Posem aquest poema perque ens va agradar molt.

Aniversari

Joan Isaac

Ets un oasi en el desert
d’on ve l’oratge en què t’escric.
Ets una sínia de colors
on gira i gira el meu desig.
Ets art i part de mi…

Ets el meu temps que va passant
qui dóna ritme al meu respir.
En el meu dubte ets la llum,
combat dolcíssim al meu llit.
Deu anys i sembla ahir…

Si ha fet calor, m’he capbussat
en una platja dels teus ulls.
I si fa fred, trobo recer
a la vall dolça que duu just
al centre del teu pit.

Que els déus ens deixin veure’ns envellir.

Us posem aquest text sobre els linx , perque a nosatres ens agraden molt.

El linx ibèric o linx marró és un felí molt semblant al serval, però més gran, i molt semblant també al linx nòrdic del que sovint s’ha considerat una subespècie. És d’aspecte robust, amb unes potes llargues i una cua curta amb una borla negra en l’extrem que sol mantenir alçada batent-la en moments de perill o excitació. Les seves característiques orelles punxegudes estan acabades en un pinzell de pèls negres rígids la finalitat dels quals possiblement sigui la de descompondre la rodona silueta del seu cap, afavorint d’aquesta manera el seu camuflatge.

El linx ibèric és el felí més amenaçat del món. Per això Espanya i Portugal són els principals responsables mundials de la seva conservació. La població de linx ibèric s’ha vist dràsticament reduïda en els últims 15 anys; la seva població, d’aproximadamemt 1.200 individus que hi havia a primers dels anys 90 del segle XX, ha quedat reduïda a un nombre entre 84 i 143 individus adults.

Aquesta es una foto de la nostra clase. Us volem ensenyar el lloc on estudiem i fem deures cada dia.