El meu primer record va ser en P-3, la classe del Sol.
Va ser un dia que jo volia anar al lavabo.  La MªRosa no em va deixar anar-hi i em va dir:
– Naim no pots anar perquè has d’acabar el dibuix de Sant Jordi i és per demà.
I jo li vaig respondre:
– MªRosa, és que tinc tantes ganes d’anar-hi!
I al cap d’una estona estava tan enfadat que em vaig caure de la cadira. Em vaig fer molt de mal i em vaig a posar a plorar perquè em feia molt de mal l’esquena.
Al final la Mª Rosa em va deixar anar al lavabo per rentar-me la cara i beure aigua.
I aquest és el meu primer record de l’escola.  El curs de P-3 de la classe del Sol

N. A. 6A

El meu primer record va ser a 1r amb la senyoreta Mª Carmen. Tenia un rellotge que em van regalar amb unes sabates, de la marca “GEOX”.
Jo,  amb totes les ganes del món, vaig portar-lo a l’escola per ensenyar-lo als meus amics, però cada vegada que passava una hora  feia “pi-pi-pi”.
Quan va sonar a les 10:00 la Mª Carmen em va dir:
– Posa’l en silenci o si no te’l treure.
Peró com jo no sabia posar-lo en silenci a les 11:00 i va sonar un altre vegada.  Així que la Mª Carmen me’l va treure i em vaig posar molt trista. Quan vaig sortir de l’escola el meu pare no em va veure el rellotge i  em va preguntar:
– N,, on és el rellotge?
Al final s’ho vaig haver d’explicar. El meu pare va entrar a parlar amb la Mª Carmen que li va retornar el rellotge.
El meu pare el va agafar i em va dir:
– Anem a fer un pacte.
Jo li vaig respondre:
– D’acord!
Ell em va contestar:
– Escolta, el rellotge a l’escola no el podràs portar però te’l podràs posar els caps de setmana, et sembla bé?
Li vaig contestar:
– D’acord.
Estava desitjant que arribes el cap de setmana per posar-me’l.

                                                                                                                    N.D 6A

El meu record és de quan tenia 5 anys.

Jo, que sóc molt despistat, em vaig adormir al mig de la classe i tots els nens es van començar a riure.
Quan estava dormint vaig somiar que els professors eren monstres i conquistaven el col·legi, que és més o menys el que passa ara.

L’única cosa que em va poder despertar va ser la sirena, cap altre cosa em va despertar.

A l’hora de sortir, la nostre professora em va dir que no podia, perquè m’havia dormit.
Em vaig posar molt trist, veia que tots els nens sortien menys jo. Estava pensant en que la meva mare em podria castigar per això.

La meva mare va pujar, i la Maria Rosa li va explicar tot, però jo no vaig dir en que vaig somiar, perquè si obria la boca podria haver estat pitjor.

La veritat és que ara segueixo dormint a classe, però el somni no és tant profund.

Ara ja ha succeït el que vaig somiar aquell dia, però ja m’estic acostumant.

I. S. 6A

Quan anàvem a P-4 recordo que un dia de primavera, la Maria Rosa ens va dir que portéssim un davantal de casa.
La meva mare em va ensenyar tres un vermell, un altre negre i un que tenia dibuixos de fruites. El que més em va agradar, va ser el de fruites, i per això el vaig elegir.

Al dia següent, la professora, ens va dir, que d’un en un ens poséssim en la taula per ensenyar-ho a la classe, jo vaig ser la quarta en ensenyar-ho i em vaig posar una mica vermella, però se’m va passar al veure que als nens li havia encantat.

A. A. 6A

El meu primer record de l’ escola va ser a P-3, el dia que vaig trepitjar el col·legi per primera vegada.

Recordo que vaig anar entusiasmat a la classe ( cosa que ara no em passa ), la primera toma de contacte va ser molt bona, vaig veure a un nen que es deia I. S i després a un tal “ Naim ”, tot seguit vaig poder divisar a un grup de noies les quals ara no les hauria reconegut.

La senyoreta Mª Rosa ens va posar en rotllana i vam dir els nostres noms, com era de costum, els nens no paraven de jugar, però i havia un que hi destacava era jo, que l’ escola la trobava com un lloc on anar i passar el dia, però ara ho trobo com un lloc on anar a avorrir-me en lloc de estar jugant a la PlayStation 3.

I ja no me’n recordo de res més.

V. P. 6A

Un dia la Maria Rosa ens va cridar i ens va dir:
–  Demà pintarem la samarreta.
Al mati del dia següent vam portar la samarreta, i tot estava ple de pintures
de colors (groc, taronja, marró…), resulta que eren per fer un cangur a la
samarreta.
Ens van quedar preciosos, vaig gaudir molt fent l’animal.   Penso que eren
molt bonics.

Després els vam deixar assecar i ens els vam emportar a casa.

Ens vam divertir molt, va ser un dia molt especial!

G. M. 6A