Un Parc Natural és aquell amb característiques biologies . Hi ha onze i són: El Montserrat, el  Cadí-Monxeró, L’ Alt dels Pirineus , els Aiguamolls l’ Empordà, el Cap de Creus , el Delta de l’ Ebre, els Ports , el Montseny,  Sant Llorenç de Munt, i l’Óbac, la Serra del Montsant i la Zona Volcànica de la Garrotxa

A Catalunya solament hi ha un Parc Nacional que és el d’ Aigüestortes i l´Estany de Sant Maurici.

Els Paratges  Naturals son: l’Altera, Poblet i el Massís del Pedraforca.

La reserva natural que hi ha a Catalunya és la del Delta.

l’única reserva Marina que hi ha a Catalunya són les Illes Medes.

L’àguila daurada

L’àguila daurada és la major rapinyaire que hom pot trobar a casa nostra. Amb una envergadura de prop de 2 m, presenta un aspecte realment majestuós. El seu plomatge d’adult és d’un marró fosc (llevat del cap i el clatell, que són daurats), a vegades amb una tonalitat rogenca. El bec i les urpes són extremadament robustes, molt adaptades a la caça de grans preses (llebres, conills, guineus, perdius i, fins i tot, isards).

Alosa Petit ocell de costums terrejants i aparença realment discreta: les parts dorsals i el pit són d’una coloració marronosa amb ratlles fosques, mentre que el ventre és esblanqueït. Al cap, si ens hi fixem bé, hom podrà observar-hi una petita cresta, més manifesta durant l’estació reproductora.

Anec collverd

D’entre tots els ànecs que hom pot trobar a les nostres comarques, el collverd és el més comú i un dels de majors dimensions (fins a 60 cm de llargada i més de 90 cm d’envergadura). El mascle presenta al coll i al cap una característica coloració verda fosca, cosa que el fa inconfusible. La femella, en canvi, com en les altres espècies del seu grup, té un plomatge força críptic que l’ajuda a passar desapercebuda entre la vegetació palustre i riberenca on acostuma a niar.

Anec cap-roig

Ànec de mida mitjana (46 cm), de formes compactes i arrodonides. El mascle es coneix bé pel color rogenc del coll i el cap, el pit negre i el cos d’un blanc trencat. La femella, com passa amb tots els ànecs, és força més críptica i de tonalitats menys contrastades. En ambdós sexes, el bec té la base de color negre, amb una franja blava a la part distal.

Aiguamolls de l’emporda

Gorgònia violeta

Organisme format per multitud d’animalons de tamany diminut anomenats pòlips. Aquests pòlips s’uneixen en una organització colonial que els permet compartir els aliments capturats. Les estructures arborescents de la gorgònia, força grans i robustes (poden fer fins a 1 m d’alçada), són molt atractives degut a les coloracions vermelles i grogues que presenten. Pel que fa a l’hàbitat, viu a les parets rocalloses i ombrívoles de la costa, a fondàries que varien entre els 20 i els 50 m.

Isard

Ungulat de mida mitjana, que pot assolir una alçada de prop de 120 cm i un pes d’entre 25 i 40 kg. El pelatge és curt i de color castany, més clar durant la primavera i l’estiu. Les principals característiques de l’espècie són una banda fosca que li va des del musell -travessant-li l’ull- fins a la zona de les orelles, així com unes banyes curtes en forma de ganxo al seu extrem.

Pit-roigOcell sedentari i àmpliament distribuït pertot el nostre territori, habitant dels indrets ombrívols del sotabosc i les bardisses de les forestes, preferentment de la muntanya mitjana i els sistemes de ribera. És aquí on el veurem sempre traginant amunt i avall, emetent un reclam molt característic que ens farà evident la seva presència.

Xoriguer Petit falcó de fins a 70 cm d’envergadura, àmpliament distribuït pel conjunt de les nostres comarques. Així, el trobem des dels penya-segats costaners fins a les zones d’alta muntanya del Pirineu, passant per l’interior de pobles i ciutats on sovint fa estada als forats de les esglésies o d’edificis antics. Allà on assoleix les màximes densitats, però, és als grans espais agrícoles de la terra baixa i la muntanya mitjana, en àrees amb alternança de conreus i zones arbrades.

Aiguamolls de l’emporda