trens,
desmuntaven la casa els dos després d’anar a trencar el gel.
I ja res és com era abans, els avis diuen sovint,
Xafarderes van preguntant: per què no véns mai per aquí.

I les nits, quan ja no fa fred, torno a pujar al meu terrat.
Des d’aquí puc veure encara aquest cel ennuvolat.

Tu ja no véns mai per aquí.

Vinyes Verdes de Josep Maria Sagarra.  Lluís Llach

Lletra:

Vinyes verdes vora el mar,
ara que el vent no remuga,
us feu més verdes i encar,
teniu la fulla poruga,
vinyes verdes vora el mar.

Vinyes verdes del coster,
sou més fines que la userda.
Verd vora el blau mariner,
vinyes amb la fruita verda,
vinyes verdes del coster.

Vinyes verdes, dolç repòs,
vora la vela que passa;
cap al mar vincleu el cos
sense decantar-vos massa,
vinyes verdes, dolç repòs.

Vinyes verdes, soledat
del verd en l’hora calenta.
Raïm i cep retallat
damunt la terra lluenta;
vinyes verdes, soledat.

Vinyes que dieu adéu
al llagut i a la gavina,
i al fi serrelllet de neu
que ara neix i que ara fina…
Vinyes que dieu adéu!

Vinyes verdes del meu cor…
Dins del cep s’adorm la tarda,
raïm negre, pàmpol d’or,
aigua, penyal i basarda.
Vinyes verdes del meu cor…

Vinyes verdes vora el mar,
verdes a punta de dia,
verd suau cap al tard…
Feu-nos sempre companyia,
vinyes verdes vora el mar!