Autoria: Laia Saus Escorihuela

— Fes el favor d’acabar-te el menjar del plat.— , —Tres cullerades més i et perdono el que queda.
Aquestes son frases que tots hem sentit, i es que l’objectiu de la majoria de les persones al llarg d’un àpat és acabar-se el plat i deixar-lo buit, però quan diem buit a què ens referim? A llençar el que no ens mengem, a ser capaços de guardar el menjar sobrant… És per aquest motiu que el títol que he triat pel meu treball és “El cost dels plats buits”.

El malbaratament alimentari és un problema que la majoria de la població no coneix i que comporta una sèrie de grans conseqüències. Un cop vaig tenir el tema decidit, per tal de començar a tancar portes i intentar focalitzar el treball en un àmbit més concret, em vaig plantejar un seguit d’objectius que són els següents:
Sensibilitzar sobre el problema del malbaratament alimentari i conscienciar a la població sobre la importància de reduir-lo. Comprendre el concepte de malbaratament alimentari i les seves implicacions. Observar les repercussions dels residus alimentaris en el nostre planeta i identificar possibles solucions sostenibles. Estudiar la cadena alimentària identificant en cada fase on es produeix més pèrdua d’aliments. Demostrar la gravetat del problema amb una situació real.

En un principi em feia por la idea de com poder demostrar amb un cas real la magnitud d’aquest problema. Vaig arribar a la conclusió que el menjador de l’escola pia seria l’escenari ideal per dur a terme la part pràctica amb un cas concret.
El mètode que vaig utilitzar per saber si la feina que estava fent tenia un resultat positiu va consistir en un estudi i quantificació del menjar malbaratat al menjador d’aquesta escola.
La primera setmana on els infants no havien rebut cap mena de formació o explicació sobre que és el malbaratament alimentari, a diferència de la segona setmana on els infants van realitzar uns jocs interactius que vaig preparar juntament amb l’exposició de mans unides sobre el malbaratament alimentari a l’entrada de l’escola.

Després de fer un estudi i calcular els quilograms llençats per setmana i per alumne respecte a les dues setmanes, vaig poder dir amb orgull que havíem aconseguit una millora, assolint així una millora del 21,32%.
Vaig treure unes conclusions fermes i vaig fer arribar una carta formal a la coordinadora del menjador, explicant quins consells i accions prendria jo per poder mantenir aquesta millora al llarg dels anys.

Si els més petits han sigut capaços de canviar els seus hàbits davant dels àpats, estic segura que tots nosaltres també podrem aconseguir el plat buit “perfecte”.

Tutoria: Gemma Safont Tort

Font: alumnat de 2n de batxillerat de l’Escola Pia