Durant molt de temps una de les nostres feines com a mestres ha estat l’acollida de nens que arribaven a Catalunya.  Ara, molts d’aquests nens, moltes d’aquestes famílies estan tornant als seus llocs d’origen o  busquen feina en altres països del nord, més rics o més hospitalaris que el nostre.

Sí, van marxant poc a poc.  És un degoteig constant i, en el nostre cas, Amara i la seva família s’han anat a Gàmbia  durant tres mesos.

Els nens es van organitzar per acomiadar-se i per manifestar la voluntat de que aquesta separació fos temporal.

I nosaltres, els que ens quedem aquí, vam adquirir el compromís d’escriure cartes.    Que Amara no perdés el contacte amb nosaltres i que ell també ens pogués contestar quan volgués.

Per això començo aquest bloc, que és el primer per mi i potser per a la majoria dels nens.  Un bloc que és com una pregària laica.  Volem que en el segon trimestre Amara torni a estar amb nosaltres.