A l’escola Col·legis Nous n’hi ha una classe que fa molt de xivarri. Aquesta classe és la de 6èA . Un dia el professor va dir als seus alumnes: Sou uns “nanolescents”.
Però a nosaltres això, en compte de enfadar-nos, ens ha fet molta gràcia.
En totes les aules de cicle superior n’hi ha un silenci absolut, però en les classes de 6è sembla que sempre estigui passant un cicló.
Ara us ensenyarem alguns exemples de com aquesta classe ha arribat tant lluny:

Aquest és xx1.
Ell és un dels més nanolescents de la classe. És molt graciós, sempre esta fent moltes ximpleries i imita a personatges de televisió com a els de “La que se avecina”.  Per cert, ho fa molt bé.

Aquest és el xx2
EEEEEEESSPAAAAAAARTACO! És la frase particular d’aquest personatge.
Sincerament és molt graciós i sempre imita a l’Amador de “ La que se avecina ”. És un nen molt simpàtic

Aquest és el xx3
Li agrada fer riure a la gent. Fa tantes ximpleries que al final, de vegades, fa gràcia . J. és un personatge molt nerviós. Els professors sempre li estan castigant. Però es normal que li castiguin perquè sempre que s’enfada llença les coses al terra.
De vegades és un nen molt pesat……..

Hem entrevistat a l’Edu, el profe que ens va començar a dir que érem uns “nanolescents”
Entrevistadors:  ¿Com et vas inventar aquest nom o qui tu va dir?
Edu:  Em vaig inventar aquest nom perquè em resultava sorprenent l’actitud de molts nens de la classe.  Per una banda notava que es comportaven com a nens petits, però també volien imitar els comportaments de nens més grans i tenien una actitud molt rebel envers els adults.
Entrevistadors:  ¿Com creus que aquests nens han arribat a ser nanolescents?
Edu:  Crec que han oblidat algunes coses que han aprés, jugar a jocs senzills, gaudir de la companyia dels altres i en canvi volen aprendre a ser com els seus herois adolescents: Kate Perry, Justin Bieber. Així adopten comportaments estereotipats i no arriben a ser ells mateixos.
Entrevistadors:  ¿Et sents bé sent tutor d’aquesta classe?
Edu:  És una classe molt moguda i divertida. No t’avorreixes mai.
Entrevistadors:  ¿Els altres mestres es queixen dels teus alumnes?
Edu:  Crec que tenen la mateixa opinió que jo. De vegades opinen que aquesta actitud que tenen els nens, que pensen que ho saben tot, els afecta en els seus aprenentatges. Si penses que ho saps tot i no tens curiositat per aprendre als 11 anys, ho tindràs difícil a la vida.
Entrevistadors:  ¿Creus que això pot afectar al  futur d’aquests nens?
Edu:  Si no deixen de culpar al món dels seus problemes i fan un esforç per millorar, crec que sí els pot afectar.
Entrevistadors:  ¿Qui creus que són els nanolescents de la teva classe?
Edu:  He vist els nens que heu definit com nanolescents i no estic d’acord en la tria que heu fet.
Entrevistadors:  ¿Per què?
Edu:Perquè heu triat nens que són molt moguts però que no tenen les característiques que hem esmentat.
Entrevistadors:  Quina característica falta?
Edu: L’adolescent és rebel·la contra l’adult i rebutja les normes que no són les de la seva colla. I aquests nens volen respectar les normes i els professors.
Entrevistadors:  Doncs, segons la teva opinió, qui són els més nanolescents de la classe?
Edu: Jo crec que el més nanolescents sou vosaltres.
Entrevistadors:  Doncs no estem d’acord.
Edu:  Clar, per això sou nanolescents.   Perquè rebutgeu les opinions dels adults.

I.S.  G.S. 6A.

L’edifici ens explica la seva història.

L’escola es va construir en l’any 1925 a la dictadura de Primo de Ribera.

L’arquitecte municipal en aquella època era Domènec Sugrañes i Gras. Va néixer a Reus el 12 de Desembre de 1878 i va morir el 9 d’Agost de 1938 a Barcelona.

Fou un dels deixebles d’Antoní Gaudí.

Va construir la font modernista de la plaça Prat de la Riba.
L’estil modernista consisteix en una mescla d’estètiques posteriors al romanticisme europeu.

La nostra escola té una façana molt curiosa. A principi de curs, quan estàvem estudiant el numero π, vam veure que aquest està representat en tot l’edifici. Per exemple, a la façana, podem veure un hexagrama, que és una figura que relaciona la circumferència amb el seu diàmetre a través de dos triangles equilàters entrecreuats. Aquests triangles formen una estrella en el interior d’una circumferència.

Algunes persones pensen que l’ arquitecte Domènec Sugrañes era membre dels maçons, una societat secreta que es regia per uns principis humanistes que havien de respectar: la llibertat, igualtat, fraternitat i tolerància. Els seus símbols eren l’escaire i el cartabó.

L’edifici ha patit molts canvis al llarg d’aquests anys. S’ha afegit una nova planta, un pati xic, un sorral i un nou edifici pel parvulari.

Hem fet unes entrevistes a les mestres més veteranes de l’escola.

Isabel Padilla

Entrevistadora: Quants anys fa que estàs en l’escola?
I: Molts anys, 32 anys justos.

Entrevistadora:Te’n recordes d’alguns alumnes?
I:De molts, me’n recordo que es portaven molt bé, no parlaven tant que els d’ara.

Entrevistadora: Quines diferències hi han entre l’escola d’abans i la d’ara?
I:En l’escola d’abans no tenia dues plantes ni el parvulari, el pati xic ni el sorral.

Entrevistadora: Com era l’ igualtat entre els nens i les nenes?
I: Els nens es ajuntàvem amb els nens i les nenes amb les nenes.

Isabel Padilla 17-12-13

Charo Alfonso

Entrevistadora: Quants anys fa que estas en l’escola?
C: 28 anys.

Entrevistadora:Te’n recordes d’alguns alumnes?
C: M’ en recordo de molts alumnes, alguns bons i alguns no tant bons.

Entrevistadora: Quines diferències hi han entre l’escola d’abans i la d’ara?
C: Crec que abans, els nens es refiaven més dels professors i les professores, ara tots volen tenir raó.

Entrevistadora: Com era l’ igualtat entre els nens i les nenes?
C: Era com és ara.

                                                                                         Charo 17-12-13

Abans d’investigar sobre la moda, hem mirat fotografies antigues de l’escola i ens han sobtat algunes coses. A les més antigues els nens posaven com estaquirots i estaven molt seriosos. Ens hem preguntat quan van començar a somriure i hem decidit investigar el perquè.

Altra qüestió que ens ha cridat l’atenció és que en aquells temps separaven els nois de les noies.
Hem anat preguntant a altres companys de la classe i ens han dit que no era tan normal fer-se fotografies i per això els nois i les noies estaven tan serioses.
En els anys quaranta, la societat i l’escola eren més estrictes.  Per això els nois i les noies no anaven junts a classe.

Podem veure en la foto dels anys 70 que els nens ja vestien com volien, es col·locaven al costat dels seus amics, s’abraçaven, reien…..
També ens ha cridat l’atenció el nombre de nens que havia a les classes. A les fotos dels anys quaranta podem veure grups de 43 alumnes i als anys 70 podem veure un mestre amb una classe de 63 alumnes. En aquella època va venir molta gent immigrant a Catalunya. Provenien de totes les regions d’Espanya: Andalusia, Galícia, Aragó…. En aquells anys Mollet va créixer molt i les escoles estaven atapeïdes de nens.
Als anys 70 la forma de vestir dels nens no era molt diferent a l’actual.
Quan nosaltres vam començar p3 les nostres mares ens triaven la roba que era el xandall de l’escola per anar mes còmodes . Mica en mica ens vam fer grans i tenim el nostre propi estil.
Ara ens vestim amb texans cenyits, és menys còmode que el xandall però ens agrada més.
Hi ha un petit grup de companys i companyes que trien el xandall perquè els agrada per venir a l’ escola.

D.L.  J.P.  6A

Actualment, la música que ens agrada és la millor classe de llengua per a nosaltres, els joves.

Les cançons que ens agraden són una manera d’expressar-nos davant del món.  I també de comprendre’l.

Els artistes més populars a la nostra aula són:
– Alejandro Sanz
– Pablo Alboran.
Farem una entrevista a uns nens de la nostra classe per a què ens diguin tipus de música solen escoltar.
Comprovarem quin estil domina a la nostra aula.

Començarem amb J. P.  Un nen enamorat del ball.  De fet, balla fins i tot quan està assegut a la cadira.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=FfzBeSzXBmg[/youtube]

Entrevistadora:  Hola Joaquim Quina música t’agrada més?
J.: El rap.
E.:  Per què?
J.: Perquè el ritme m’agrada molt.
Entrevistadora:  Ets fan d’algun cantant o grup.
J.: Sí, d’Alejandro Sanz.
E.: Però no has dit que t’agradava el rap?  Com és que ara dius que t’agrada Alejandro Sanz?
J.: Perquè la seva música és molt romàntica i jo estic enamorat.
E.:Quina es la teva cançó preferida?
J.: Sí, La que més escolto és “Mi marciana”.  Parla d’una noia que li agradava molt i de la qual estava enamorat.
E.: Moltes gràcies Joaquim.
J.: De res.  Què fas alguna cosa aquest cap de setmana?
E.:  Ja ni ha prou Joaquim.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=fXNQj6C6ndQ[/youtube]

Seguim amb un altre nen de la classe al qual li agrada molt la música:  D.L.

E.: David una pregunta: quina classe de música escoltes sempre?
D.: Escolto música pop.
E.: Per què?
D.: Perquè va molt amb la meva personalitat i ara la música pop es porta molt entre els nens de la meva pandi.
E.: Tens algun cantant o grup que t’agradi molt?
D.: Si, hi ha un cantant que ens agrada, a tots als meus amics i a mi també: Es diu Pablo Alboran.
E.: I per què t’agrada?
D.: És un cantant molt actual.  La seva veu és molt bonica i no té problemes per cantar les parts més difícils.  La meva cançó preferida és “Extàsis.  Explica com una noia li va deixar i com va trobar una altra.  Afortunadament, jo no tinc aquests problemes.

Com a conclusió podríem dir que la música que escoltem reflecteix la nostra personalitat i les nostres aspiracions.

A.P.J.
6A

Com cada any, el dia 28 de Febrer es celebra la festa de Carnaval, on participen tots els nens i nenes de l’escola i tota la gent es disfressa.

Durant tota la setmana els nens de sisè se inventen algunes ordres divertides i tots els nens del col·legi les tenen que complir perquè si no li pinten la cara.
Abans de celebrar la festa, el Carnestoltes arriba amb un camió amb seus acompanyants.

El Carnestoltes és un home disfressat de pallasso. Sovint l’acompanyen un home amb les cames molt llargues i fins i tot una banda de música.

Per la tarda fem balls, cantem i ens disfressem.

Anys anteriors li vam regalar al Carnestoltes unes “enormes tisores”, per a què “el rei dels Poca-soltes” retallés les retallades!!!

El divendres a la tarda, primer vam fer una gran sessió fotogràfica i vam gaudir de les disfresses que cada nen havia triat.

Després, cada grup va fer una desfilada seguint una bonica i divertida coreografia que s’havia treballat a l’àrea de Música i E. Física.

Vam riure molt i tots ens ho vam passar molt bé!!! Els nens de cinquè i sisè vam fer un ball amb la cançó “somebody”. El senyor Alex, com li agrada tant la música, ens va fer un remix amb aquesta cançó i va idear una coreografia molt divertida.

Ho vam passar d’allò més bé.

Aquest any, de la festa del Carnestoltes s’encarrega la Dolors, aquest any 2014 celebraren el carnestoltes fen fotos als alumnes, també fent una desfilada per cursos i alguns balls. Vam preguntar-li que si li agradava el carnestoltes i ella ens va respondre que sí. Però si en voleu saber més, millor que llegiu l’entrevista.

ENTREVISTA A DOLORS.

Com es celebrarà la festa de carnestoltes aquest any 2014 ?
Fent fotos als alumnes per grups, també fent una desfilada per cursos i alguns balls.

T’agrada la festa del carnestoltes?
Sí,  Perquè és divertit disfressar-se i d’altre manera mai ho faríem.

De qui va ser la idea de celebrar aquesta festa?
La festa estava prohibida per que el monjos, els militars etc. és pensaven que es burlaven de ells, i a la democràcia es va voler recuperar.  Tot el poble volia recuperar-la.

Quants anys portes celebrant aquesta festa?
Des de que es pot celebrar.  Des de que estic a l’escola, la festa sempre s’ha celebrat.

Les tardes de diumenge són divertides o avorrides? Hi ha moltes opinions al respecte.
Hi ha persones que pensen que són molt divertides i hi ha d’unes altres que pensen tot el contrari. Per això hem decidit preguntar-li a dos nens de sisè.

TARDES DE DIUMENGE AVORRIDES.

Els nens als diumenges s’avorreixen molt perquè no tenen res que fer. Estan farts de les seves joguines perquè sempre són les mateixes, no saben valorar-les.
Tampoc volen veure la televisió. El diumenge és el dia més avorrit de tota la setmana per a moltes persones.

El diumenge és com un poble desert. A la meva casa quan m’aixeco del meu llit sempre dono la tabarra a la meva mare i a la meva germana. No tinc novia perquè soc un pesat. L’Adrià a la seva casa és un pesat com jo.

El pitjor dia de la vida.

Prefereixo anar a l’escola que estar a casa un diumenge.

“Uf que avorrit.” 

TARDES DE DIUMENGE DIVERTIDES 

Les tardes de diumenge a l’hivern a Mollet del Vallès són molt fredes, hem d’aprofitar-les per no sortir tard, perquè si no dóna molta mandra.   Per això m’agraden més les tardes d’estiu. Podem quedar amb els amics i passejar pel carrer, anar amb bicicleta al parc de Gallecs en família, menjar-nos un entrepà asseguts en una terrassa de la Rambla Nova…

A les tardes de l’estiu és poden fer moltes més coses que a les tardes de l’hivern perquè són més llargues i s’aprofita més. I si no tenim ganes de passejar anem a la sala Fiveller a veure un espectacle de màgia o alguna obra de teatre.
També tenim el teatre Municipal Can Goma on podem veure balls.
Com podeu veure tenim molta varietat de coses per passar-ho bé en una tarda de diumenge a Mollet del Vallés.

Com heu pogut comprovar cadascun té una opinió molt diferent, un punt de vista molt allunyat un de l’altre. Aquestes són les diferents opinions dels ciutadans.

A.R.  J.S. amb el suport tècnic d’A.S de 6è A.