« Cuentan los hombres dignos de fe (pero sólo Alá es omnisciente y poderoso y misericordioso y no duerme), que hubo en El Cairo un hombre poseedor de riquezas, pero tan magnánimo y liberal que todas las perdió menos la casa de su padre, y que se vio forzado a trabajar para ganarse el pan. Trabajó tanto que el sueño lo rindió una noche debajo de una higuera de su jardín y vio en el sueño un hombre empapado que se sacó de la boca una moneda de oro y le dijo:”Tu fortuna está en Persia, en Isfaján; vete a buscarla. “ A la madrugada siguiente se despertó y emprendió el largo viaje y afrontó los peligros de los desiertos, de las naves, de los piratas, de los idólatras , de los ríos de las fieras y de los hombres. Llegó al fin a Isfján, pero en el recinto de esa ciudad los sorprendió la noche y se tendió  a dormir en el patio de una mezquita. Había, junto a la mezquita, una casa por el decreto de Dios Todopoderoso, una pandilla de ladrones atravesó la mezquita y se metió en la casa, y las personas que dormían se despertaron con el estruendo de los ladrones y pidieron socorro. Los vecinos también gritaron, hasta que el capitán de los serenos de aquel distrito acudió con sus hombres y los bandoleros huyeron por la azotea. El capitán hizo registrar ola mezquita y en ella dieron con el hombre de El Cairo y le menudearon tales azotes con varas de bambú que estuvo cerca de la muerte. A los dos días recobró el sentido en la cárcel. El capitán lo mandó buscar y le dijó:” ¿Quién eres tú y cuál es tu patria?”El otro declaró:” Soy de la ciudad famosa de El Cairo y mi nombre es Mohamed el Magrebí.”El capitán le preguntó:”¿Qué te trajo a Persia?”El otro optó por la verdad y le dijo:”Un hombre me ordenó en un sueño que viniera a Isfaján, porque ahí estaba mi fortuna.Ya estoy en Isfaján y veo que esa fortuna prometió deben ser los azotes que tan generosamente me diste”. Ante semejantes palabras, el capitán se rió hasta descubrir las  muelas de juicio y acabó por decirle:” hombre destinado y crédulo, tres veces he soñado con una casa en la ciudad de El Cairo en cuyo fondo hay un jardín, y en el jardín un reloj de sol y después del reloj de sol una higuera y luego de la higuera una fuente y bajo la fuente un tesoro. No he dado el menor crédito a esa mentira. Tú , sin embargo, engendro de una mula con un demonio, has ido errando de ciudad en ciudad, bajo la sola fe de tu sueño. Que no te vuelva a ver Isfaján. Toma estas monedas y vete”. El hombre las tomó y regresó a la patria. Debajo de la fuente de su jardín( que era la del sueño del capitán) desenterró el tesoro. Así Dios le dijo bendición y lo recompensó y exaltó.”  

Del libro de las 1001 Noches, noche 351.Jorge Luis Borges

« Cuentan los hombres dignos de fe (pero sólo Alá es omnisciente y poderoso y misericordioso y no duerme), que hubo en El Cairo un hombre poseedor de riquezas, pero tan magnánimo y liberal que todas las perdió menos la casa de su padre, y que se vio forzado a trabajar para ganarse el pan. Trabajó tanto que el sueño lo rindió una noche debajo de una higuera de su jardín y vio en el sueño un hombre empapado que se sacó de la boca una moneda de oro y le dijo:”Tu fortuna está en Persia, en Isfaján; vete a buscarla. “ A la madrugada siguiente se despertó y emprendió el largo viaje y afrontó los peligros de los desiertos, de las naves, de los piratas, de los idólatras , de los ríos de las fieras y de los hombres. Llegó al fin a Isfján, pero en el recinto de esa ciudad los sorprendió la noche y se tendió  a dormir en el patio de una mezquita. Había, junto a la mezquita, una casa por el decreto de Dios Todopoderoso, una pandilla de ladrones atravesó la mezquita y se metió en la casa, y las personas que dormían se despertaron con el estruendo de los ladrones y pidieron socorro. Los vecinos también gritaron, hasta que el capitán de los serenos de aquel distrito acudió con sus hombres y los bandoleros huyeron por la azotea. El capitán hizo registrar ola mezquita y en ella dieron con el hombre de El Cairo y le menudearon tales azotes con varas de bambú que estuvo cerca de la muerte. A los dos días recobró el sentido en la cárcel. El capitán lo mandó buscar y le dijó:” ¿Quién eres tú y cuál es tu patria?”El otro declaró:” Soy de la ciudad famosa de El Cairo y mi nombre es Mohamed el Magrebí.”El capitán le preguntó:”¿Qué te trajo a Persia?”El otro optó por la verdad y le dijo:”Un hombre me ordenó en un sueño que viniera a Isfaján, porque ahí estaba mi fortuna.Ya estoy en Isfaján y veo que esa fortuna prometió deben ser los azotes que tan generosamente me diste”. Ante semejantes palabras, el capitán se rió hasta descubrir las  muelas de juicio y acabó por decirle:” hombre destinado y crédulo, tres veces he soñado con una casa en la ciudad de El Cairo en cuyo fondo hay un jardín, y en el jardín un reloj de sol y después del reloj de sol una higuera y luego de la higuera una fuente y bajo la fuente un tesoro. No he dado el menor crédito a esa mentira. Tú , sin embargo, engendro de una mula con un demonio, has ido errando de ciudad en ciudad, bajo la sola fe de tu sueño. Que no te vuelva a ver Isfaján. Toma estas monedas y vete”. El hombre las tomó y regresó a la patria. Debajo de la fuente de su jardín( que era la del sueño del capitán) desenterró el tesoro. Así Dios le dijo bendición y lo recompensó y exaltó.”  

Del libro de las 1001 Noches, noche 351.Jorge Luis Borges

Que és el canvi climàtic?

Un canvi climàtic és qualsevol variació global del clima de la Terra ja sigui per causes naturals o humanes influint sobre tots els paràmetres climàtics, temperatura, precipitacions i nuvolositat. El clima d’un planeta depèn tant de la posició astronòmica com de la composició de l’atmosfera i un petit canvi en aquestes condicions pot alterar la situació ecològica del planeta. Actualment es parla d’un canvi climàtic produït per l’home i el consum excessiu que fa sobre els recursos naturals.

És beneficiós l’efecte hivernacle?

L’atmosfera influeix fonamentalment en el clima, si no existira, la temperatura en la Terra seria de -20 °C, però l’atmosfera es comporta de manera diferent segons la longitud d’ona de la radiació. El Sol per la seua alta temperatura emet fonamentalment a 5 microns i l’atmosfera deixa passar la radiació. La Terra té una temperatura molt més baixa, i remet part de la radiació però a una longitud molt més llarga, d’uns quinze microns. Així, l’atmosfera ja no és transparent. El CO₂ que està actualment en l’atmosfera, en una proporció 367 p.p.m., absorbeix esta radiació igual que el vapor d’aigua. El resultat és que l’atmosfera escalfa i torna a la terra part deixa energia, raó per la qual la temperatura superficial és d’uns 15 °C, i dista molt del valor d’equilibri sense atmosfera. A este fenomen se l’anomena efecte hivernacle i el CO₂ i el H₂O són els gasos responsables d’això. Gràcies a aquest efecte hivernacle podem viure. La major part de culpa de l’efecte hivernacle la fem nosaltres mateixos, els éssers vius.

Les gelacions dels plistocè:

L’home va aparèixer fa uns tres milions d’anys: Des de en fa uns dos milions, la terra ha patit períodes glacials on gran part d’Amèrica del Nord i Europa van quedar sota gruixudes capes de gel durant molts anys. Després, ràpidament els gels van desaparèixer i van donar lloc a un període interglacial en el qual vivim. El procés es repetix cada cent mil anys aproximadament. L’última època glacial va acabar fa uns quinze mil anys i va donar lloc a un canvi fonamental en els hàbits de l’home amb el descobriment de l’agricultura i la ramaderia. La millora de les condicions tèrmiques va provocar el pas del paleolític al neolític, ara fa uns cinc mil anys.

No va ser fins a 1941 que el matemàtic i astrònom serbi Milutin Milankovitch va proposar la Teoria de Milankovitch segons la qual les variacions orbitals de la Terra van causar les glaciacions del Plistocè.

Va calcular la insolació en latituds altes de l’hemisferi Nord al llarg de les estacions. La seva tesi afirma que és necessària l’existència d’estius freds, en comptes d’hiverns severs, per a iniciar una edat del gel. La seva teoria no va ser admesa en el seu temps i va caldre esperar a principis dels anys cinquanta per a què Cesare Emiliani, que treballava en un laboratori de la Universitat de Chicago, presentés la primera història completa que mostrava l’avanç i retrocés dels gels durant les últimes glaciacions. La va obtenir d’un lloc insòlit: el fons de l’oceà, comparant el contingut de l’isòtop pesat oxigen-18 (0-18) i d’oxigen-16 (0-16) en les petxines fossilitzades.

Combustibles fòssils i escalfament global:

A finals del segle XVII l’ésser humà va començar a utilitzar combustibles fòssils, que la terra havia acumulat en el subsòl, durant la seva història geològica. La crema de petroli, carbó i gas natural ha causat un augment del CO₂ en l’atmosfera que últimament és d’1,4 p.p.m. a l’any i ha produït conseqüentment un augment de la temperatura. S’estima que des que hi ha constància de la mesura de temperatures, fa uns 150 anys (sempre dins de l’època industrial), aqusta ha augmentat 0,5 °C i es preveu un augment de 1 °C en el 2020 i de 2 °C en el 2050.

A principis del segle XXI l’escalfament global sembla irrefutable, a pesar que les estacions meteorològiques en les grans ciutats han passat d’estar en la perifèria de la ciutat, al centre d’aquesta i l’efecte d’illa urbana també ha influït en l’augment observat. Els últims anys del segle XX i els primers anys del present segle es caracteritzen per posseir les temperatures mitjanes més elevades fins ara arreplegades.

Conseqüencies del canvi climàtic:

Les conseqüències del canvi climàtic no es poden determinar exactament, perquè desconeixem el comportament de l’atmosfera en les noves condicions. No obstant això, les previsions que es tenen són: Augment del nivell del mar a causa de la fosa parcial del glaç i de la desaparició parcial o total de les glaceres, no tan sols per l’augment de la quantitat d’aigua sinó també pel volum més gran d’aigua dels oceans com a conseqüència d’haver-se escalfat. Desaparició de zones de conreu properes a les costes, i també de moltes ciutats costaneres. Canvis en el règim actual de precipitacions: augment de precipitacions a les costes i disminució a les illes, a causa de l’evaporació de l’aigua. Canvis en la distribució de la vegetació. Disminució de les zones conreables i de la vegetació, a causa de la sequera. Expansió de les zones desèrtiques, o desertificació. Aparició de malalties tropicals en zones on ara no hi són, com la malària o el còlera a Europa.

Projectes actuals:

El febrer del 2007 el Pannell Intergovernamental de Canvi Climàtic (IPCC) va comunicar el primer del seguit d’informes que constituiran el Quart Informe d’Avaluació (AR4). Aquest nou informe valorarà el coneixement científic actual dels orígens naturals i humans del canvi climàtic, els canvis observats en el clima i l’aptitud de la ciència per atribuir els canvis a causes diferents i per predir els canvis futurs del clima.

Hola!!Som el grup4 i avui posem un video de Mika perque ens agrada molt aquesta canço, escolteu-lo:[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/Be6jlCuMvVQ" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Michael Holbrook Penniman , conegut com a Mika , és un cantant nascut al Líban i resident a Londres. Nominat als premis Grammy, té contracte amb Casablanca Records i Universal Music , i va assolir la fama a finals del 2006 i principis del 2007. El seu nom de naixement es Michael Holbrook Penniman.

Albums:

Life in Cartoon Motion.

Posem aquest poema perque ens va agradar molt.

Aniversari

Joan Isaac

Ets un oasi en el desert
d’on ve l’oratge en què t’escric.
Ets una sínia de colors
on gira i gira el meu desig.
Ets art i part de mi…

Ets el meu temps que va passant
qui dóna ritme al meu respir.
En el meu dubte ets la llum,
combat dolcíssim al meu llit.
Deu anys i sembla ahir…

Si ha fet calor, m’he capbussat
en una platja dels teus ulls.
I si fa fred, trobo recer
a la vall dolça que duu just
al centre del teu pit.

Que els déus ens deixin veure’ns envellir.

Aqui us mostrem un poema molt famos a tota Espanya:

La lluvia tiene un vago secreto de ternura,
algo de soñolencia resignada y amable,
una música humilde se despierta con ella
que hace vibrar el alma dormida del paisaje.

Es un besar azul que recibe la Tierra,
el mito primitivo que vuelve a realizarse.
El contacto ya frío de cielo y tierra viejos
con una mansedumbre de atardecer constante.

Es la aurora del fruto. La que nos trae las flores
y nos unge de espíritu santo de los mares.
La que derrama vida sobre las sementeras
y en el alma tristeza de lo que no se sabe.

La nostalgia terrible de una vida perdida,
el fatal sentimiento de haber nacido tarde,
o la ilusión inquieta de un mañana imposible
con la inquietud cercana del color de la carne.

El amor se despierta en el gris de su ritmo,
nuestro cielo interior tiene un triunfo de sangre,
pero nuestro optimismo se convierte en tristeza
al contemplar las gotas muertas en los cristales.

Y son las gotas: ojos de infinito que miran
al infinito blanco que les sirvió de madre.

Cada gota de lluvia tiembla en el cristal turbio
y le dejan divinas heridas de diamante.
Son poetas del agua que han visto y que meditan
lo que la muchedumbre de los ríos no sabe.

¡Oh lluvia silenciosa, sin tormentas ni vientos,
lluvia mansa y serena de esquila y luz suave,
lluvia buena y pacifica que eres la verdadera,
la que llorosa y triste sobre las cosas caes!

¡Oh lluvia franciscana que llevas a tus gotas
almas de fuentes claras y humildes manantiales!
Cuando sobre los campos desciendes lentamente
las rosas de mi pecho con tus sonidos abres.

El canto primitivo que dices al silencio
y la historia sonora que cuentas al ramaje
los comenta llorando mi corazón desierto
en un negro y profundo pentagrama sin clave.

Mi alma tiene tristeza de la lluvia serena,
tristeza resignada de cosa irrealizable,
tengo en el horizonte un lucero encendido
y el corazón me impide que corra a contemplarte.

¡Oh lluvia silenciosa que los árboles aman
y eres sobre el piano dulzura emocionante;
das al alma las mismas nieblas y resonancias
que pones en el alma dormida del paisaje!

Hola,som el grup4 i posem informació sobre aquest any:L’any internacional de la astronomia:

Coincidint amb el 400 aniversari de les primeres observacions astronòmiques realitzades amb telescopi de Galileo Galilei i la publicació de Johannes Kleper de l’astronomia nova,l’any 2009 ha estat declarat Any Internacional de l’Astronomia (AIA 2009).La proposta va ser realitzada per la Unió Astronòmica Internacional  (UAI) i recolzada per la UNESCO  – l’organisme de l’ONU responsables de política educativa, cultural i científica després d’una proposta oficial per part del Govern Italià. Finalment l’assemblea general de Nacions Unides va ratificar aquesta decisió el 19 de desembre de 2007. La Unió Astronòmica Internacional coordinarà l’Any Internacional de l’Astronomia el 2009. Aquesta iniciativa és una oportunitat per als habitants de la Terra per a endinsar-se en el paper de l’astronomia en l’enriquiment de les cultures humanes. Més encara, serà plataforma per a informar al públic sobre els últims descobriments astronòmics alhora que es fa èmfasi sobre el paper de la importància de l’astronomia en l’educació en ciències.

Hola!!Som el grup4 i em posat informació sobre el dia de la Terra,el 22 d’abril:

El Dia de la Terra és un dia festiu celebrat en molts països. El dia de la Terra se celebra al 22 d’abril. Aquest dia se celebra internacionalment des del 1970. El seu promotor nacional nord americà es el Gaylord Nelson, que volia conscienciar dels problemes del medi ambient per protegir la Terra. Aquest dia s’ha convertit amb un esdeveniment informatiu i educatiu sobre el problemes del medi ambient. El ecologistes aprofiten per avaluar contaminació del aire, aigua i sòl, la destrucció dels ecosistemes, els cents de milers de plantes i animals en perill d’extinció i el agotament dels recursos no renovables. Les solucions aquest per aquests problemes són el reciclatge, preservació de recursos naturals com el petroli, la prohibició d’utilitzar productes químics perillosos pel medi ambient, acabar amb la destrucció de hàbitats fonamentals com els boscs humits i la protecció de les espècies en perill d’extinció.