Fa molt temps que no t’escrivíem i per això aquesta carta estarà plena de notícies, novetats i alguna que altre xafarderia. També, com era d’esperar, et felicitaré de part de tots l’any nou, i et preguntaré que t’han portat els reis mags i com has passat el Nadal.
Aquestes setmanes a informàtica, estem fent un treball en grups de 3 persones i a mi, a la F.D i a el J.M, ens ha tocat la història de l’escola i ens agrada molt la informació que hi ha. A l’últim dia del primer trimestre vam fer les cantades. Ens vam recordar de tu, perquè no hi eres amb nosaltres.
Justament ahir es va complir tres mesos des de que et vas anar a Gàmbia, i et trobem molt a faltar i si algun dia tornes, que sàpigues que tindràs un plat de calamars a la meva casa ( tu ja saps a que em refereixo).
Hay un nuevo compañero en la clase de castellano. Es un marciano. Es tan extraño que cada niño o niña de la clase lo ve de forma diferente.
Había una vez un marciano enamorado pero también era inteligente y guapo. Tenía los ojos rojos como la sangre, el cuerpo peloso de color azul, manchas verdes y su piel era lila. Le gustaban las chicas de su estilo pijo y guapo. Un día cogió su descapotable y se fue tan chulo que se estampó con la farola. Al día siguiente no pudo conducir y quedó en ridículo. Además, sus padres se enfadaron y nunca más pudo coger el coche para nada.
Estem treballant la poesia a l’aula i hem començat amb aquestes cançons:
Ja no hi ha trapezistes de Sau.
Lletra:
Divuit mesos i un dia més, es fa tan lent esperar, ja no passen els dies, no, ja no vaig ni a pescar. Ja no borden els gossos i han plegat els del circ, ja no hi ha trapezistes, no, i tu no véns mai per aquí.
S’ha parat el rellotge vell de la nostra estació i els ocells de la via tres s’han rebel·lat contra tot. I els diumenges a la tarda són encara tan avorrits; es que no canvien mai. Tu ja no véns mai per aquí.
Un avió creua un tros de cel i jo em sento morir, ara els núvols no marxaran fins que arribi l’abril
Tu ja no véns mai per aquí.
Ja no queden estrelles,no, Tal com passen els trens, desmuntaven la casa els dos després d’anar a trencar el gel. I ja res és com era abans, els avis diuen sovint, Xafarderes van preguntant: per què no véns mai per aquí.
I les nits, quan ja no fa fred, torno a pujar al meu terrat. Des d’aquí puc veure encara aquest cel ennuvolat.
Tu ja no véns mai per aquí.
Vinyes Verdes de Josep Maria Sagarra. Lluís Llach
Lletra:
Vinyes verdes vora el mar, ara que el vent no remuga, us feu més verdes i encar, teniu la fulla poruga, vinyes verdes vora el mar.
Vinyes verdes del coster, sou més fines que la userda. Verd vora el blau mariner, vinyes amb la fruita verda, vinyes verdes del coster.
Vinyes verdes, dolç repòs, vora la vela que passa; cap al mar vincleu el cos sense decantar-vos massa, vinyes verdes, dolç repòs.
Vinyes verdes, soledat del verd en l’hora calenta. Raïm i cep retallat damunt la terra lluenta; vinyes verdes, soledat.
Vinyes que dieu adéu al llagut i a la gavina, i al fi serrelllet de neu que ara neix i que ara fina… Vinyes que dieu adéu!
Vinyes verdes del meu cor… Dins del cep s’adorm la tarda, raïm negre, pàmpol d’or, aigua, penyal i basarda. Vinyes verdes del meu cor…
Vinyes verdes vora el mar, verdes a punta de dia, verd suau cap al tard… Feu-nos sempre companyia, vinyes verdes vora el mar!
