Que és el canvi climàtic?

Un canvi climàtic és qualsevol variació global del clima de la Terra ja sigui per causes naturals o humanes influint sobre tots els paràmetres climàtics, temperatura, precipitacions i nuvolositat. El clima d’un planeta depèn tant de la posició astronòmica com de la composició de l’atmosfera i un petit canvi en aquestes condicions pot alterar la situació ecològica del planeta. Actualment es parla d’un canvi climàtic produït per l’home i el consum excessiu que fa sobre els recursos naturals.

És beneficiós l’efecte hivernacle?

L’atmosfera influeix fonamentalment en el clima, si no existira, la temperatura en la Terra seria de -20 °C, però l’atmosfera es comporta de manera diferent segons la longitud d’ona de la radiació. El Sol per la seua alta temperatura emet fonamentalment a 5 microns i l’atmosfera deixa passar la radiació. La Terra té una temperatura molt més baixa, i remet part de la radiació però a una longitud molt més llarga, d’uns quinze microns. Així, l’atmosfera ja no és transparent. El CO₂ que està actualment en l’atmosfera, en una proporció 367 p.p.m., absorbeix esta radiació igual que el vapor d’aigua. El resultat és que l’atmosfera escalfa i torna a la terra part deixa energia, raó per la qual la temperatura superficial és d’uns 15 °C, i dista molt del valor d’equilibri sense atmosfera. A este fenomen se l’anomena efecte hivernacle i el CO₂ i el H₂O són els gasos responsables d’això. Gràcies a aquest efecte hivernacle podem viure. La major part de culpa de l’efecte hivernacle la fem nosaltres mateixos, els éssers vius.

Les gelacions dels plistocè:

L’home va aparèixer fa uns tres milions d’anys: Des de en fa uns dos milions, la terra ha patit períodes glacials on gran part d’Amèrica del Nord i Europa van quedar sota gruixudes capes de gel durant molts anys. Després, ràpidament els gels van desaparèixer i van donar lloc a un període interglacial en el qual vivim. El procés es repetix cada cent mil anys aproximadament. L’última època glacial va acabar fa uns quinze mil anys i va donar lloc a un canvi fonamental en els hàbits de l’home amb el descobriment de l’agricultura i la ramaderia. La millora de les condicions tèrmiques va provocar el pas del paleolític al neolític, ara fa uns cinc mil anys.

No va ser fins a 1941 que el matemàtic i astrònom serbi Milutin Milankovitch va proposar la Teoria de Milankovitch segons la qual les variacions orbitals de la Terra van causar les glaciacions del Plistocè.

Va calcular la insolació en latituds altes de l’hemisferi Nord al llarg de les estacions. La seva tesi afirma que és necessària l’existència d’estius freds, en comptes d’hiverns severs, per a iniciar una edat del gel. La seva teoria no va ser admesa en el seu temps i va caldre esperar a principis dels anys cinquanta per a què Cesare Emiliani, que treballava en un laboratori de la Universitat de Chicago, presentés la primera història completa que mostrava l’avanç i retrocés dels gels durant les últimes glaciacions. La va obtenir d’un lloc insòlit: el fons de l’oceà, comparant el contingut de l’isòtop pesat oxigen-18 (0-18) i d’oxigen-16 (0-16) en les petxines fossilitzades.

Combustibles fòssils i escalfament global:

A finals del segle XVII l’ésser humà va començar a utilitzar combustibles fòssils, que la terra havia acumulat en el subsòl, durant la seva història geològica. La crema de petroli, carbó i gas natural ha causat un augment del CO₂ en l’atmosfera que últimament és d’1,4 p.p.m. a l’any i ha produït conseqüentment un augment de la temperatura. S’estima que des que hi ha constància de la mesura de temperatures, fa uns 150 anys (sempre dins de l’època industrial), aqusta ha augmentat 0,5 °C i es preveu un augment de 1 °C en el 2020 i de 2 °C en el 2050.

A principis del segle XXI l’escalfament global sembla irrefutable, a pesar que les estacions meteorològiques en les grans ciutats han passat d’estar en la perifèria de la ciutat, al centre d’aquesta i l’efecte d’illa urbana també ha influït en l’augment observat. Els últims anys del segle XX i els primers anys del present segle es caracteritzen per posseir les temperatures mitjanes més elevades fins ara arreplegades.

Conseqüencies del canvi climàtic:

Les conseqüències del canvi climàtic no es poden determinar exactament, perquè desconeixem el comportament de l’atmosfera en les noves condicions. No obstant això, les previsions que es tenen són: Augment del nivell del mar a causa de la fosa parcial del glaç i de la desaparició parcial o total de les glaceres, no tan sols per l’augment de la quantitat d’aigua sinó també pel volum més gran d’aigua dels oceans com a conseqüència d’haver-se escalfat. Desaparició de zones de conreu properes a les costes, i també de moltes ciutats costaneres. Canvis en el règim actual de precipitacions: augment de precipitacions a les costes i disminució a les illes, a causa de l’evaporació de l’aigua. Canvis en la distribució de la vegetació. Disminució de les zones conreables i de la vegetació, a causa de la sequera. Expansió de les zones desèrtiques, o desertificació. Aparició de malalties tropicals en zones on ara no hi són, com la malària o el còlera a Europa.

Projectes actuals:

El febrer del 2007 el Pannell Intergovernamental de Canvi Climàtic (IPCC) va comunicar el primer del seguit d’informes que constituiran el Quart Informe d’Avaluació (AR4). Aquest nou informe valorarà el coneixement científic actual dels orígens naturals i humans del canvi climàtic, els canvis observats en el clima i l’aptitud de la ciència per atribuir els canvis a causes diferents i per predir els canvis futurs del clima.