Estimats alumnes,

Aquest any a l’assignatura d’informàtica hem fet el projecte blocs per primer cop. Ara que el curs s’està acabant ens toca valorar com ha anat, que hem après, que hem aconseguit, quines dificultats hem trobat, quines coses podríem millorar. El resultat està al bloc, però sobretot en l’aprenentatge que heu assolit.

Cal dir que la meva valoració global és positiva i per això en primer lloc us vull felicitar a tots per la vostra feina.

Crec que hem après moltes coses entre d’altres: fer recerca a Internet, fer servir processador de textos, utilitzar el correu electrònic de manera habitual, fer presentacions PowerPoint, fer servir el bloc, tractament d’imatges. Tot això ho hem fet d’una manera integrada i per tant segur que us serà útil per feines que hagueu de desenvolupar en el futur.

També hem trobat dificultats, però aquestes ens han de servir per aprendre dels errors i poder millorar en propers treballs.

Ens alguns moments el funcionament dels grups no ha estat l’adequat, però les ganes d’alguns han fet que al final la feina sortís endavant, i d’aquesta manera fossin un exemple pels que de vegades no han treballat com calia. És molt important el ser capaços treballar cooperativament, on cada membre del grup és important per assolir un repte.

Segur que podríem millorar moltes coses, com la puntualitat en l’entrega de feines, la correcció ortogràfica en els treballs, la responsabilitat vers al grup, portar sempre el material, però ens ha d’omplir de satisfacció quan veiem les presentacions de socials, els còmics d’anglès, les cançons de música, els murals d’educació física, i aquelles altres coses que vosaltres heu elaborat per iniciativa personal.

També sóc conscient de la manca de temps de dedicació a l’escola i les hores que hem hagut de dedicar a casa. Però com ja us vaig dir al principi, res important es pot aconseguir sense esforç.

Us he de dir que he dedicat moltes hores a aquest projecte, però les dificultats que ens hem anat trobant, han fet que jo mateix aprengui moltes coses que al principi no coneixia i per això us vull donar les gràcies.

Malgrat l’esforç que ens ha costat, sapigueu que he gaudit molt aquest projecte i per això us torno a felicitar i us dono les gràcies per l’esforç.

El vostre professor.

Manel Martín

hola som el grup 2,us volem presentar la cançó Un Día Trist.

Aquest treball l’hem fet a classe de música. L’hem fet en Raúl i l’ Iván.ñ Ens ha costat molt trobar les notes i després tocar-les.

Esperem que us agradi i si voleu la podeu tocar.

Iván Escuder i Raúl Lacasa

Espererm que us hagi agradat.

El nom de “la pluja daurada” ve d’un treball de música que vam tenir que fer per interpretar-la a sant jordi, a la declamació de poesies que hem fet aquest any. Amb tot aixó us hem volgut posar les nostres partitures per a que les pogueu  tocar. Esperem que us agradi Irene, Adrián i Ainoa

Som el grup de David Ivan i Raúl i us volem explicar la história de Sant Jordi:

Tot va començar en un poble, on vivía molta gent, un rei i la seva filla pero desde feia dies un drac es menjava tots els animals.

Peró un dia  es van acabar els animals , el drac es va enfadar i es va enportar a la filla del rei .

tots els del poble estaven desanimats,peró va apareixer un caballer anomenat Jordi.El caballer va anar a matar el drac i o va aconseguir.

El rei el va donar moltes gracies.

Aquesta lleganda lem eleguit per que qui no se la sapiga se la llegesi o per que estem en sant Jordi:

Sant Jordi, cavaller i màrtir, és l’heroi d’una gran gesta cavalleresca, que la veu popular universal situa a les terres allunyades i llegendàries de la Capadòcia, però que la tradició catalana creu esdevinguda als voltants de la vila de Montblanc.

Diuen que assolava els voltants de Montblanc un monstre ferotge i terrible, que posseïa les facultats de caminar, volar i nedar, i tenia l’alè pudent, fins el punt que des de molt lluny, amb les seves alenades envierinava l’aire, i produïa la mort de tots els qui el respiraven. Era l’estrall dels remats i de les gents i per tota aquella contrada regnava el terror més profund. Les gents van pensar donar-li cada dia una persona que li serviria de presa, i així no faria estrall a tort i a dret. Van assejar el sistema i va donar bon resultat; el cas difícil fou trobar qui es sentís prou avorrit per deixar-se menjar voluntàriament pel monstre ferotge.Tot el veinat va concloure fer cada dia un sorteig entre tots els veïns de la vila, i aquell que destinés la sort seria lliurat a la fera.I així es va fer durant molt de temps, i el monstre se’n deiuria sentor satisfet, car va deixar de fer els estralls i malvestats que havia fer abans.Heus ací que un dia la sort va voler que fos la filla del rei la destinada a ser presa del monstre. La princesa era jove, gentil i gallarda com cap altra, i feia molt dol haver-la de donar a la bèstia. Ciutadans hi hagué que es van oferir a substituir-la, però el rei fou sever i inexorable, i amb el cor ple de dol va dir que tant era la seva filla com la de qualsevol dels seus súbdits. Així,el rei va avenir-se a que la princesa fos sacrificada. La donzella va sortir de la ciutat tota sola i espantada, i va començar a caminar cap al cau del monstre. Mentre, tot el veinat, desconsolat i alicaigut, mirava des de la muralla com la princesa anava al sacrifici. Quan portava una estona caminant se li va presentar un jove cavaller, cavalcat en un cavall blanc, i amb una armadura tota daurada i lluent. La donzella, esborronada, li digué que fugís de pressa, puix que per allí rondava una fera que així que el veiés en faria xixina. El cavaller li digué que no temés, que no li havia de passar res, ni a ell ni a ella, per tal com ell havia vingut expressament per combatre el monstre, per matar-lo i alliberar del sacrifici a la princesa, com també a la ciutat de Montblanc del flagell que li representava el veïnatge d’aquell monstre. Entre aquestes, la fera va presentar-se, amb gran horror de la donzella i amb gran goig del cavaller, que la va escometre i d’una llançada la va malferir. El cavaller, que era Sant Jordi, lligà la bèstia pel coll i la donà a la donzella perquè ella mateixa la portés a la ciutat. El monstre va seguir tot manso i estemordit a la princesa. Tot el poble de Montblanc, que havia presenciat la baralla des de les muralles ja esperava amb el braços oberts la donzella i el cavaller, i enmig de la plaça va esbravar el seu odi contra la fera, de la qual aviat no restà bocí.

El rei volia casar la seva filla amb el forcívol cavaller, però Sant Jordi va replicar que no la mereixia; va dir que havia tingut una revelació divina sobre la necessitat urgent d’anar a combatre el drac ferotge i alliberar la donzella, i amb ella la ciutat de Montblanc. I així ho havia fet amb la protecció divina i per manament diví. Per tant, ell no havia fet res per ell mateix i no mereixia cap premi.

Aleshores, Sant Jordi desaparegué misteriosament, talment com havia aparegut.

Text extret del Costumari Català de Joan Amades.
Il·lustracions cedides pels alumnes de Cicle Mitjà del
CEIP Pont de la Cadena de Molins de Rei

Coincidint amb el 400 aniversari de les primeres observacions astronòmiques realitzades amb telescopi de Galileo Galilei i la publicació de Johannes Kleper de l’astronomia nova,l’any 2009 ha estat declarat Any Internacional de l’Astronomia (AIA 2009).

La proposta va ser realitzada per la Unió Astronòmica Internacional(UAI) i recolzada per la UNESCO – l’organisme de l’ONU responsables de política educativa, cultural i científica després d’una proposta oficial per part del Govern Italià. Finalment l’assemblea general de Nacions Unides va ratificar aquesta decisió el 19 de desembre de 2007. La Unió Astronòmica Internacional coordinarà l’Any Internacional de l’Astronomia el 2009. Aquesta iniciativa és una oportunitat per als habitants de la Terra per a endinsar-se en el paper de l’astronomia en l’enriquiment de les cultures humanes. Més encara, serà plataforma per a informar al públic sobre els últims descobriments astronòmics alhora que es fa èmfasi sobre el paper de la importància de l’astronomia en l’educació en ciències.