Com cada any, el dia 28 de Febrer es celebra la festa de Carnaval, on participen tots els nens i nenes de l’escola i tota la gent es disfressa.

Durant tota la setmana els nens de sisè se inventen algunes ordres divertides i tots els nens del col·legi les tenen que complir perquè si no li pinten la cara.
Abans de celebrar la festa, el Carnestoltes arriba amb un camió amb seus acompanyants.

El Carnestoltes és un home disfressat de pallasso. Sovint l’acompanyen un home amb les cames molt llargues i fins i tot una banda de música.

Per la tarda fem balls, cantem i ens disfressem.

Anys anteriors li vam regalar al Carnestoltes unes “enormes tisores”, per a què “el rei dels Poca-soltes” retallés les retallades!!!

El divendres a la tarda, primer vam fer una gran sessió fotogràfica i vam gaudir de les disfresses que cada nen havia triat.

Després, cada grup va fer una desfilada seguint una bonica i divertida coreografia que s’havia treballat a l’àrea de Música i E. Física.

Vam riure molt i tots ens ho vam passar molt bé!!! Els nens de cinquè i sisè vam fer un ball amb la cançó “somebody”. El senyor Alex, com li agrada tant la música, ens va fer un remix amb aquesta cançó i va idear una coreografia molt divertida.

Ho vam passar d’allò més bé.

Aquest any, de la festa del Carnestoltes s’encarrega la Dolors, aquest any 2014 celebraren el carnestoltes fen fotos als alumnes, també fent una desfilada per cursos i alguns balls. Vam preguntar-li que si li agradava el carnestoltes i ella ens va respondre que sí. Però si en voleu saber més, millor que llegiu l’entrevista.

ENTREVISTA A DOLORS.

Com es celebrarà la festa de carnestoltes aquest any 2014 ?
Fent fotos als alumnes per grups, també fent una desfilada per cursos i alguns balls.

T’agrada la festa del carnestoltes?
Sí,  Perquè és divertit disfressar-se i d’altre manera mai ho faríem.

De qui va ser la idea de celebrar aquesta festa?
La festa estava prohibida per que el monjos, els militars etc. és pensaven que es burlaven de ells, i a la democràcia es va voler recuperar.  Tot el poble volia recuperar-la.

Quants anys portes celebrant aquesta festa?
Des de que es pot celebrar.  Des de que estic a l’escola, la festa sempre s’ha celebrat.

Les tardes de diumenge són divertides o avorrides? Hi ha moltes opinions al respecte.
Hi ha persones que pensen que són molt divertides i hi ha d’unes altres que pensen tot el contrari. Per això hem decidit preguntar-li a dos nens de sisè.

TARDES DE DIUMENGE AVORRIDES.

Els nens als diumenges s’avorreixen molt perquè no tenen res que fer. Estan farts de les seves joguines perquè sempre són les mateixes, no saben valorar-les.
Tampoc volen veure la televisió. El diumenge és el dia més avorrit de tota la setmana per a moltes persones.

El diumenge és com un poble desert. A la meva casa quan m’aixeco del meu llit sempre dono la tabarra a la meva mare i a la meva germana. No tinc novia perquè soc un pesat. L’Adrià a la seva casa és un pesat com jo.

El pitjor dia de la vida.

Prefereixo anar a l’escola que estar a casa un diumenge.

“Uf que avorrit.” 

TARDES DE DIUMENGE DIVERTIDES 

Les tardes de diumenge a l’hivern a Mollet del Vallès són molt fredes, hem d’aprofitar-les per no sortir tard, perquè si no dóna molta mandra.   Per això m’agraden més les tardes d’estiu. Podem quedar amb els amics i passejar pel carrer, anar amb bicicleta al parc de Gallecs en família, menjar-nos un entrepà asseguts en una terrassa de la Rambla Nova…

A les tardes de l’estiu és poden fer moltes més coses que a les tardes de l’hivern perquè són més llargues i s’aprofita més. I si no tenim ganes de passejar anem a la sala Fiveller a veure un espectacle de màgia o alguna obra de teatre.
També tenim el teatre Municipal Can Goma on podem veure balls.
Com podeu veure tenim molta varietat de coses per passar-ho bé en una tarda de diumenge a Mollet del Vallés.

Com heu pogut comprovar cadascun té una opinió molt diferent, un punt de vista molt allunyat un de l’altre. Aquestes són les diferents opinions dels ciutadans.

A.R.  J.S. amb el suport tècnic d’A.S de 6è A.

Tots els anys es fa una cantada de Nadal a l’església de Sant Vicenç.

Aquest any les cantades han estat una miqueta difícils per als nens de sisè ,  ja que no ens havíem après la cançó,  ni sabíem tocar la flauta.
Al final vam fer un esforç i es vam aprendre la cançó.  També vam aprendre  l’Himne de l’Alegria.
Francesca, la mestra de música,  Ens va felicitar perquè vam fer un gran canvi, en la nostra actitud i en la dedicació.  I també en el temps emprat per aprendre la cançó i l’himne.

Han passat de no saber-la a saber-la bé.

 La professora també està contenta perquè  hem anat tots els patis a l’aula de música a repassar la cançó.

Amb el nostre tutor a l’aula també vam practicar l’himne un per un,  per estrofes… en gran grup….

Nens tocant “l’himne de l’alegria” amb la flauta.

Al principi se la sabien només uns quants,  però vam anar avançant fins que se la van saber gairebé tots.

El concert va anar molt bé, desprès de molts dies d’assaig va quedar genial.
El que no va quedar tant bé va ser quant estàvem fent l’himne de l’alegria la A.Z va fer un xiulet amb la flauta, restant això ho vam fer genial.
La professora de música ens va felicitar a l’arribada de l’escola.

Declaracions de la professora:

– Va anar bé la cantada?
En general sí, van haver-hi coses que s’hauran de millorar.
– Va costar molt aprendre la cançó?
No, perquè comencem a assajar-les molt aviat, cap al mes d’octubre. Però hi ha cançons més difícils que han costat una miqueta més.
– Et va agradar com va quedar?
Sí, gairebé tots els alumnes ho van fer bé, cadascú amb les seves possibilitats i tenint en compte que la cançó era bastant difícil. Però hi ha coses molt importants per a mi,
com el silenci i la concentració a l’escenari, que no es van aconseguir.
-Va ser difícil agafar el ritme?
No, els nens tenen facilitat per a aprendre les coses.
– Es van esforçar?
Alguns més que altres, però en general sí.
– Van tenir que quedar-se molts dies a l’hora del pati?
Sí perquè la flauta i la cançó dels alumnes de sisè van portar força feina.
[youtube]http://youtu.be/foug94g5r6M[/youtube]
HEM INVESTIGAT
Hem investigat, que el compositor de “És un desig”, és Josep Thió.  Un cantant del crup “Sopa de Cabra”.  Aquí os deixem informació:
Josep Thió, és un músic i compositor català.  Era un membre del grup de música Sopa de Cabra, on hi feia de guitarrista, de corista i de compositor.
Va compondre moltes de les cançons més populars de Sopa de Cabra: L’Empordà, Podré tornar enrere, Mai trobaràs…
Des de la de-solució de Sopa de Cabra ha iniciat una carrera musical en solitari amb tres discos editats per Musica Global: Avui és demà, 5000 nits i Els teus cels.  També ha col·laborat en diverses ocasions amb el grup Mallorquí Fora des Sembrat.
Des del 2004 dirigeix un espectacle amb Berta, Laia Vaquè i Carol Duran.

P. T/G. Q/ A. V.  6A

Moltes mares que tenen nens petits es pregunten que fan els seus fills al llarg del dia.
Aquesta pregunta és molt senzilla de respondre: passar-s’ho bé mentre aprenen.

Els nens petits de l’escola s’ho passen bé cada dia, gràcies a les mestres. Les mestres preparen moltes feines divertides per aconseguir que els nens estiguin contents d’estar tots els dies de la setmana fora de casa, sense els seus pares. Aquest és el gran mèrit de les professores.

L’etapa més bonica de l’any per a ells és el nadal (apart del seu aniversari). Perquè s’estan preparant per a la cantada i això els agrada molt.  També fan postals, pinten els Reis Mags, l’hi donen de menjar al caga-tió… S’ho passen tan bé que a moltes persones li agradaria tornar a la seva infància.

Apart del nadal també estan els dies de plàstica quan pinten, dibuixen i fan figures amb plastilina o amb algun altre producte. Fan retrats d’ells mateixos, i ho fan molt bé. També decoren els passadissos amb adorns de la tardor, de nadal…

Com podeu observar, els nens fan activitats amenes. A més a més hem volgut entrevistar a la professora de P-5 A, la Pilar Sánchez.  La Pilar Sánchez és una professora amb molt anys d’experiència. Totes les mares parlen bé d’ella i no és cap casualitat…

Entrevistadors: – Per què algunes mares tenen por de que els seus fills comencin el col·legi?
Pilar: – Perquè no estan segures que les mestres cuidem bé als seus fills.

Entrevistadors: – És fàcil ser professora dels nens més petits de l’escola?
Pilar: – És fàcil, si t’agrada.

Entrevistadors: – En què consisteix l’horari dels nens?
Pilar: – A primera hora fan els hàbits. A segona fan una activitat i al finalitzar-la marxen tots plegats al pati. Al tornar del pati fan una altre feina i a la tarda fan una classe més relaxada.

Entrevistadors: – Quina és la part més divertida del dia? I la més avorrida?
Pilar: – Doncs, sense tenir en compte el pati, crec que l’activitat més divertida és plàstica i gimnàstica. A la segona pregunta, no sé que contestar perquè considero que totes són divertides.

Entrevistadors: – Són molt entremaliats?
Pilar: – No em fa falta pensar-ho: sí.

Entrevistadors: – T’agradaria ser mestre de nens més grans?
Pilar: – M’agradaria provar-ho, però m’encanten els nens petits.

Després d’aquesta entrevista cap mare tindrà por de deixar els seus fills a l’escola, perquè podran comprovar que les mestres cuiden als nens com si fossin els seus fills.

A.S, A.Z, S.R  6A