Daily Archives: 28 octubre 2013

EL MAL D’ESQUENA

El meu primer record va ser en P-3, la classe del Sol.
Va ser un dia que jo volia anar al lavabo.  La MªRosa no em va deixar anar-hi i em va dir:
– Naim no pots anar perquè has d’acabar el dibuix de Sant Jordi i és per demà.
I jo li vaig respondre:
– MªRosa, és que tinc tantes ganes d’anar-hi!
I al cap d’una estona estava tan enfadat que em vaig caure de la cadira. Em vaig fer molt de mal i em vaig a posar a plorar perquè em feia molt de mal l’esquena.
Al final la Mª Rosa em va deixar anar al lavabo per rentar-me la cara i beure aigua.
I aquest és el meu primer record de l’escola.  El curs de P-3 de la classe del Sol

N. A. 6A

EL MARCIANO INTELIGENTE

Hay un nuevo compañero en la clase de castellano.  Es un marciano.
Es tan extraño que cada niño o niña de la clase lo ve de forma diferente.

Había una vez un marciano con 3 ojos, el doble de orejas que de ojos, cuatro brazos con dos dedos cada uno, una inmensa y peluda barriga y dos piernas.
En definitiva, un marciano horroroso.
Con diez años todavía estaba aprendiendo a sumar, no se sabía las letras del abecedario. No era muy listo.
Sus padres marcianos le llevaron al psicólogo:
– Es muy inteligente. Está por encima de la media. – dijo el psicólogo.
-¿Por encima de la media?
– Sí.
En ese país, “Marcianolandia”, los niños de diez años están aprendiendo a decir papá y mamá, las vocales y los diez primeros números.
Por lo tanto era el más listo de su país.
Cuento contado, cuento para “Marcianolandia” acabado.

A. S. 6A

EL MARCIANO VICIADO

Hay un nuevo compañero en la clase de castellano.  Es un marciano.
Es tan extraño que cada niño o niña de la clase lo ve de forma diferente.

Había una vez un marciano que un día tuvo un accidente con su nave.  A partir de entonces tenía dos caras con tres ojos, tres piernas y dos tentáculos como brazos.
Su marcianoamor (novia) se iba a comprar y el decía:
– Mañana tengo un examen en la uni, estaré estudiando.

Pero cuando ella se iba, él se ponía jugar a la play.
Cuando estaban juntos, la marciana le preguntaba:
– ¿Qué has sacado en el control mi amor?
– Me han suspendido.
Y así muchos exámenes.

La marciana, ya harta exclamó:
– Voy ha decirle a tu enseñador que si te pasas toda la tarde estudiando, ¿cómo es que suspendes?
-No, no vayas es que soy un viciado.
– ¿Cómo?
– Que no estudio, me paso la tarde jugando a la play.
– ¡Pues yo no voy a salir con un cafre! ¡Te dejo!

Y el marciano se arrepintió toda la semana.

P. T. 6A

TRES SETMANES SENSE TU

Segona Setmana:

Hola Amara !!!!Com et trobes ? Esperem que molt bé!!

El dimecres va venir la policia per parlar-nos de l’ Internet i la seguretat de la xarxa i ens va explicar un munt de coses .
Quan va entrar la policia ens pensàvem que venien a buscar al Edu perquè ho havia dit ell mateix.
Te’n recordes l’embolic que vas tenir amb N.D i la F.D per el Facebook? Els nostres pares ens van castigar i ens van treure el Facebook i tot .

El divendres al matí ens van donar la nota del control d’Anglès i després del pati vam fer Educació Física. Vam fer dues voltes al pati i partits de bàsquet. A la tarda vam fer les competències bàsiques de castellà i després vam fer tutoria .
En tutoria l’Alex ens va manar que féssim fulles per decorar el nostre passadís de cicle superior, i gairebé el tenim guarnit per complet.

Esperem que tornis dintre de poc!

G. S. 6A

EL RELLOTGE

El meu primer record va ser a 1r amb la senyoreta Mª Carmen. Tenia un rellotge que em van regalar amb unes sabates, de la marca “GEOX”.
Jo,  amb totes les ganes del món, vaig portar-lo a l’escola per ensenyar-lo als meus amics, però cada vegada que passava una hora  feia “pi-pi-pi”.
Quan va sonar a les 10:00 la Mª Carmen em va dir:
– Posa’l en silenci o si no te’l treure.
Peró com jo no sabia posar-lo en silenci a les 11:00 i va sonar un altre vegada.  Així que la Mª Carmen me’l va treure i em vaig posar molt trista. Quan vaig sortir de l’escola el meu pare no em va veure el rellotge i  em va preguntar:
– N,, on és el rellotge?
Al final s’ho vaig haver d’explicar. El meu pare va entrar a parlar amb la Mª Carmen que li va retornar el rellotge.
El meu pare el va agafar i em va dir:
– Anem a fer un pacte.
Jo li vaig respondre:
– D’acord!
Ell em va contestar:
– Escolta, el rellotge a l’escola no el podràs portar però te’l podràs posar els caps de setmana, et sembla bé?
Li vaig contestar:
– D’acord.
Estava desitjant que arribes el cap de setmana per posar-me’l.

                                                                                                                    N.D 6A