Autoria: Wender Sebastian M. G.

El meu Treball de Recerca estudia una de les principals problemàtiques del Mundial de Sud-àfrica de 2010, en què Espanya va proclamar-se campiona del món, aconseguint fins avui el seu únic títol mundial. La pilota utilitzada en aquell torneig va ser el Jabulani, formada per vuit panells termosellats. Aquesta pilota va generar nombroses queixes tant d’aficionats com de jugadors, ja que, segons afirmaven, el seu moviment era imprevisible i trencava amb les expectatives dels futbolistes i dels cossos tècnics.

He escollit aquest tema perquè desitjava abordar una qüestió més propera a les persones, és a dir, un tema que no fos monòton ni avorrit, i que permetés als lectors conèixer una mica més sobre el seu funcionament, despertant així el seu interès. A més, el futbol és un esport que genera molta passió, especialment perquè Espanya va conquerir el seu únic Mundial amb aquesta pilota, un fet que va marcar un abans i un després en la història esportiva del país.

L’objectiu principal del treball és analitzar, a partir de conceptes de física i matemàtiques, si les característiques aerodinàmiques del Jabulani poden explicar les queixes dels jugadors. Per fer-ho, es comparen les característiques d’una pilota convencional amb les del Jabulani sota unes condicions ideals: una velocitat inicial de 30 m/s, un angle de xut de 35º i una distància aproximada de 60 m. En els càlculs es tenen en compte la força de la gravetat, la resistència de l’aire —que varia segons la superfície de la pilota— i l’efecte Magnus, és a dir, el gir de la pilota sobre si mateixa.

A partir d’aquests plantejaments es realitzen diversos càlculs científics i matemàtics, dels quals s’obtenen gràfiques comparatives entre diferents situacions: una pilota convencional sense resistència de l’aire ni efecte Magnus; una pilota convencional amb resistència de l’aire, efecte Magnus i força de la gravetat; i els mateixos casos aplicats al Jabulani.

Els resultats obtinguts mostren que l’abast d’una pilota convencional sense resistència de l’aire és aproximadament de 80 m. Quan s’apliquen totes les forces, aquest recorregut es redueix fins a uns 50 m, mentre que el Jabulani arriba aproximadament als 63 m.

Tanmateix, cal remarcar que aquests càlculs s’han realitzat sota condicions ideals. En un context real hi ha molts factors que influeixen en l’aerodinàmica d’una pilota, de manera que no es pot garantir exactament el mateix comportament.

Tutoria: Vanesa P. G

Font: alumnat de 2n de batxillerat de l’institut Agustí Serra i Fontanet