El meu primer record va ser a 1r amb la senyoreta Mª Carmen. Tenia un rellotge que em van regalar amb unes sabates, de la marca “GEOX”.
Jo,  amb totes les ganes del món, vaig portar-lo a l’escola per ensenyar-lo als meus amics, però cada vegada que passava una hora  feia “pi-pi-pi”.
Quan va sonar a les 10:00 la Mª Carmen em va dir:
– Posa’l en silenci o si no te’l treure.
Peró com jo no sabia posar-lo en silenci a les 11:00 i va sonar un altre vegada.  Així que la Mª Carmen me’l va treure i em vaig posar molt trista. Quan vaig sortir de l’escola el meu pare no em va veure el rellotge i  em va preguntar:
– N,, on és el rellotge?
Al final s’ho vaig haver d’explicar. El meu pare va entrar a parlar amb la Mª Carmen que li va retornar el rellotge.
El meu pare el va agafar i em va dir:
– Anem a fer un pacte.
Jo li vaig respondre:
– D’acord!
Ell em va contestar:
– Escolta, el rellotge a l’escola no el podràs portar però te’l podràs posar els caps de setmana, et sembla bé?
Li vaig contestar:
– D’acord.
Estava desitjant que arribes el cap de setmana per posar-me’l.

                                                                                                                    N.D 6A