El meu primer record va ser en P-5.
Quan ens anàvem a casa ens vam posar en fila i el D.C em va vomitar a la jaqueta i la MªRosa em va dir que anès al lavabo a netejar-la.
Després quan vaig entrar a classe se’n van riure de mi, i em vaig enfadar molt.
Quan vaig entrar a casa la meva mare em va preguntar, que m’havia passat. Li vaig dir que m’havien vomitat a sobre i se’n va enfadar molt.
J. S. 6A
Anàvem a P-4, a la classe de les girafes.
Estaven preparant l’escenari al pati.
Vam sortir de psicomotricitat, quan de cop i volta em vaig donar un cop al cap, amb l’escenari. M’han recordo que al dia següent em va sortir un nyanyo a la part de dalt de la nuca.
Aquell dia la professora, la Maria Rosa em va donar una planta que tindria que haver sortejat entre tots els nens.
Havia de tenir cura de la planta, regar-la, esporgar-li les fulles que estaven malament…
Vaig plorar molt, però quan em va donar la planta se’n van anar tots els mals.
Aquella nit ho vaig passar molt malament perquè com que jo dormia cap amunt, vaig tenir que dormir a boca terrosa. A partir d’allà ja no vaig dormir mai més cap amunt.
Avui dia, la planta està “patxin-patxan” però l’estic cuidant amb molt d’esforç. Segur que és recupera.
P. T. 6A
Era una tarda d’hivern i m’han recordo de que ens tocava excursió, jo anava amb la Paula i l’ Anna. Totes tres juntes.
Havíem anat a un parc molt bonic. Era com una mena de bosc ple de fulles de molts colors. Fins i tot vam fer com una pila de fulles entre alguns nens i nenes de la classe.
Anàvem tots agafats de les mans com petits nans del bosc, estàvem tots molts contents fins que va començar una petita tragèdia per tots nosaltres: va començar a PLOURE.
Totes les professors no paraven de dir el mateix:
“Vinga nens, tots amb les seves parelles, vinga , vinga!”
Peró no tot va sortir malament, en arribar al cole les professores ens van deixar jugar amb les nines i totes les joguines que hi havia en la classe.
Va ser un dia fenomenal per a tothom.
A.P. 6A
El meu primer record de l’escola és de P-3, érem els Sols.
Jugàvem a mamàs i papàs en una caseta que teníem a classe, era molt bonica, hi havien neveres, aixetes, rentadores…
Ens barallàvem per les Barbie’s .
Al cap d’una estona, la senyoreta MªRosa, agafava la campaneta i la tocava, tots sabíem que era l’hora de recollir.
Llavors ens posàvem a cantar:
“A recollir, a recollir que les joguines volen dormir.”
Al V., li encantava recollir-les, en canvi al N., al D.L i al J., tot el contrari.
Fèiem un xivarri…
F.D. 6A
El meu primer record de l’escola va ser quan ens vam disfressar tots de pallassos en P-3.
Aquell dia va ser molt divertit. Fèiem molta gràcia, tots vestits de pallassos i amb un xumet més grans que nosaltres.
Me’n recordo que el xumet que jo portava era el de meva mare quan ella mateixa es va disfressar de pallasso de petita.
Ens ho vam passar molt i molt bé, sobre tot quan va venir el Carnestoltes. El primer cop ens vam posar a plorar, però desprès ens vam riure tots.
Estàvem tots els alumnes a P-3 menys la Andrea, que va venir a P-4.
Desprès van marxar la Lara i el Charaf. Aquest any s’ha anat l’Amara i això ens ha donat més pena. Esperem que torni!
G. S. 6A
Hay un nuevo compañero en la clase de castellano. Es un marciano.
Es tan extraño que cada niño o niña de la clase lo ve de forma diferente.
El marciano huesitos tiene un cerebro enorme, pero piensa muy poco.
Es el rey de Marte. Tiene una capa roja y verde. Lleva una corona encima de su cerebro.
Casi no tiene piel, está hecho de huesos y tiene dos ojos muy llamativos.
También tres dedos en cada mano.
Es muy egoísta y le encanta presumir como a Ronaldo, pero por desgracia no juega tan bien a fútbol. Está casado con su “mujer” invisible.
Va por toda Marte en busca de amigos, porque no tiene muchos, la verdad.
Ni el vehículo explorador de Marte lo quiere.
F. D. 6A
Hay un nuevo compañero en la clase de castellano. Es un marciano.
Es tan extraño que cada niño o niña de la clase lo ve de forma diferente.
Había una vez un marciano muy feliz. Todo el mundo contaba con él para cualquier tarea.
El marciano estaba muy orgulloso de su carácter y siempre salía a pasear con su novia.
Pero un día se cayó por la calle y perdió la memoria. ¡Qué lío!
Su doctor estaba mareado porque por culpa del Mas había muchos recortes.
¡Toda su vida cambió!
Su deporte favorito ya no era el fútbol
Pero un día cuando se despertó todo era normal.
Pese a todo el lío que tenía, todo se arregló.
A. M. 6B
EL MEU PRIMER RECORD DE L’ESCOLA
El meu primer record de l’escola va ser al Sant Jordi de P-3.
Havíem de fer un dibuix per la revista de Sant Jordi, jo feia un gos, que per mi era molt fàcil, però tot va canviar quan la MªRosa em va dir:
– Alejandro, l’Adrià s’ha posat malalt. Has de fer el gos i un camell, que era el dibuix del teu company!
Em vaig passar la tarda plorant perquè no sabia com es feia un camell.
La meva germana, que era molt entremaliada em va donar una impressió d’un camell.
Al matí següent, sense que la mestre s’adonés vaig ficar el dibuix de l’ordinador darrere la pàgina, per calcar-lo.
Totes les mestres em van felicitar. Això sí, ma mare castigà a la meva germana.
A. S. 6A
Hay un nuevo compañero en la clase de castellano. Es un marciano.
Es tan extraño que cada niño o niña de la clase lo ve de forma diferente.
Este marciano se creía el rey de las galaxias. Era un marciano que atraía
a las chicas, pero horroroso.
Tenía los ojos salidos para fuera, los labios como dos camiones juntos de grandes y era muy peludo.
Las orejas como las de un conejo de grandes, el cuerpo deformado. ¡Ese marciano parecía un feto! Tenía seis tentáculos con unas manchas de color amarillo.
Era universal pero a las chicas les gustaba.
N. D. 6A
Hola Amara, com et trobes?.
La classe sense tu no és igual. Et trobem molt a faltar i només ha passat una setmana.
Ja no hi ha cap “marujo”, ara la “maruja” de la classe es la N.D.
Tots els professors, renyen al J.S, i diuen que no eres tu el que parlava, que era ell, pobre J.S!
El A.R segueix fent les mateixes ximpleries. De moment, no s’ha barallat ningú, menys mal.
Estem fent molts treballs a ordinador i avui hem fet el primer control de medi, era molt fàcil.
L’Edu segueix igual que sempre.
P.T. 6A