Preparem el carnaval, mentre sumem i restem i continua laroda de contes

0

foto 3 En Givert, mestre juvilat, ens explica un conte foto 2

Separem síl·labes

0

 

Nadal de cantata!

0

El passat divendres 20 de desembre, els nens i nenes de l’Escola Baltasar Segú de Valls, van fer el festival de Nadal, on van interpretar la cantata El Petit Avet, per cor de veus blanques, piano i narrador escrit per la vallenca Rosabel Bofarull, la qual va ser qui interpretava amb el piano, narrada i presentada per Maurici Gelambí sota la direcció d’Ariana Roca, i tot això al Teatre Principal de Valls.
És la primera vegada que l’escola duu a terme un muntatge d’aquest tipus, és a dir, mai s’havia posat d’alt de l’escenari a tota l’escola cantant alhora, aproximadament uns 180 nens i nenes d’entre tres i dotze anys. L’experiència ha estat molt positiva, de fet la directora ja està pensant quin podrà ser el proper projecte. Ha estat tot un repte, amb un treball molt intens i un bon esforç, alhora molt enriquidor en tots els sentits. Els nens i nenes han fet un avanç molt gran en quant a maduració musical, però també en quant a experiència. La primera vegada que formes part d’un grup de 180 nens, per interpretar plegats una cantata no s’oblida mai més, quedarà gravat als seus cors i a les seves ments.
A nivell de grup, també han fet un avanç, ja que aquestes experiències reforcen els vincles entre la comunitat escolar, comporta la col·laboració de tot el claustre, i aquest, va demostrar un cop més que l’escola Baltasar Segú, és un grup ferm i aprecia, recolza i valora experiències com aquestes. Per acabar l’acte, tots els mestres del claustre, van pujar a l’escenari per unir-se al grup coral i van interpretar tots junts (mestres i alumnes) la nadala Si ens veiessis de Joan Dausà, acompanyada amb piano.
Des de la platea i els pisos del Teatre, els familiars i amics d’aquells nens, s’emocionaven en sentir la veu de tots aquells infants, ja que el so que produeix 180 nens no deixa indiferent a ningú, a més a més l’emoció que als nens els provocava cantar , la van saber transmetre a tot el públic, aquells nens van ser capaços d’emocionar
Hi ha un reportatge del prestigiós director d’orquestra Benjamin Zander, el qual parla del Shinig eyes, referint-e a la llàgrima que a un se li posa als ulls quan s’emociona. Doncs aquest concert estava ple de shining eyes, que en el fons és el que es pretén. Som i serem Baltis.

 

 

 

 

 

 

 

 

Aquest diumenge, La gran festa de la calçotada!

La 33a edició de la Gran Festa de la Calçotada, que un any més indicarà el punt d´inici de la temporada de calçotades, ampliarà, com ja va fer l´any passat, la seva oferta festiva amb la incorporació d´un Mercat de la Calçotada que s´allargarà durant tot el cap de setmana, com un element més dels actes lúdics i tradicionals que defineixen el caràcter de la festa -la demostració de coure calçots, i els concursos de la salsa calçotada, de cultivadors de calçots i de menjar calçots- que es concentraran durant el matí del diumenge 26 de gener.

El Mercat de la Calçotada aplegarà, durant el dissabte 25 de gener (entre les 10 del matí i les 8 del vespre) i el diumenge 26 (de 10 del matí a 4 de la tarda), un centenar de paradetes relacionades amb l´alimentació i productes naturals i l´artesania popular, al passeig de l´Estació. A més, els visitants que s´apropin a Valls durant aquests dos dies, també podran degustar tapes relacionades amb la gastronomia del calçot que oferiran una quinzena de restauradors vallencs, que s´ubicaran al carrer Germans Sant Gabriel; o passejar per un mercat d´artistes i brocanters amb unes 26 parades, situat a la plaça del Quarter. Una fira de marxandatge català situada al carrer Jaume Mercadé completarà l´oferta firal d´un cap de setmana que també acollirà a Valls una concentració de cotxes de la marca Citroën 2CV, que s´exposaran al carrer del Teatre la tarda del dissabte (de 18 a 21h) i el matí de diumenge (d´11 a 14h).

La celebració del Mercat de la Calçotada embolcallarà els actes principals de la tradicional jornada multitudinària que representa la Gran Festa de la Calçotada, que es celebra tradicionalment l´últim diumenge del mes de gener a la ciutat origen de la calçotada. Enguany es preveu que es consumeixin uns 60.000 calçots en el marc d´una jornada per a la qual l´organització ha preparat 5.000 bosses degustació al preu de 8 euros per poder dur a terme l´autèntica calçotada de Valls en els punts habilitats a les places de l´Oli, dels Alls, de les Garrofes i de la Zeta, i a l´esplanada de la Cooperativa Agrícola de Valls.

Els concursos

Durant el matí de diumenge, jornada central de la festa, juntament amb la demostració de coure calçots a la graella, que es durà a terme a la plaça de l´Oli; la celebració del 27è concurs de cultivadors de calçots (amb premis pels manats més regulars i amb millors calçots segons els paràmetres de la IGP Calçot de Valls, i a la mota amb un major nombre de calçots); la demostració d´elaboració de salsa calçotada a la plaça del Blat i la 23a edició del concurs de salses i; especialment, la celebració del 29è concurs de menjar calçots, que es celebrarà a les 13h, concentraran els principals atractius d´una jornada festiva que es tancarà, després de l´entrega de premis dels diferents concursos, amb la ballada conjunta de tots els elements folklòrics que participen en la festa. Entre ells, el Gegant del Calçot, un dels elements identificatius de la Festa de la Calçotada, que enguany celebra el 25è aniversari de la seva creació, i ho farà ballant a la plaça de l´Oli, del Blat i, al Pati.

Descarrega´t una imatge del concurs de menjar calçots de l´any passat

Descarrega´t el programa de la Festa de la Calçotada

Descarrega´t el fulletó del Mercat de la Calçotada

M Dolors Miró ens explica un conte

0

Avui, na M Dolors Miró, mestra jubilada i àvia novella ens ha visitat per explicar un conte als nens i nenes de Cicle Mitjà, La terra dels babaus. Ha estat una activitat dins la Roda de contes molt, però molt divertida. Gràcies M Dolors.

 

foto

Ja la tornem a tenir aquí! LA CASTANYERA!!

0

 

foto 1 foto 2dibuix-castanyera-2.jpg

Castanyada de viquipèdia

La castanyera segons una auca vuit-centista.

Castanyes cuites.

Castanyes al foc.

La Castanyada és una festa popular de Catalunya que se celebra el dia de Tots Sants, tot i que darrerament se n’ha desplaçat la celebració a la vigília d’aquesta diada (entre el 31 d’octubre i l’1 de novembre). A Occitània també se celebra la castanyada (castanhada), però no pas associada al dia de Tots Sants, sinó com una celebració o festa de la tardor.[1] Com el halloween dels països anglosaxons, o el Magosto de les terres asturianeslleoneses igallecs i el Samhain (cap d’any celta), la castanyada catalana prové d’una antiga festa ritual funerària. Consisteix en un àpat en què es mengencastanyespanelletsmoniatos i fruita confitada. La beguda típica de la ‘castanyada’ és el moscatell. Pels volts d’aquesta celebració, les castanyeres venen al carrer castanyes torrades i calentes, i generalment embolicades en paper de diari (paperina). En molts llocs, el dia de Tots Sants, els confitersorganitzen rifes de panellets i fruita confitada.

Sembla que el costum d’ingerir aquestes menges -altament energètiques- prové del fet que durant la nit de Tots Sants, vigília del dia dels morts segons la tradició cristiana, es toca a morts sempre seguit fins a la matinada; amics i parents ajuden els campaners a fer aquesta dura tasca, i tots plegats consumeixen aquests aliments per no defallir.

Altres versions, més historicistes, esmenten que la castanyada consta des del final del segle XVIII i deriva dels antics àpats funeraris, en què no se servien altres menges que llegums i fruita seca i els pans votius de l’oferta als difunts en els funerals, més popularment, panets, panellets o panellons. L’àpat tenia un sentit simbòlic de comunió amb les ànimes dels difunts: tot torrant les castanyes, es resaven les tres parts del rosari pels difunts de la família.[2]

Se sol representar amb la figura d’una castanyera: una dona vella, vestida amb roba pobra d’abrigar i amb mocador al cap, davant d’un torrador decastanyes per a la venda al carrer. Les castanyeres d’abans eren molt diferents de les d’avui. Vestien de manera pròpia. Duien unes faldilles de sargilmolt amples i folrades, amb davantal de cànem i llana. Al cap duien una caputxa blanca de llana, molt llarga, que els arribava fins més avall de mitjafaldilla. La duien lligada al coll i a la cintura. El bagatge de les castanyeres era també ben diferent del d’ara. Empraven fogons de terrissa semblants a unacopa, i així eren anomenats. Encara avui a Girona s’anomena La Copa l’espai destinat a l’ocupació de les castanyeres a les fires de Girona, celebrades als volts de Tots Sants. Donaven vuit castanyes per un “quarto”, equivalent a tres cèntims de la nostra moneda. Les castanyeres anunciaven llur indústria amb un crit especial que deia:

« “Calentes i grosses;qui en vol, ara que fumen?” »

La mainada, per fer-les enfadar, els cridava:

« “Petites i dolentes;de les vuit, set les pudentes.” »

Actualment, la castanyada s’ha convertit en una revetlla de Tots Sants, i se celebra en l’àmbit familiar, extrafamiliar i comunitari -a les escoles és la primera de les quatre festes tradicionals escolars, juntament amb Sant JoanCarnespoltes i Sant Pep-, ja sense referència ritual ni memorial envers els morts:

« Tanmateix, de tot l’univers animista de creences temoroses envers els morts i la vida d’ultratomba, comú a moltes religions i cultures, només suma avui en la nostra cultura popular l’àpat festiu tradicional de panellets i la flaire fumejant que escampen, als carrers i les places de les viles i ciutats, les típiques parades amb el fogó de torrar castanyes, mentre les castanyeres pregonen:«Calentes i grosses! Qui en vol, ara que fumen?»[3] »
— Joan Soler i Amigó

Si vau anar a la cercavila o a la cursa, a veure si us trobeu!

0

RECORDA: Dissabte les 3 tornaran a ser les 2

0

a les tres posarem les dues

 

en blau, països on es realitza aquest canvi

Els 3altis i b4ltis, anem a les patates Palau

0

foto

 

 

Els i les alumnes de CM hem visitat la idústria alimentària vallenca de patates i aperitius, PAtates Palau. Hem estat rebuts pels seus propietaris,i na Maria Candela  ens ha explicat tot el procés desde la patata a  la bossa. Hem pogut veure a la pràctica tot el que haviem treballat de la tranformació alimentària, així com el cultiu de la patata. Moltes gràcies a Patates PAlau pel temps i l’atenció rebudes.

Excursió al tossal de la Baltasana amb nens

0

extret de descobrir.cat

El cim més alt de la serra de Prades guarda a la falda un dels dos únics boscos de roure reboll del país. Durant el trajecte, passarem per unes balmes antigament habitades.

Excursió al tossal de la Baltasana
Excursió al tossal de la Baltasana
Joan Raventós
Autor: Joan Raventós

 

Entrem en un bosc espès, que exhibeix bons exemplars de roure reboll, de fulles grosses i ben lobulades. També hi trobem les soques rogenques del pi roig i la verdor de les fulles dels castanyers. El camí guanya alçada per sota unes balmes de pedra rogenca. Més enllà, una pista ens du fins al coll de la Foguina, ja a més de mil metres d’altura. Al cap d’una estona prenem un sender a mà dreta que puja de valent per un bosc. Més amunt, grimpem un tram fàcil de roca i coronem el tossal de la Baltasana, el punt més alt de la serra de Prades, a 1.203 metres. Si el dia és clar, des d’ell podrem gaudir d’una panoràmica als quatre vents amb vistes d’espais com el Parc Natural de la Serra del Montsant, la Reserva Natural del Barranc del Titllar, la vila de Prades i, amb una mica de sort, fins i tot els Pirineus.
Al cim mateix hi ha una rosa dels vents, feta amb una pedra de molí procedent del molí de les Eres d’Ulldemolins, i col·locada aquí pel Centre de Lectura de Reus l’any 1985.
Deixem el cim i seguim el GR, ara de baixada, i trobem una cruïlla. Anem a mà dreta (font del Mas de Pagès) i, en una altra cruïlla, tornem a girar a mà dreta (coves del Pere). Com que és una variant del GR, els senyals apareixen amb una barra diagonal blanca. A dalt d’una pujada, prenem un sender a l’esquerra. Al fons d’una esplanada hi ha les coves del Pere, unes balmes on podem entrar per fer-nos una idea de com s’hi vivia. Baixem fins a una pista propera i anem a mà esquerra. El camí va baixant pel barranc dels Bassots. Deixem alguns camins a mà esquerra i aviat passem pel costat d’unes cases fins que sortim a la carretera de Poblet, molt a prop de Prades, on finalitza l’excursió.

 

Observacions

Gairebé tota la pujada fins al tossal de la Baltasana recorre un bosc frondós. La referència més important a l’hora d’orientar-nos són els senyals de GR que ens acompanyaran fins al cim. Cal no perdre’ls. Proveïu-vos d’aigua a Prades.

Allotjament
Allotjament
  • Fitxa pràctica
  • On menjar
  • On dormir
  • Què veure
  • Com arribar-hi
Mapa
Satèl·lit
Híbrid
  • Dificultat: 
  • Distància: 8 km
  • Durada: 3,45 h (parades incloses)
  • Desnivell: 300 m
  • Més informació:
    • Ajuntament de Prades. Pl. Major, 2 (977 86 80 18)
    • Patronat Comarcal de Turisme del Baix Camp. Dr. Ferran, 8. Reus (977 32 71 55)
Allotjament
Allotjament
Comparteix

Descobreixen un nou planeta que flota lliurement per l’espai

0

extret del 3/24

 

 

Té propietats similars a les dels planetes gegants gasosos que orbiten al voltant d'estrelles joves, però a diferència d'ells el PSO J318.5-22 es mou per si sol, sense una estrella mare.

Té propietats similars a les dels planetes gegants gasosos que orbiten al voltant d’estrelles joves, però a diferència d’ells el PSO J318.5-22 es mou per si sol, sense una estrella mare.

Un equip internacional d’astrònoms ha descobert un jove planeta que no orbita cap estrella sinó que flota lliurement. Els experts han explicat que el planeta, que han anomenat PSO J318.5-22, es va formar fa 12 milions d’anys, es troba a 80 anys llum de distància de la Terra i la seva massa és sis cops la de Júpiter.

Té propietats similars a les dels planetes gegants gasosos que orbiten al voltant d’estrelles joves, però a diferència d’ells el PSO J318.5-22 es mou per si sol, sense una estrella mare.

“Mai abans s’havia vist un objecte flotant lliurement a l’espai que s’assembli a això. Té totes les característiques dels planetes petits que es troben al voltant d’altres estrelles, però està a la deriva, sol”, ha explicat un dels caps de l’estudi, Michael Liu.

Segons ha explicat l’autor del treball, que ha estat publicat a “Astrophysical Journal Letters“, amb les observacions d’aquest nou objecte s’aconseguirà “una visió meravellosa sobre elfuncionament intern dels planetes gasosos gegants després del seu naixement”.

Go to Top