Monthly Archives: novembre 2013

CAGA-TIÓ

El meu primer record de l’escola va ser quan jo sempre em posava a plorar perquè no volia anar-hi. També em recordo que sempre que ens portaven malament ens posava mirant cap a la paret amb les mans al cap.
Cada vegada que se acabava el curs ens donaven una caixa amb colonies i amb un ninot.
En P-3 P-4 i P-5 ens donaven unes rodes para jugar al pati. En nadal posaven un caga tió amb una manta i regals a sota.   Em va agradar molt P-3, P-4 i P-5.

G. Q. 6A

“HOTWEELS” PEL TOBOGAN

Érem a P-3, la classe dels Sols i la M ª Rosa, la nostre professora era molt bona amb tots els nens, i no érem pocs…

Vam baixar al pati i jo no sabia amb qui jugar.
Vaig conèixer a David. L i David. C, els meus millors amics.
També hi havia un nen que sempre portava cotxes de “hotwheels”, i els tiraven pel tobogan.
Però un dia, quan anaven a 3r o a 4rt, se’n va anar al Marroc, i no el vam tornar a veure’l mai més.

J. M. 6A

EXCURSIÒ ECOLÒGICA

La setmana passada, vam anar al museu d’Endesa.
Ens van explicar com es produïa la electricitat, ens van donar a tots un dossier de les fonts d’energia i el vam completar. Després ens van donar una armilla per a cadascú, a mi em va tocar la blava.
El dossier els teníem que fer en grup amb “tablets” per buscar informació.
En la segona activitat jugà a un lloc de l’electricitat, nosaltres érem el equip blau. En les caselles hi havia rodones i triangles, cadascuna amb la seva targeta corresponent.
Després vam esmorzar al museu. Després de menjar-me l’entrepà vam sortir al carrer, tot i que plovia. Vam menjar en deu minuts. No em va donar temps a acabar els meus macarrons!
Al arribar a l’escola vam veure una entretinguda pel·lícula i ens vam acomiadar del nostre amic, Amara, ja que s’anava al seu país.

A. R. 6A

LA NIT DIVERTIDA

El meu primer record a l’escola va ser quan estaven en P-3 en la classe del sol.

Aquella va ser la primera vegada que vaig veure al Carnestoltes. Tots els nens de la meva classe es van posar a plorar quan el van veure. Quan se’ns va passar l’espant van posar música, i llavors li vam poder ensenyar les nostres corbates amb la clau de sol dibuixada.
Després quan vam pujar a la nostre classe a la classe del Sol, vam plorar bastant perquè ens donava por el Carnestoltes. Me’n recordo que la Maria Rosa, la nostre professora, no ens va poder calmar.

Era de nit, estava al meu llit, no em podia pegar ull, de la por que tenia. Llavors vaig decidir anar-me a l’habitació dels meus pares, a dormir amb ells. Cada vegada que me’n recordava del Carnestoltes, mirava sota del llit i no veia res. Vaig tornar a mirar, i em vaig caure sobre el meu gat. Els meus pares es van despertar, jo estava plorant, es van riure tots dos. Al final jo també vaig riure. Estàvem tots rient, menys el gat. Al final vaig tornar al meu llit i se’m van passar tots les plors.

A. Z. 6A

 

EL PRIMER ANY DE L’ESCOLA

El meu primer record de l’escola va ser quan era l’aniversari d’algun nen i ens donaven un gomet.
També em recordo que l’A.S, el qual s’ha anat, em deia que li donés una mica del meu menjar i si no li donava no em deixava jugar a futbol.
A més a més, quan van fer figures amb fang i jo vaig fer una masia amb moltes finestres.
De petit no m’agradava el pernil dolç ni res de embotit, només portava pa amb oli. Abans era molt maldestre.

Quan ens castigaven, que no ens castigaven molt, ens feien estar drets amb les mans al cap. A mi no m’importava perquè no em cansava i si les baixaves, et deien :
-Les mans al cap!
Em posava a plorar perquè no m’agradava anar l’escola. De petit es donaven rodes per jugar al pati però ara ja no les deixen.

Al final de curs ens donaven una caixa amb colònies i ninots.
Quan era nadal el Para Noel venia al col·legi i ens donava llaminadures.
Per últim ens deixaven dormir en P-3 i el I.S es dormia molt ràpid.

S. R. 6A

UN COP DE PILOTA A TOTA LA CARA

El meu primer record de l’escola va ser quan la meva mare i el meu pare em vam dur al parvulari.
Em van dir que anàvem a menjar un gelat. Quan vaig entrar a l’escola vaig veure molts nens i nenes, i vaig començar a plorar. Quan els meus pares se’n van anar no podia parar de plorar.
Però el que més em va marcar, va ser quan estàvem jugant a futbol al pati i el J. em va donar un cop de pilota a tota la cara, jo li vaig donar un altre cop i tots dos vam començar a plorar.
També va ser quan vam jugar molts partits de futbol contra l’altre classe al pati; sempre els guanyàvem. I me’n recordo quan vaig ficar el meu primer gol, va ser així: el J. se la va passar a l’I., l’I. pel Y., en Y. pel C. i en C. per mi, vaig xutar i vaig ficar un gol.
A p4, vaig començar a conèixer molt millor als meus amics, al J. el vaig conèixer perquè sempre jugava a futbol al pati, en aquells temps jo era molt més alt que ell.
Al C. el vaig conèixer quan jo volia ficar un gol i ell em va fer una passada molt bona. I sempre tenia molt bones amigues com la M. i la L., que sempre m’ajudaven quan jo estava trist.
A P5 tenia moltes ganes de anar a l’escola perquè mai fèiem deures i perquè m’ho passava molt bé jugant a futbol amb els companys.
Aquests van ser un dels millors records que vaig tenir de la meva infantessa.

A.M. 6B

LA MARCIANA BAILARINA

Hay un nuevo compañero en la clase de castellano. Es un marciano.
Es tan extraño que cada niño o niña de la clase lo ve de forma diferente.

La marciana bailarina es de color lila con manchas azules, tiene dos, dos ojos de color fucsia y unas pestañas muy grandes y largas.
Ella siempre piernas va con una camisa negra con dibujos, con unas bambas de color lila oscuro, unos pantalones tejanos muy cortos y un collar de estrellas.  Cada hora se pasa bailando y bailando y bailando…
Un día se rompió el tobillo también igualmente bailaba encima de la silla de ruedas.  Se cayó y se rompió el brazo.  Pensó:
-Me encanta el baile pero no puedo bailar hasta que me cure.
Cuando se curó empezó a bailar y tuvo mucho cuidado con lo que hacía.

M. M 6. B.

EL MARCIANO SURFERO

Hay un nuevo compañero en la clase de castellano. Es un marciano. Es tan extraño que cada niño o niña de la clase lo ve de forma diferente.
El marciano surfero era muy chulito, tenía una cola con afilados pinchos y dos antenas.
Un día fue a surfear y se distrajo con una chica muy guapa en top-less. Se pinchó el culo con su cola y pegó un salto tan grande que se chocó con una farola.
El pobre perdió su cabeza y sus antenas y le tuvo que implantar dos tubos y des de entonces no se distrajo más con ninguna chica en top-less.

J.P  6é.A.

EL MARCIANO BARRILETE

Hay un nuevo compañero en la clase de castellano.  Es un marciano.
Es tan extraño que cada niño o niña de la clase lo ve de forma diferente.

Esta es la historia de un marciano que estaba muy gordo, pues era muy goloso y solo comía pastas y golosinas.
Sus amigos se reían de él llamándole barrilete, y él enfadado, les persiguió.
Nunca los alcanzaba, pues al estar gordo se cansaba enseguida.
Un día decidió apuntarse a un gimnasio y hacer régimen.
Solo comía cosas saludables y mucha fruta.
Al cabo de un año, Barrilete pasó de ser un marciano gordo a ser el marciano más fuerte de su planeta.
Ahora podía perseguir a sus amigos sin cansarse, y así lo hizo, nunca se rieron de él.

I. R. 6B

EL MARCIANO ASTRONAUTA

Hay un nuevo compañero en la clase de castellano.  Es un marciano.
Es tan extraño que cada niño o niña de la clase lo ve de forma diferente.

Una vez en Marte, hace mucho tiempo un pequeño marciano le decía a su madre:
-¡Mamá, de mayor quiero ser astronauta marcianal para visitar el planeta Tierra!
La madre sorprendida le dijo:
-Pero tienes que estudiar mucho.
El marcianito le dijo:
-Ya lo sé pero no pasa nada.
Pasaron los años y el marciano fue creciendo con el sueño de tener una nave para ir a la tierra. Fue a la universidad de Marciamadrid para cumplir su sueño. Allí conoció a un marciano que por coincidencia tenía el mismo sueño.
Juntos estudiaron y se compraron una nave y fueron a la tierra para visitar a los humanos.

A. P. 6A